El torrent de Pina, també anomenat de Castellitx, té la conca hidrogràfica més cabalosa del terme d’Algaida la qual, juntament amb les conques dels torrents on desguaça (Biniali o Solleric, Almadrà o Rafalgarcés i Muro o Vinagrella) forma la conca hidrogràfica més extensa de Balears amb 456 km2.

 

Dins el terme d’Algaida el torrent de Pina es forma com  a tal per la confluència de les síquies que procedeixen per una banda del Puig de Randa, Albenya, Castellitx, Son Coll i Son Mesquida, i per l’altra de les que provenen de la part de Montuïri (Alcoraia, Son Rubí, So Na Moiana i Sa Torre.)

 

S’ha de dir, però, que la importància del torrent de Pina, a nivell arqueològic històric i antropològic, radica en el tram comprès entre el Puig de Randa i els Baixos de Pina, sobretot perquè és en aquest tram on és encara observable la intervenció antròpica en el llit i en el cabal del torrent. Fou probablement durant l’època de dominació dels musulmans (902-1229 d.C.) en què s’acondicionaren aquests terrenys i es produïren modificacions significatives en el paisatge rural que forma la conca del torrent i que s’han mantingut fins avui en dia; dit d’una altra manera, sense la intervenció dels enginyers musulmans ni la vall que s’estén d’Albenya fins a Son Coll o Son Mesquida ni la que s’estén als Baixos de Pina no tendrien l’aspecte que avui en dia tenen.

 

El paisatge que avui contemplam en els llocs abans esmentats és el fruit de no poques intervencions que passen per la canalització d’aigües superficials mitjançant la construcció de síquies i albellons, el rebliment de terra per fer algunes valls aptes per al cultiu i la construcció d’enginyoses maneres d’incrementar el cabal del torrent com ara les fonts de mina o qanawat que asseguraven així un cabal segur  i la possibilitat de mantenir el reguiu i la força hidràulica dels molins d’aigua durant els llargs estius mediterranis.

 

El torrent de Castellitx o de Pina ha estat, doncs, des de l’Alta Edat Mitjana fins pràcticament fa cinquanta anys, un element econòmic i cultural  de primer ordre primer dins el Juz de Muntuy i després dins el terme de Castellitx; un element que va possibilitar l’horticultura i la indústria de la mòlta  i en conseqüència també el comerç la qual cosa sens dubte convertí les nostres contrades en una zona visitada per les gents d’altres indrets de Mallorca i que de ben segur  provocà la ruptura de l’endogàmia cultural  pròpia de les zones menys afortunades que la nostra.

 

Per aquesta raó és la zona del Massís de Randa el lloc del Pla de Mallorca amb més concentració de qanawat. Acaben abocant les aigües al torrent els qanawat de Tresorer (avui Treurer), d’Albenya, Castellitx (amb dos qanawat), Sa Mata Vell i Binicanella (avui Son Trobat de la Font). De la zona de Montuïri destacar la font d’Alcoraia i a la zona de Pina hi aboquen aigua el qanawat de Son Company, Es Puig Moltó (avui en runes) i la Font de Pina.

 

Text : Gabriel Bibiloni Trobat.

Fotografies :         Rafel Antich.