Son Severa.

Etimològicament, la grafia correcta és Cervera, si bé a Mallorca s'usa la variant Servera, que respon a l'analogia de serva, és a dir, al nom d'aquesta fruita.

Aquesta antiga possessió està situada a l'extrem septentrional del nostre terme, dins el quarter I. Confronta al nord amb el terme de Lloret; a l'est, amb la possessió de Son Serveret; a l'oest amb Son Corró i altres establits, i al sud, amb els establits dels Baixos de Pina. Antigament, les terres d'aquesta possessió arribaven fis a l'actual poblet de Pina, pels costers de ses Moles, i l'esmentada Son Serveret i els establits dels Baixos també eren seus. Hem vist el plànol-document de la venda d'aquests darrers establits, amb data de l'any 1907-1908, i sumaven 20.050 destres, és a dir, poc més de cinquanta quarterades. Actualment, de l'antiga esplendor d'aquesta possessió només resten 92 quarterades, de les quals 60 són garrigues i la resta conradís, que, més que res, es dediquen a pastures i vedat de caça.

De sempre aquesta possessió havia estat lligada al llinatge Fàbregues, fins que l'any 1916 Francesc Villalonga i Fàbregues la va vendre a un tal Garcies de Sineu. Fàbregues l'havia rebuda en herència materna de Teodora Fàbregues i Santander, que vivia al casal del carrer de Sant Francesc, avui Arquitecte Reynés, veïnat del palau dels Villalonga i Escalada. Després la propietat passà a Joan Mayol Mayol, de Sóller, i d'aquest a la seva filla Maria Mayol, que morí l'any 1979 i que la deixà al seu espòs, Cristòfol Pizà Bennàsser, propietari també de la darrera fàbrica de roba de llengos que funcionà a Sóller. Actualment, Son Servera és propietat de Gaspar Cruelles Mas, que la va comprar l'any 1992 a la filla hereva de Cristòfol Pizà, que feia poc que havia mort.

Les cases foren reformades l'any 1917 i no tenen quasi semblança amb les primitives, la qual cosa hem pogut observar a força de comparar-les amb les imatges de quadres que conserva un fill d'un anterior propietari, Toni Vllalonga i Ballester. Les anteriors cases dels senyors, que ocupaven el lloc del jardí-hortet actual, varen desaparèixer i només en queda de testimoni el cup de fer vi, reconvertit en aljub. El celler era grandiós i albergava, segons fonts orals, les dues bótes més grans existents a Mallorca, que procedien d'Inca. També es varen esbucar les saleres de la matança, a la planta baixa, i la rampa que des la clastra menava al celler.

Fa uns anys, tingueren problemes per fer els clots a l'hortet esmentat per sembrar arbres fruiters, ja que topaven amb els antics fonaments de les cases. Les úniques dependències primitives que no sofriren canvis són les cases dels amos, amb l'arc d'entrada, el forn de coure pa, el sostre de palla amb l'antiga escala que dóna a la clastra i la gran cisterna centrada enmig, que deu ser immensa, perquè en els anys de sequera només nota oscil·lacions de 2 o 3 metres en la cadena de treure l'aigua. Devers els anys 50 s'ampliaren les sales per al gra, les portasses, i es va fer un cup i un celler nou, així com també les vaqueries.

L'estadant més antic de qui es té record fou l'amo en "Ximbó" de Pina, després hi passà l'amo en Miquel Gomila durant onze anys. A continuació, hi va quedar el gendre de l'anterior, Jaume Bosch de Lloret, qui tingué cura de la possessió durant 32 anys, fins que en sortí l'any 1996. Actualment, a Son Servera, no hi ha estadants fixos, però l'amo en Joan d'Aireflor, que va néixer a Pina i ara vol retornar als seus orígens, s'encarrega de les terres i de la guarda d'ovelles.

La collita grossa d'ametles, en els anys de bon esplet, és de dues a tres tones. Abans de s'any de sa neu, hi havia 700 garrovers a les terres de Son Servera; els que moriren foren substituïts per figueres. Amb el darrer estadant, hi havia més d'un centenar d'ovelles als sestadors, situats no gaire lluny de les cases, que obligaven a llogar les pastures dels Baixos de Pina, ja que les de la possessió eren insuficients per a tanta guarda d'ovelles i vaques.

Fa devers 17 anys que els autocars turístics deixaren de visitar la possessió que, fent un circuit pagès, anaven al mercat del dimecres a Sineu passant per les cases. En feien fotografies, compraven postals de la possessió i els explicaven, estil folklòric, la vida suposadament quotidiana de la Mallorca rural. Dels turistes, la madona de llavors no en guarda gaire bon record, perquè li robaren el rameller que més estimava i un corn antic que servia per cridar el personal de la possessió.

Entre els fills il·lustres de Son Servera hem de destacar Jaume Fàbregues Bauçà (1715-1785), que fou inquisidor degà del Tribunal del Sant Ofici. Va néixer al palau del carrer de Sant Francesc, va casar-se amb Elionor Mesquida i tingueren set fills, tres dels quals moriren d'infants. En morir també la seva dona, decidí ordenar-se sacerdot, la qual cosa era freqüent entre els vidus de l'alta societat d'aquella època. És curiós observar en el seu testament les mil misses que ordenà que celebrassin els seus hereus, manant-ne deu a Algaida i deu més a l'església dels Sants Metges de Pina. Tenia previst que l'enterrassin a la Seu de Palma, però la mort el sorprengué precisament a Son Servera, el 27 d'octubre de 1785, i finalment l'enterren a l'església de Lloret, on encara se'n conserva la làpida sepulcral.

Un altre personatge d'aquesta família va ser Francesc Villalonga i Fàbregues, que, com hem dita abans, fou el darrer propietari d'aquesta nissaga i que ocupà la batlia de Palma des del mes d'octubre de 1931 fins al maig de 1932. En el primer capítol de Memòria civil, Mallorca en guerra podem llegir que el dia de la proclamació de la II República, el 14 d'abril de 1931, Francesc Villalonga i Fàbregues va tocar via fora amb la campana d'en Figuera i, juntament amb Alexandre Jaume, va parlar des del balcó de l'Ajuntament de Palma a la multitud que els ovacionava.

No voldríem deixar de banda uns altres personatges populars que la tradició oral situa a Son Servera. Entre ells, hem de citar Pixerel·lo, un esclau moro d'aquesta possessió que tenia uns poders excepcionals, com és ara el de fer ploure en un determinat indret, volar si era necessari i altres miracles igualment fantasiosos. Fa molt anys, construint unes marjades prop del torrent de Pina, vora Son Corró, trobaren l'os d'una cama amb una argolla pel turmell. La gent major d'aquella contrada no dubtà cap moment que aquell os pertanyia al llegendari Pixarel·lo. També en temps de Teodor Fàbregues, quan el propietari arribava a les cases, es trobà amb una gran quantitat de carros aparcats dins el sementer de Son Servera; la seva sorpresa fou majúscula en assebantar-se que tot aquell rebombori era degut a les propietats miraculoses d'un cuiner seu, que feia de curandero en hores perdudes.

Per acabar, citarem com a curiositat que quan els darrers Fàbregues deixaren la possessió varen haver de llogar 22 carros de traginers per traslladar el mobiliari i els objectes personals cap a Palma, això sense comptar el que deixaven als parents de Pina, els quals encara conserven argolles i cadenes que devien procedir de l'antiga casa del Tribunal del Sant Ofici, que estava situada a l'actual Plaça Major de Palma.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.