Son Reus de Randa.


Son Reus de Randa.

 

 

Aquesta possessió, coneguda antigament per la torre d’en Reus, està situada al quarter II, just al límit del terme d’Algaida amb el de Llucmajor. Les seves quarterades poden subdividir-se aproximadament en 30 de garriga, i 90 de terreny de conradís. També forma part de la possessió el puig de Randa amb 73 quarterades més. La compra d’aquest puig va tenir lloc durant la regència de Maria Cristina i s’aprofità el Decret de desamortització de Mendizábal durant l’any 1836. Els propietaris d’Albenya compraren el puig de Cura i els de Son Reus, el de Randa.

 

Confronta a llevant i tramuntana amb Albenya i Son Veny; a ponent, amb son Roig, i a migjorn, amb els establits del terme de Llucmajor. Tant l’antic camí com la nova carretera de Llucmajor en travessen les propietats.

 

En el Llibre del repartiment apareix, després d’Estacar (avui Son Veny) i Randa, l’alqueria de Min Benihimara, de dues jovades d’extensió, que va correspondre a Berenguer de Mont-real. Els estudiosos de la nostra història pensen que segurament devia tractar-se de l’actual Son Reus de Randa.

 

El llinatge Reus és un dels més antics d’Algaida, ja que durant els segles XIV i XV hi havia Reus que ocupaven càrrecs públics i de representació. L’any 1502, la primitiva torre de Randa ja pertanyia a la família Reus: hi ha constància del document adreçat a Mateu Reus “fill de Joan Reus propietari a lloc de Randa de la sua possessió”. De l’any 1513 tenim notícies que Miquel Reus era propietari d’una possessió amb una font, on es podien amarar llins i cànem, segons les ordinacions del virrei Josep Castellví. Aquesta era Son Reus i la font d’igual nom que, juntament amb els sobrants de la de Randa, les aigües eren conduïdes per una síquia fins al poble de Llucmajor. D’aquest temps deu ser el pacte pel qual els propietaris de Son Reus estaven lliures de contribució per les 11 quarterades del vessant del puig de s’Escolà situat dins el terme de Llucmajor a canvi de l’aigua, de la qual tan necessitats estaven.

 

Els anys 1577 i 1578, en documents de l’Arxiu de l’Ajuntament d’Algaida, hi figura com a propietari de Son Reus Miquel Reus, dit de la Torre. en el Llibre d’estims tenia valorada la possessió en 1.700 lliures.

 

El llinatge Reus desaparegué de la possessió quan dia 1 d’abril de l’any 1583 va morir sense descendència Mateu Reus, i quan la seva única germana, Margalida, es va casar amb Francesc Socies, de Llucmajor –fonts orals deien si era un seminarista de Cura que va penjar els hàbits per la jove randina. D’aquells dies ençà, els Socies foren propietaris de l’antiga possessió de Randa. Seguint l’arbre genealògic, el propietari actual de la possessió és Francesc Socies Costa, que descendeix per part materna de Pollença –la seva mare era fillola del poeta Mn. Costa i Llobera.

 

Les cases foren reformades l’any 1881 i la façana principal està orientada a migjorn. En destaca el portal d’entrada amb arc de mig punt i data gravada de l’any 1776, cobert per un balcó que dóna a la sala gran del pis i el bell rellotge de sol al costat. A la part posterior podem observar el grandiós cup dividit en quatre compartiments i cobert per una porxada amb arcades. Està fet l’any de la reforma de les cases, perquè encara hi ha la data gravada a la contrapetja dels escalons de pujar les portadores. Antigament, aquesta possessió tenia sembrades a les seves terres 13 quarterades de vinya, que foren arrabassades l’any 1943 perquè els ametlers “se la menjaven” i havia tornat molt vella. Avui es continua fent vi al cup anualment , però el raïm prové de la vinya de Son Mesquida. Una altra dependència prou interessant és el grandiós celler que també té accés per la part posterior, amb tot tipus de bótes i de totes les mides; n’hi ha fins i tot que tenen una cabuda de 900 quartins (cada quartí = 26,67 litres). La tafona, en canvi, dóna a la semiclastra dels frontis principals i, malgrat que avui resta abandonada i s’utilitza com a magatzem, hi queda el trull, la premsa, les piques i, fins i tot, l’espiga. Abans hi havia a la possessió 25 quarterades d’olivar per donar feina a la tafona esmentada, oliveres que foren substituïdes per ametlers, garrovers i albercoquers.

 

Qui ens contà això darrer fou l’amo en Guillem Amengual, que hi habità durant 37 anys, des de l’any 29 fins fa prop de 17 anys. També ens digué que devers els anys 50 i 60 tenien, durant la collita d’ametles, 3 0 4 tomadors i 6 o 7 al·lotells que hi anaven d’Algaida. Els anys de bon esplet en collien fins a 600 hectolitres (1 hectolitres = 50 quilos) i un màxim de 40 tones de garroves.

 

A les cases, la planta baixa, com quasi sempre, està habitada pels amos i la planta noble és la residència dels senyors. Aquí, a son Reus de Randa, a diferència dels altres llocs, el propietari hi ve molt sovint a romandre. Per això, el mobiliari i tot en general està bastant ben conservat. L’amo actual de la possessió és Sebastià Rossinyol de Montuïri, que fa quasi tres anys que hi habita. També hi ha en Jaume, que té cura del celler, fa de garriguer i és una mica el secretari-pagès del senyor.

 

El puig de Randa era comuna quan el compraren els Reus i després cediren al poblet de Randa la llenya, les pedres i el permís per amollar-hi les bísties. A canvi d’això pagaven uns censals que l’amo de Son Gener s’encarregava de cobrar. No fa gaire també aconseguiren el vedat de caça a tot el puig.

 

Per altra banda, dins les terres d’aquesta possessió hi ha una cova prehistòrica, catalogada en el Corpus de toponímia de Mallorca, que està situada als costers del puig de s’Escolà. Sabem també que al Museu Arqueològic de Barcelona hi ha una espasa talaiòtica de bronze amb pom massís que procedeix d’aquesta possessió.

 

Per acabar, us recomanam la lectura d’un llibre que tracta un punt geogràfic d’aquesta possessió protagonista del nostre escrit d’avui. Es titula Les aigües cercades i n’és l’autor el Dr. Guillem Rosselló Bordoy i un equip de

col·laboradors. És un estudi minuciós del Qânats de l’illa de Mallorca. Del de la font de Son Reus destaca que és el més llarg i profund dels coneguts fins ara, amb els seus 299,89 metres de llargada total. L’ús era, com ja hem indicat abans, per a l’abastiment d’aigües al poble de Llucmajor i va complir aquesta funció fins a l’any 1969. Aquest qânat està format per un pou mare i catorze més d’aireig. L’única errada grossa  que hi hem trobat és que situa la possessió i la font dins el terme de Llucmajor. Això pot tenir una petita justificació pel fet que els propietaris de Son Reus de Randa sempre s’han sentit més atrets pel nucli de població més important i més acostat geogràficament, el qual, no hi ha dubte, és Llucmajor. Basta observar que a Algaida, que sapiguem, mai no hi han tingut posada. En canvi, en tenen a Llucmajor, al carrer del Born, vora l’església.

 

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d’Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’Ajuntament d’Algaida. Ajuntament d’Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.