Terme municipal i nucli de població del mateix nom situat al sud-est del Pla de Mallorca que limita al sud amb la Marina de Llucmajor, a l'oest amb el Pla de Sant Jordi, a l'est amb les terres gruixudes de Montuïri i al nord amb els municipis de la Mallorca central (Lloret, Sencelles i Sta. Eugènia) amb una extensió de 87,61 Km2.

Quant al relleu s'ha de resaltar al SE la presència del Massís de Randa, on destaquen les elevacions del Puig de Randa (548 m.),

Puig de Son Reus (501 ) i Puig de Son Roig (420 m.). La resta del terme municipal és relativament poc accidentat i presenta el relleu típic del Pla de Mallorca caracteritzat per l'alternança de costers, comellars i planures.

Pel que fa a la vegetació el terme conserva una important massa forestal (garrigues i pinars ) que abunda més a la part SW i SE del municipi, coincidint amb les zones de relleu més accidentat encara que també són considerables les garrigues situades a l'oest i al nord del terme. La resta del terreny estaria formada per les terres de cultiu, dedicades gairebé sempre a la combinació de cereals i arbres com ara l'ametller, el garrover i la figuera.

Dins el terme municipal d'Algaida hi trobam tres nuclis de població: Algaida, amb 3.201 habitants (1998) situat al centre mateix del terme, en la cruïlla dels camins de Ciutat, Manacor i de Llucmajor; Pina, al NE, amb 424 habitants (1998) i Randa, recolzat a les estribacions dels puigs de Randa i Son Reus, amb 94 habitants (1998).

El clima d'Algaida és semiàrid encara que d'aquesta classificació se n'escapa la zona del massís de Randa, que ha de considerar-se subhumit. La mitjana de precipitació éstà entre 500 i 600 mm, distribuïda en pluges abundants i fins i tot torrencials a la tardor i escasses la resta de l'any. La temperatura mitja és de 15'5º, amb hiverns suaus i estius molt calorosos. D'aquesta climatologia se'n deriva una hidrologia caracteritzada per la presència de torrents. Destaquen el torrent de Son Capellà, que pertany a la conca de Palma, i el torrent de Pina, de la conca d'Alcúdia. La sobreexplotació dels aqüífers ha portat a un important descens del nivell freàtic la qual cosa situa el terme al límit pel que fa a l'abastiment d'aigua corrent durant els estius dels anys en què hi ha hagut poca precipitació. No obstant això en algunes zones del terme com ara Randa i Pina les fonts de mina excavades en època de dominació musulmana segueixen proporcionant un filet d'aigua fins i tot els anys més difícils.

Fins aproximadament 1960 l'economia algaidina girava entorn de l'agricultura però a partir d'aquesta data, el creixement i la consolidació dels actius del sector terciari en l'economia illenca es deixaren sentir també a Algaida. Poc a poc la població activa abandonà la pagesia per traslladar-se a Ciutat o a la costa a treballar en serveis diversos o en la construcció.

Només algunes empreses familiars dedicades a la fusteria, ferreria, tallers d'automòbils, construcció o restauració dinamitzen avui l'economia del poble i és aquesta darrera ocupació, la de la restauració la que més actius proporciona.