Son Ribes.
Aquest mes parlarem de l'antiga possessió de Son Ribes, que, com sabreu, va ser el nucli primitiu des d'on va créixer l'actual Pina. És un cas curiós perquè és al centre mateix del poble, vora la plaça, al costat de l'església. Quasi totes les terres de la contrada eren de Son Ribes, exceptuant-ne Son Gorreu, Son Bou i Son Barrera. La nissaga dels Ribes, segons el P. Munar, s'instal·là a Pina durant el segle XVI, quan Gabriel Ribes, que venia de Montuïri, va comprar les alqueries que en el Llibre del repartiment figuraven amb el nom de Pina. Aquesta família mateixa ha mantingut la seva propietat fins als nostres dies, i per diferenciar-se d'altres amb el mateix llinatge s'hi afegiren el nom del topònim, o sigui, Ribes de Pina. (Per cert que aquest llinatge segurament s'extinguirà, ja que el cosí germà de les propietàries actuals va tenir 13 filles i l'únic fill no s'ha casat).
Pel cadastre de l'any 1603 sabem que Llorenç Ribes de Pina tenia estimada la possessió en 4.300 lliures i pel de 1626 sabem que Llorenç Ribes, fill de l'anterior, pagava 480 lliures de renta anual, només superada pes Rafalet, Albenya i Punxuat.
Fins a l'any 1934 va tenir prop de tres-centes quarterades d'extensió i actualment està subdividida en tres parts: a Celestina Ribes de Pina li tocà la Casa Nova, es Sementer i es Pujol.; a Maria, Son Jaume Maig, ses Rotes Velles, Ses Coves, Ses Comunes i S'Hort (amb el safareig cobert que rep els sobrants d'aigua de la font de Pina), i a Maria Antònia, ses Cases Velles, sa Vinya, la casa de Palma del carrer Savellà i es Figueral, del qual fa poc s'ha urbanitzat un tros.
Ses Cases Velles, o sigui, la casa pairal dels Ribes de Pina, formen un gran casal que, malgrat la desafortunada reforma de l'any 1914, encara conserva aspectes interessants (Maria Antònia ens digué que l'estil arquitectònic de les cases va espenyar-se amb els canvis). N'és destacable la cuina-menjador dels baixos, així com també el bell arc entre aiguavessos principals. Les cases de mà dreta es comuniquen amb el celler, abandonat avui, però que encara conserva unes grans bótes que testimonien una important producció de vi. Exteriorment, i adossades a l'anterior dependència, hi ha les arcades del cup amb els esglaons per pujar-hi les portadores.
A la part posterior, i separat per la clastra, es troba el pastador, així com també les porxades dels munyidors, vora el racó que dóna a la plaça.
Dins la possessió de Son Ribes es troben abundants restes arqueològiques. Hi ha un poblat a la tanca de ses Oliveres, un altra a la tanca de sa Casa Nova i talaiots aïllats devora sa Boal i darrera ca ses Monges. Al costers de Son Ribes hi ha dues coves prehistòriques, catalogades en el Corpus de toponímia de Mallorca de Mascaró Passarius, que són la cova des Negret i la des Pa.
Llaurant en una tanca, vora les coves, s'hi trobaren també morters i bassetges de foner. Ens han informat que és fàcil trobar-s'hi restes d'àmfores i ceràmica primitiva cada vegada que l'arada remou el terreny.
Per altra banda, hauríem de fer menció dels fills il·lustres de la família Ribes de Pina, com foren Gabriel M. Ribes de Pina, nascut al palau del carrer Savellà l'any 1814, i la seva germana sor Concepció, fundadors de la congregació de les Franciscanes Terciàries que s'establiren a Pina i edificaren el convent en un solar de la seva propietat al costat de l'església, on avui encara es conserva. Un altre personatge d'aquesta família fou Miquel Ribes de Pina, que era tinent coronel d'artilleria i membre de l'Acadèmia de la Història i que publicà l'any 1934 en la Biblioteca de Les Illes d'Or un estudi tecnicomilitar sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I. És un llibre curiós que paga la pena llegir per la singularitat del tema.
I per acabar, ara que hem passat la Setmana Santa, hauríem de fer menció que no deu ser casualitat que la tradicional processó de l'Encontre que es fa a Pina el dia de Pasqua tingui el seu moment culminant davant la porta exterior de les cases de Son Ribes.
Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.
|