Son Veny.

En aquesta ocasió parlarem de la possessió de Son Veny, també anomenada antigament s'Estacar -que, segons L'Alcover Moll, deriva del verb jurídic llatí stacare placitum, que significa "garantir mitjançant penyora o fiança"-. En el Llibre del repartiment figurava amb 12 jovades d'extensió (1 jovada = 16 quarterades de conradís) i fou donada a l'establidor reial Garcia A. pel rei En Jaume I, juntament amb l'actual Randa. Està situada a la vall de Randa, vora l'antic camí de Llucmajor, i va ser, com el cas de Son Ribes, el nucli que va configurar el llogaret de Randa, a causa de la parcel·lació que va tenir lloc devers l'any 1500.

Actualment, té unes 150 quarterades repartides en diferents establits, com són el nucli primitiu de Son Veny (conegut així des del segle XVIII), format per les cases majors; i Treuré, el Comellar, ses Veles i Son Quelet, que són les cases menors, tocant a Randa, i que devia complir les funcions de posada. Confrontava antigament amb l'alqueria de Randa i Albenya a llevant i migjorn; per tramuntana, amb el pla des Tresorer, i per llebeig i ponent feia partió amb Galdent i s'Heretat.

Sabem per l'historiador Font Obrador que durant l'any 1254 encara estava en mans de l'esmentat Garcia de Randa, que aleshores era batle reial de Llucmajor i Castellitx. Duant l'any 1280 era síndic per Castellitx Jaume d'Estacar, i com a tal va assistir a l'homenatge del rei Alfons III com a sobirà de Mallorca. Aquest Jaume fou l'iniciador de l'extensa branca dels Sastre d'Estacar de la noblesa de Mallorca, que arribaria fins als nostres dies (per ascendència materna l'actual propetari n'és Damià Contestí Sastre d'Estacar).

Altres membres destacats d'aquesta família foren: Antoni Sastre, que durant el segle XVI fou batle reial diverses vegades, així com també Gabriel Sastre d'Estacar, que va ser un dels principals promotors de la construcció de l'església de Randa (1765 a 1770), de la qual la família Sastre és propietària de dues capelles, la de Sant Josep i la de Sant Antoni.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que Guillem Sastre d'Estacar, en alou de l'ardiaca, tenia estimada la seva possessió en 1.300 lliures. Per la renda de l'any 1626, consta que Llorenç Sastre en pagava 280 lliures.

Les cases majors de la possessió, o sigui Son Veny, són molt antigues, tipus fortalesa amb talussos laterals, on la part més moderna és el portal d'entrada i la finestra superior, que daten de l'any 1700. Sobre aquest portal hi ha l'escut d'armes familiar, bastant deteriorat pel temps, el qual també apareix simplificat en un altre portal interior de la sala gran, a la planta superior, i a la capella de Sant Josep de Randa.

Cal destacar, a la part posterior de les cases, una estranya edificació que a primera vista sembla una torre de molí però que en realitat és una tafona per fer oli per a usos domèstics, ja que les oliveres d'aquells costers no devien donar per a més. Damunt el portal té gravada la data 1838.

Adossat a les cases, davant la tafona i cobert per una porxada, hi trobam el cup, que ja fa molts anys que està en desús, però per les seves dimensions podem deduir que abans de l'epidèmia de la fil·loxera devia produir bastant de vi.

Hi ha dues fonts prop de les cases, la font Fonda i la d'Estacar, que acumulen l'aigua a dos safarejos per després regar l'hort del Comellar. A Treuré també hi ha una altre font de menor cabal. A les cases de Son Quelet, en canvi, tenen dret a 16 hores d'aigua setmanals de la font de Randa.

A Son Veny no es conserva cap vestigi de talaiot o de ruïnes prehistòriques, però durant aquella època devia estar habitada a causa de les esmentades fonts naturals, d'un gran atractiu per als primitius pobladors.

Actualment, les cases no estan habitades i, d'ençà que fugiren els darrers estadants, Damià de Son Gustí i son pare, així com també la veïna de Treuré, tenen cura de la possessió.

Podríem parlar encara molt més d'aquesta possessió, gràcies a l'abundant informació que ens facilità Damià Contestí quan el visitàrem a Llucmajor, però, com que l'espai s'acaba, volem acomiadar-nos amb una cançó popular que fa referència a un punt geogràfic d'aquesta possessió:

A la fon de Treuré

vaig treure aigua i vaig beure.

Poreu considerar i creure

quina aigo havia mester!.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.