JOAN SIXTE MARTÍ GALIÀ I LLEONART. (1906-1940).

Fill de Manuel Galià Comas I de Lluïsa Lleonart Tarré, va néixer a Calonge (Girona), al carrer de la Sobirania Nacional, a les 3 de l’horabaixa de dia 29 de gener de 1906.

En sabem molt poques coses, del mestre Joan Sixte Galià. Era fadrí i vivia al carrer dels Cavallers número 18 primer pis, amb els seus pares.

L’1 de novembre de 1931 el senyor José M. Conrado, secretari de la Junta Local de Primera Ensenyança d’Algaida, certificava “Que en el día de hoy se posesionó D. Juan Galià Lleonart del cargo de maestro propietario de la Escuela Nacional de Niños de Algaida, que obtuvo en virtud de orden 13 de octubre de 1931 habiendo cumplido todos los requisitos necesarios”. Dia 10 e febrer de 1934 presidia una reunió de mestres com a director interí de l’Escola de Nins d’Algaida. A les reunions posteriors, que presidí fins dia 10 de novembre de 1935, també ho va fer com a director interí. Aquest dia fou el darrer en què figurà a les actes escolars.

En Joan era antifeixista i com a tal formà part del grup de mallorquins que s’inscriviren a Olimpíada Popular que s’havia de fer a Barcelona entre els dies 19 i 26 de juliol de 1936, en la qual havien de participar unes 8.000 persones antifeixistes de diferents nacionalitats (5.000 atletes i 3.000 membres de grups folklòrics) i que dia 19 hagueren de suspendre a causa de la insurrecció dels militars feixistes. Aquesta Olimpíada Popular s’havia de fer per oposició als Jocs Olímpics de Berlín, que Hitler aprofitava per fer propaganda nazi.

En Joan va quedar a Barcelona i no saben res de les seves activitats durat la guerra civil. Un cop acabada, tornà a Algaida per fer-se càrrec de la seva plaça de mestre però, com que havia tengut molts enfrontaments amb els falangistes algaidins, aquests aconseguiren que li negassin la feina, amb la qual cosa fou un de tants mestres represaliats.

A Algaida, com per tot arreu, durant la postguerra, l’única cosa que sobrava era fam, però qui més qui manco, tenia alguna finqueta i es defensava com podia. En Joan no tenia res i patia fam. No la fam que tenia tothom, sinó que no tenia res per dur-se a la boca.

Dia 29 d’abril de 1940 el seu pare –que vivia amb ell- morí d’una hemorràgia cerebral. Aquest fet, unit a la desesperació de veure que es moria –literalment- de fam, va fer que decidís llevar-se la vida i, tres dies més tard, dia 2 de maig- més o menys a les 10,30 hores- es va suïcidar; es va penjar al respatller del llit.

Rafel Antich. MEMÒRIA als republicans víctima de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº de de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.