Son Verdera.

El topònim d'aquesta possessió està format per la partícula son -contracció de ço d'en- i el llinatge català Verdera, que prové del llatí viridiaria, que significa "lloc verd d'herba o de fullatge". Està situada al centre del quarter III, vora el camí de Muntanya i confronta a tramuntana amb Sa Basseta, Sa Vinya i amb terres que foren del sen Piris (el de la cançó famosa); a ponent, amb establits antics de la possessió mateixa i amb un trosset de Son Xigala; a migjorn, amb el camí de Sa Comuna i altres establits que sorgiren de Son Verdera, i a llevant, amb Can Vistós, que la separen del camí de Muntanya i que també és una altra desmembració de Son Verdera.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que per aquell temps va pertànyer a Jaume Sastre, que tenia estimada la possessió en 1.500 lliures. Un altre cadastre corresponent a l'any 1626 ens assabenta que el propietari titular de Son Verdera era Llorenç Sastre, segurament fill de l'anterior, i que tenia una renda anual estimada en 280 lliures.

Son Verdera és una de les 48 possessions algaidines que figuren en el mapa del cardenal Despuig elaborat durant l'any 1784. Cinc anys després, Jeroni de Berard en el seu llibre dedicat als pobles de Mallorca ens descriu que Son Verdera produïa blat, vinya i ramaderia, i hi figurava aleshores com a propietari el Sr. Bauçà de Palma.

L'extensió de Son Verdera era antigament molt més gran que l'actual. Segons fonts orals, tenia prop de 125 quarterades, amb límits que incloïen l'actual Son Maiolí, ja tocant a sa Comuna. Si tenim en compte que els primers establits que es feren a sa Comuna tingueren lloc a partir de l'any 1783, podem deduir que fins aquest data la possessió de Son Verdera era la frontera natural entre la civilització, representada per les terres de cultiu, i la natura verge dels àrabs que havia donat nom al nostre terme. Els segles XVIII i XIX dugueren una gran decadència a Son Verdera, la qual cosa féu minvar extraordinàriament la seva extensió, que quedà reduïda a només 20 quarterades a principis del segle XX, en què n'era propietària Catalina Oliver Castell, que descendia de Palma, casada a Son Gustí i que per herència familiar havia rebut la possessió. Després passà al seu fill, Josep Mulet Oliver, que havia nascut el 18 de novembre de 1891 i en fou propietari fins que va morir, l'any 1956. Llavors Son Verdera passà al seu fill Nada Mulet Barceló, propietari actual, fadrí, que en el seu testament n'ha fet hereva la seva neboda Francisca Capellà Mulet. En temps de l'amo en Pep compraren a un tal Pou de Sant Jordi tres quarterades que procedien d'un antic establit de la possessió. Posteriorment, l'amo en Nadal comprà una altra quarterada al costat de les anteriors, procedent d'una llegítima de Son Miquel Joan, que completava les 24 quarterades actuals de Son Verdera. Tot el terreny és conradís, encara que magre, llevat de dues quarterades de pleta i dues de pinar.

Les cases, vistes de lluny, semblen de gran dimensions i és que en realitat són dos habitatges afegits: el que antigament eren dels senyors són els que actualment estan habitats i els altres, que avui serveixen com a megatzem, eren dels amos. Aquestes darreres, les cases velles, varen ser reformades l'any 1973, perquè el sostre s'esfondrava; alhora construïren darrera un aljub per recollir l'aigua de pluja de la nova teulada. Les cases dels amos, les que ara habiten, no han sofert quasi modificacions, si n'exceptuam el canvi del pinte antic de la cuina, que fou substituït per un escalfapanxes ara fa uns vint-i-quatre anys, i la col·locació d'unes vidrieres al portal forà amb bastiment metal·lic que estèticament no hi lliguen gaire. Anteriorment, en temps de l'amo en Pep, construïren en un lateral de les cases un accés escalonat que condueix al soterrani inferior, cobert de volta, que servia per facilitar l'emmagatzement del gra. Fou una mala experiència perquè la humitat els va podrir la collita i, alliçonats, no n'hi guardaren mai més. Aquest soterrani, que també té un altre accés interior, mitjançant un portelló vora l'arc entre aiguavessos, és testimoni de quan Son Verdera tenien moltes quarterades de vinya i feien vi, fins i tot per vendre. La darrera quarterada de vinya que quedava, després de l'epidèmia de la fil·loxera, fou arrabassada l'any 1939 pel sen Miquel "Maria". Prop d'aquesta escalonada exterior del celler hi ha la cisterna de les cases, que damunt el capell aguanta les plaques solars que proveeixen la possessió d'electricitat.

Vora les cases velles hi ha l'antic estable, les solls de porcs i una vaqueria, avui tot en desús, perquè únicament dediquen les pastures a la guarda d'ovelles que oscil·la entre 25 i 30 unitats de bestiar. Davant les cases hi ha un parell de grans exemplars d'alzines que el temps i les ventades han empetitit. De l'esplanada rocosa de davant el frontis pricipal neix el cap-rec que, seguint el camí, passa vora la paret de la tanca de s'Era i mena a un grandiós aljub, situat a uns tres-cents metres, rost avall, allunyat de les cases més grans del nostre terme; està cobert de volta, que sobresurt per damunt la paret de la tanca; té una llargària aproximada de 30 metres per uns 6 d'amplada i 4 de profunditat i serveix per regar, mitjançant un motor extractor, l'hortet casolà de la posessió.

Els topònims principals de Son Verdera són sa Tanca, d'unes 4 o 5 quarterades; es Figueral, de dues i mitja, Darrere ses Cases, també de 2,5 quarterades, i es Pinar i sa Pleta, ambdós de 2 quarterades.

La principal treta, a part de la guarda d'ovelles, són les ametles, que un any de bon esplet sol arribar a 45-50 sacs, equivalents a uns 2.000 quilos. Abans tenien missatge, jornaler o porquer, els quals s'encarregaven de les terres o ramaderia de Son Verdera. Mon pare, Guillem Fiolet (a.c.s.) em contava que hi va estar llogat devers l'any 1925 o 26; l'amo en Nadal encara es recorda que a l'estiu nedaven a la pica, vora l'aljub.

I per acabar acomiadarem Son Verdera, possessió més humil potser que d'altres del noste terme, però que conserva el seu encant, amb unes estrofes de la tradició oral popular que diuen així:

-Tu que no havies segat

a escarada a Son Verdera?

-No hi ha racó ni vorera

que no el tenguin sembrat.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.