Son Trobat.

Aquesta antiga possessió està situada al quarter II, prop del creuer format per la carretera de Randa a Montuïri amb el camí Vell de Porreres. Antigament, fou coneguda amb el nom més complet de Son Trobat de la Font. Confronta per tramuntana amb establits primitius de la possessió mateixa, que arribaven antigament més enllà del camí vell de Porreres, fins a Males Herbes i l'hort d'en Carles; per llevant, amb Son Trobat de Can Matxo i altres establits; per migjorn, amb Can Mas i Poló, i per ponent, amb sa Mata Nova i Son Llobet.

Segons mossén Antoni Gili, la història més antiga d'aquesta possessió comença quan l'alqueria àrab de Benicanella va ser comprada per Pere Trobat de Porreres, l'any 1431, i que anteriorment fou de Domingo Llull; igual que la veïna sa Mata Escrita, segons proven antics documents, era un primitiu desmembrament de l'alqueria de Benicanella. Durant l'any 1775 era propietat de l'honor Miquel Trobat de la vila d'Algaida i, per adonar-nos de la gran extensió que assolia per aquell temps la possessió, esmentarem que confrontava amb Son Marimon, Males Herbes, Son Llobet, Sa Mata Escrita, Pola i Son Reus de Rufassa. Les depulles de Miquel Trobat resten enterrades sota el passadís central de l'església d'Algaida. Posteriorment, trobam que l'any 1786 era propietat de Pere Trobat Fiol, fill de Miquel, que "denuncia que té i posseeix lo seu predi al lloc d'Algaida anomenat Son Trobat, creuat pel Camí Reial de Porreres".

Pel cadastre de l'any 1603, sabem que la possessió pertanyia a Pere Trobat "de la Font" i que estava estimada en 4.600 lliures. Pel de l'any 1626 podem comprovar que els propietaris d'aleshores eren els germans Andreu i Joan Trobat, amb una renda anual valorada conjuntament en 470 lliures.

El darrer propietari d'aquesta família Trobat, que al llarg de segles havia donat nom a la possessió, fou Miquel Trobat. Aquest va morir sense descendència i sense haver fet testament, per la qual cosa la propietat passà a dos germans seus, Pere i Francesc, ambdós capellans, manco 17 quarterades, que quedaren en poder de l'altre germana, casada a Montuïri, que hi edificà noves cases que foren l'origen de l'actual Son Trobat de Can Matxo. Això succeïa en la darrera meitat del segle XIX.

La història més recent de Son Trobat és de l'any 1923, quan Joan Marquès va comprar la possessió a Artur Bassa, apotecari de Manacor, per 36.000 duros. Després la propietat passà a la seva filla Esperança Marquès, casada aleshores amb el metge titular de Montuïri, Macià Munar. Posteriorment fou rebuda en herència per Maria Esperança Munar, filla de l'anterior, que conservà la propietat fins al mes de desembre de l'any 1988, data en què fou comprada per Jaume Monjo, resident la major part de l'any a Barcelona per motius laborals i que n'és l'actual propietari.

Els estadants de qui té record la gent de per allà són: l'amo en Sebastià Amengual, de Montuïri, que hi habità durant 14 anys i que en sortí l'any 1951. Recorda que aquells temps la seva filla Maria es va casar amb Jaume Ramonell, de la veïna possessió de Can Matxo. Abans d'ells hi havien habitat uns estadants de per Santa Margalida. Després hi entrà l'amo en Llorenç de Son Trobat, que ara resideix a montuïri, però que provenia de Manacor, el qual hi va treballar durant 30 anys. Després, hi entraren els cunyats Joan i Ventura Mayol, també montuïrers, que dugueren la possessió durant 10 anys. L'estadant actual de la possessió és l'amo en Biel Barceló "Matxo" i família, que farà 11 anys que hi habiten.

L'extensió actual de la possessió és de 75 quarterades, perquè fa només 12 anys va sofrir el darrer desmembrament, amb la venda de les 25 quarterades situades a l'altre costat de la carretera de Randa a Montuïri, corresponents a sa Talaia i el sementer de Can Mas, que foren adquirides per Joana Balaguer Galmés d'Algaida. Aquestes 75 quarterades són totes de conradís, perquè l'únic tros de garriga que queda corresponia als costers de sa Talaia.

Les cases estan situades damunt una petita elevació del terreny i s'integren harmoniosament dins el païsatge que les envolta, ressaltades pels fassers del jardí. La planta baixa sempre ha estat destinada als amos i la superior, a residència dels senyors. La penúltima reforma de les cases tingué lloc fa devers 66 anys, en temps de Macià Munar, i afectà tota la planta noble, on fins i tot féu construir una inusual terrassa al frontis principal per prendre-hi el sol, ja que patia dels pulmons.

La façana posterior, dirigida a mestral, dóna a una clastra trapezoïdal amb un bell coll de cisterna centrat. En un lateral d'aquesta clastra s'alça una estranya edificació, semblant a una capella, amb columnes i voltes interiors, però que en realitat era un magatzem d'ametles, amb terrat a la coberta per assecar-les al sol i amb un enginyós forat al sòtil, que servia per emmagatzamar-les una vegada eixutes. A la clau de la volta central d'aquesta dependència hi ha la inscripció següent: "Andreu Garcia. Any 1879".

L'antiga capella tenia l'accés a prop del portal de les cases dels amos, on se'n conservava de testimoni la piqueta de l'aigua beneïda. Després una part d'aquesta capella i el primitiu celler, que era grandiós, foren emprats com a magatzem de palla, i l'altra part, per romandre-hi els missatges i els hortolans ( en temps de l'amo en Jaume Ramonell eren 22 o 23 els qui treballaven a les terres de Son Trobat). A la part posterior d'aquestes dependències hi havia les ruïnes del cup de fer vi, que denoten la importància que devien assolir les vinyes de Son Trobat; la darrera quarterada que en quedava fou arrabasada fa prop de 23 anys.

Allunyada una cinquantena de metres de les cases, en direcció a migjorn, hi ha una primitiva torre de molí fariner, de torre estreta, amb els baixos coberts de volta de paret seca en forma de ferradura, que cobrien les moles i un curiós magatzem que fou utilitzat durant molts anys com a refugi del bestiar.

La font o qânat de Son Trobat que, recordem, també dóna nom a la possessió, està situada devers 500 metres de les cases, costers avall en direcció a Poló i ja a prop de la carretera de Randa. No difereix gaire dels altres situats al voltant del massís de Randa, i degué construir-se quan estava en plena activitat l'alqueria àrab de Benicanella. Són visibles diversos pous d'aireig per ventilar la galeria principal, que surt a cel obert per omplir ara la gran bassa artificial i antigament el safareig per regar.

Fa devers 10 anys, es féu una gran reforma interior i exterior a les cases dels amos i dels senyors, i ara tenen poc a veure amb les primitives. A l'interior també s'ha refet la primitiva capella, i a l'exterior el canvi més visible és la porxada amb arcades a la cantonada superior que dóna a ponent. Els sestadors nous i les pallises han estat desplaçats uns 200 metres lluny de les cases amb direcció a Randa. La remodelació fou duita a terme pel mestre picapedrer algaidí Jordi Mut Pujol "Gofis" durant un any i mig.

Per acabar, i com anècdota, s'ha pogut comprovar al llarg d'aquest escrit que són molt més forts els lligams que sempre ha tingut Son Trobat amb Montuïri -més que res per la proximitat geogràfica- que no amb Algaida. Basta veure que tant la posada de la possessió com la boval estaven situades al costerut carrer de Vanrell de Montuïri.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.