Treuré.

El topònim d'aquesta possessió és una contracció o deformació del primitiu nom de Tresorer. Aquesta suplantació va tenir lloc al llarg del segle passat, malgrat que en alguns documents encara se'n conserva el nom originari. Està situada al quarter II i confronta a tramuntana amb el camí de la Pau; a llevant, amb els establits antics del primitiu Tresorer; a migjorn, amb l'altre camí que de Randa també condueix a Castellitx, recentment asfaltat, i a ponent, la carretera d'Algaida a Llucmajor parteix les terres de la possessió, de tal manera que queden tres quarterades a la part del coster del puig de Son Veny.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que era aleshores propietat de Pere Munar i estava valorada en 1.200 lliures. En el cadastre de l'any 1626, que en lloc del valor de les finques assenyala la renda anual, Tresorer hi figura amb 126 lliures.

Quasi a la meitat del segle XVIII va tenir lloc un establiment de terres promogut per l'Ajuntament d'Algaida que va afectar les veïnes possessions de Son Vidal, Son Crespí i Tresorer; les dues primeres, amb les parcel·lacions, varen desaparèixer de la memòria popular i només se'n coserva la darrera, que evolucionà, com hem dit, fins al Treuré actual. Totes tres eren propietat aleshores de Maria Verí, vídua d'A. Ferrandell. L'Ajuntament va pagar per les terres 8.500 lliures i seguidament va procedir a fer els establits en sorts majoritàriament d'una quarterada, perquè eren terres molt productives, tant és així que no hi va haver ni un cas de retiment i sí bastants quitacions; això demostra que els conradors estaven satisfets del rendiment de les terres. En total s'establiren unes 150 quarterades i el nombre de sorts foren 104. Es pot dir que l'Ajuntament va fer un bon negoci, ja que les 8.500 lliures de la inversió li deixaven una renda anual de quasi 500 lliures. Els detalls d'aquests establimets, segons Pere Mulet, estan recollits en dos llibres del nostre Arxiu Municipal, un titulat Capbreu dels censals de Son Vidal i Tresorer de lo any 1745 i en un quadern de l'any 1746, en què hi ha la llista completa de tots els compradors d'aquests establits.

La història més recent de l'actual Treuré està marcada pel fet de ser un apèndix del casal principal de la possessió de Son Veny, coneguda antigament com Estacar. La família dels Sastre d'Estacar pogué reunificar 33 quarterades, que és l'extensió actual de Treuré, provinents dels establits dels anys 1745-46. A finals del segle passat era propietat de Miquel Sastre Sastre, que ho deixà al seu fill Guillem Sastre Garau; d'aquest passà a Miquel Sastre Clar, que morí sense descendència l'any 1960 i que deixà la possessió al seu nebot i propietari actual Damià Contestí Sastre d'Estacar.

Les cases estan situades en una petita elevació del terreny, encarades a xaloc, i són més aviat de reduïdes dimensions, segons fonts orals varen ser construïdes com a cases del garriguer de Son Veny. El pas dels anys ja comença a notar-s'hi, sobretot a l'estructura, ja que no s'hi ha fet cap tipus de modernització interior ni exterior.

Els darrers estadants per ordre cronològic foren l'amo en Xesc de Treuré, que encara viu retirat a Randa; després hi passà l'amo en Xim des Molí de Randa fins a l'any 1963, i d'aquesta data ençà s'han cuidat de la possessió l'amo en Toni Mulet de Son Gustí, fins que morí l'any 2000, i el seu fill Damià. Ells ens digueren que les 33 quarterades d'extensió són quasi totes de conradís, si n'exceptuam 4 o 5 de garriga i pinar que ocupen els llocs més elevats.

Vora les cases hi ha una cisterna que té un coll molt interessant, de pedra viva, fabricat d'una sola peça. Un poc més avall, en direcció a tramuntana, baix del coster i en un racó de transició entre garriga i conradís, s'hi troba la font de Treuré. L'ullal està situat una trentena de passes mina endins, cobert de lloses planes. L'amo en Toni conta que no s'havia eixugat mai, però des que ho du ell algunes vegades s'ha aturat de rajar. Ara mateix només un filet d'aigua omple el safareig per a usos domèstics construït en temps seu.

Per acabar, us oferim uns versos del Cançoner popular de Mallorca que fan referència precisament a aquesta font:

Vora la font de Treuré

vaig treure aigo i vaig beure.

Poreu considerar i creure

quina aigo havia mester.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor