Son Reus Vell.

El topònim d'aquesta possessió deriva del cognom Reus, família que en fou propietària antigament. Aquest llinatge prové de la ciutat catalana del mateix nom localitzada a la comarca del Baix Camp de Tarragona.

Està situada al quarter I i les cases semiruïnoses es troben vora el primitiu camí que enllaçava Algaida amb el poblet de Pina. Antigament tenia una extensió de poc més de tres-centes quarterades i confrontava a tramuntana amb Son Moll, Son Ribes i el camí de Santa Rita la separava de Son Perot i Son Miquelet; a llevant, amb Son Mesquida Nou i Son Mesquida Vell; per migjorn, amb Cabrera i altres establits, i a ponent, amb Son Miquelet i les tanques d'en Gi.

El primer propietari de Son Reus de qui tenim notícia és Pere Durbà, anterior a la capbrevació. Aquesta família va ser titular de la possessió fins al segle XVI.

El cadastre de l'any 1603 ens demostra que era propietat de Francesc Vanrell i tenia valorada la possessió en 4.800 lliures. Tenim notícia que l'any 1626 era propietat d'Antoni Vanrell, fill de l'anterior, amb una renda anual de 350 lliures.

En el llibre de Berard de l'any 1789 se'ns descriu que Son Reus era d'extensió mitjana, que estava dividit entre dos cavallers de Palma -sense especificar-ne el nom-; produïa blat, vinya i aigua només per beure. Curiosament, un dels esmentats cavallers era l'autor del llibre, Jeroni Boix de Berard.

Aquesta possessió, al llarg dels segles XVIII i XIX, va sofrir un procés de parcel·lació paral·lel al d'altres del nostre terme, com per exemple Rafalet -que varem veure en un dels primers treballs d'aquesta sèrie-, així com Punxuat, Son Maiol, etc. Un gran nombre de famílies algaidines, de condició humil, aprofitaren l'avinentesa de la parcel·lació per adquirir les sorts de diferent extensió. Els primers establits foren duits a terme per la família Boix de Berard a finals del segle XVIII; però tingueren plet amb Miquel Alemany i Marcel, propietari també de Son Mendívil a Llucmajor, i perderen. Per tant, fou aquesta nova família la que continuà les parcel·lacions. Quan aquestes acabaren, les 16 quarterades que restaven juntament amb les cases foren adquirides per l'estadant de la possessió d'aleshores, que era l'amo en Sebastià de Son Reus. Això succeïa a mitjan del segle passat.

L'amo en Sebastià, que morí jove i fadrí als 33 anys, en deixà hereus els seus nebots: Margalida, Catalina, Maria, Francisca i Miquel Garí Amengual, que arribaren a un acord i se la repartiren només Margalida i Miquel. Finalment, arribam als temps actuals en què trobam les restes de la vella possessió en propietat dels germans Joan i Miquel Puigserver Amengual "Cabreres" (aquest darrer morí l'agost de 1998) i la seva cosina Maria Garí Amengual. La part dels dos germans suma 8 quarterades i dues parts de les cases; la part de la cosina, altres 8 quarterades més l'altra part de l'edificació principal.

Les cases actuals tenen molt poc a veure amb les primitives. Aquelles eren grandioses, tenien una planta més d'alçada, distingible avui per les filloles de les finestres a la façana principal. A la part de gregal hi havia la boval, que fou el primer tros de casa que es va desenteular, només queden actualment part de les parets de tancament que protegeix un original hortet amb tarongers i altres arbres fruiters. A la part posterior hi ha les ruïnes de l'antic celler, que encara conserven l'altiu arc central de volta, d'unes dimensions extraordinàries, tant és així que és més llarg que l'arc del cor de l'església parroquial. Hem de considerar que fa més d'un centenar d'anys que no té la teulada i les dovelles no han fet cap moviment; tot al contrari de la façana principal, que s'anava esbucant i per evitar-ho varen haver de posar-hi contraforts als voltant del portal forà. Les voltes del sòtil del menjador adossades a la façana principal s'esbucaren també a causa de la desviació de la façana i foren substituïdes a la semiplanta superior per una nova coberta. Un altre arc situat entre els aiguavessos principals dóna testimoni de l'espectacularitat d'aquestes antigues cases. Damunt el portal forà hi ha l'escut nobiliari dels Villalonga -a la meitat esquerra- i a la dreta hi ha un altre escut que tant potser l'escut dels Sureda, dels Morell o dels Boix, que foren antics propietaris de la possessió. També cal destacar el pou de Son Reus, de cent pams de profunditat, situat vora les cases, al costat del vell camí. Antigament, s'hi podia accedir a peu pla a través d'una mina que començava a l'altre costat del camí; però els veïnats, després d'haver-s'hi establert, l'escurçaren i convertiren l'inici de l'accés en una escala molt empinada coberta amb tapadora. Fonts orals diuen que en lloc de ser aigua de vena és de degotís, amb una gran cambra de recollida. Antigament, quan a les cases hi habitaven els senyors, el pou els servia de gelera i les aigües tenien fama de medicinals. A més dels tres propietaris de les cases, hi tenen empriu els amos dels establits de la tornallada de migdia.

En temps de la mare de l'amo en Joan encara hi havia 8 quarterades de vinya als voltants de la possessió. També hi ha una tanca de pleta situada avui dins la propietat de Maria Garí.

El darrer estadant a les cases de SonReus Vell -a la part que restava dreta- va ser l'amo en Miquel Garí, pare de Maria, que ho deixà devers l'any 1965 per traslladar-se a la vila.

Com a curiositat esmentarem que durant la segona visita del bisbe Diego de Arnedo (1560) a Algaida, aquest va ordenar que "dins 15 dies sota pena de 5 lliures es faci i es col·loqui una làpida grossa per tapar la sepultura dels Reus i Mesquida perquè com està no és tolerable i és una vergonya"; després amenaçava "si no ho complissin seran trets de l'església i que no hi puguin entrar mentre es facin els Sants Oficis" L'ordre degué complir-se, perquè a la tercera visita del mateix bisbe ja estava arreglat el desperfecte de la sepultura, situada a la capella de Sant Miquel. La justificació que l'esmentada sepultura estigués destinada a les possessions veïnades de Son Reus i Son Mesquida és pel fet que Pereta de Son Reus s'havia casat amb un Mesquida. Actualment, dins la capella de Sant Jaume del Roser, es conserva una làpida on hi ha gravat l'escut dels Reus i la llegenda següent "aquest carner (sepulcre) és de Bernat Reus e d'ets seus". Aquesta capella es va adjudicar a mossén Jaume Reus, amb dret a sepultura.

Un personatge Il·luste relacionat amb aquesta possessió és Jeroni Boix de Berard, altres vegades esmentat, nascut a Palma l'any 1742. Als 17 anys acompanyà a Madrid el seu pare per jurar fidelitat al rei Carles III com a diputat del regne de Mallorca. Allà fou membre de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando i, un cop que va tornar a Mallorca, va ser director de l'escola de dibuix que s'havia fundat sota el patrocini de la Societat Econòmica d'Amics del País. El 15 d'octubre de 1793, va obtenir el càrrec de regidor de l'Ajuntament de Palma en representació de la noblesa. Entre els anys 1784 i 1790 va escriure el seu conegut Viaje a las villas de Mallorca en què descriví gràficament i literàriament les seves impressions de la Mallorca d'aquell temps. Morí pocs anys després, el juny de 1795.

I per acabar aquest capítol dedicat a Son Reus Vell, ho farem amb un versos del Cançoner popular de Mallorca que diuen:

S'aigo des pou de Son Reus

n'és bona per medicina;

si la beu una fadrina,

la cura de cap a peus.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.