Son Pujol Vell.

Aquesta antiga possessió està situada a l'extrem més a tramuntana del nostre terme municipal, tocant al de Sencelles i al quarter IV. Aquest topònim està compost per l'abreviació de ço d'en i pel llinatge d'origen català Pujol, que vol dir "muntanya petita". Aquesta família dels Pujol va ser propietària de la possessió durant molts d'anys, per això al llarg de més d'un segle s'oblidà el nom original de la Cisterna (per l'aljub que vàrem veure a Son Pujol Nou) pel posterior de Son Pujol Vell.

Confronta a tramuntana amb el terme de Sencelles; a llevant, amb Son Pujolí i altres establits; a migjorn, amb terres de Can Truc i primitius establits de la desapareguda possessió des Rafalet, i a ponent, amb el vell camí de Muntanya, avui carretera de Sencelles, i Son Pujol Nou, per la Copa d'Or.

Per documents de l'Arxiu Municipal sabem que l'any 1603 era propietat dels germans Llorenç i Miquel Pujol "de la possessió dita La Cisterna" i que estava estimada en 2.400 lliures. Pel cadastre de l'any 1626 és conegut que el propietari d'aleshores ere Pere Antoni Pujol, de la mateixa família, i tenia una renda per la possessió valorada anualment de 425 lliures.

La història més actual de Son Pujol Vell, que coincideix amb la divisió de la possessió, és de finals del segle passat, quan n'era propietari el matrimoni format per Pere Joan Aloy i Francisca Amer, que deixaren dividida la propietat en dues parts, una per a cada fill: la més petita en extensió comprenia 97 quarterades i les cases, que tocaren al fill Miquel Aloy Amer, de professió militar; l'altra part, de 165 quarterades, majoritàriament situades a l'altre costat del camí de Muntanya, quedà propietat de la filla Aina Aloy Amer, que hi edificà noves cases que originaren Son Pujol Nou.

En els anys quaranta, Son Pujol Vell era propietat de Jaume Quetglas, de l'hort de Cas Saül des Molinar; després passà per poc temps a ser propietat d'un tal Gaspar A. de Sineu, que aviat la va vendre al matrimoni format per Joan Marquès i Pilar Delgado. Aquests nous propietaris la transpassaren a Antoni Artigues de Llucmajor, que per deutes de joc no pogué acabar de pagar i retornà al fill del matrimoni esmentat, Antoni Marquès Delegado, casat amb la filla de Pep "Perico", vinater de Binissalem. I arribam a la darrera venda, per ara, de la possessió, quan l'any 1964 la va comprar el matrimoni alemany compost per Ernest i Esther Böhm, residents a Longenfeld, República Federal Alemanya. Sabem de bona font que Esther Böhm, des que va quedar viuda recentment, decidí posar la possessió venal a través d'una agència, pero sembla que encara no ha trobat comprador.

L'extensió actual de Son Pujol Vell és de 138 quarterades, després d'una ampliació de 41 per llegítimes a principis de segle, repartides aproximadament en unes 100 de conradís i la resta de garriga o pinar.

Les cases estan situades a 350 metres del camí de Muntanya, prop de l'antiga via del ferrocarril que menava de Palma a Felanitx, travessant les terres de la possessió de tramuntana a migjorn. Formen un bell conjunt tant les dels amos a la planta baixa com les dels senyors, a la planta superior, que tenen accés a través de les primeres mitjançant una molt ben resolta escala interior. Aprofitant les obligades obres que havien de fer per posar la instal·lació elèctrica, decidiren, fa uns 14 anys, una modernització més profunda, i canviaren el primitiu trespol interior per un enrajolat modern; també fou retocada la cambra de bany a la planta baixa, però no fou reformada -encertadament al nostre parer- la cuina amb l'antic pinte. A la planta superior i a la façana lateral dirigida a ponent, s'hi va contruir una agradable porxada a tres vessants, travessada pel fumeral del forn de coure pa, que el dia que ferem aquest reportatge estava en plena activitat. Damunt el portal forà de les cases, mig amagat per una planta enfiladissa esponerosa, hi ha la data gravada de l'any 1796, que amb tota probabilitad es refereix a quan s'edificaren les cases. Segons fonts orals, les primitives cases velles de la possessió eren les formades per les actuals dependències dels estables i del sostre de palla al seu damunt. Estan situades quasi davant les actuals i formen ambdues una gran esplanada en semiclastra. Altres dependèncis situades al mateix redol són els sestadors, ampliats també ara fa uns 17 anys, que són actualment l'activitat principal de la possessió, amb les més de 110 ovelles que hi pernocten. Adossat a l'altre lateral de les cases hi havia antigament un molí fariner dels anomenats de sang, del qual només resten les dues moles, reconvertides avui en taules ornamentals situades al petit jardinet de davant el portal forà. Vora aquestes dependències hi ha un gran safareig de quasi 600 tones de capacitat, construït devers l'any 1963, perquè hi tinguessin cabuda les aigües d'un pou que creien molt més abundós, ja que en principi havien instal·lat un motor que en qüestió d'hores l'eixugava. Després decidiren instal·larne un altre de 3.600 litres/dia i amb aquest continuen. Precisament quan feien aquest pou es regiraren perquè un avió militar, que devia tenir pana, passà tan a prop de les cases en vol rasant que per no estavellar-se als pins de l'antiga via del tren va haver d'amollar llast en forma de dipòsit de combustible, la qual cosa provocà un renouer espantós. Poc després un helicòpter, també militar, va passar a recollir les restes de l'incident. Això succeïa el maig de 1976.

Temps enrera també tenien premsa i cup de fer vi. En recordança d'aquestes dependències queda el topònim de la tanca de la Vinya, de 7 o 8 quarterades, avui repoblada d'ametlers; així com també la tanca de sa Carretera, de 10 quarterades, que en un any de bon esplet arriben a una producció de més de 100 sacs.

Els estadants més antics dels quals tenim referència, per ordre cronològic, són: l'amo en Jordi de Cas Saül, que també n'era propietari, durant tres anys; després hi entrà l'amo en Frances Ramis Oliver, que provenia de Son Pujol Nou i que hi habità durant 11 o 12 anys. Precisament quan fèiem aquest treball ens ha arribat la notícia de la seva mort (q.e.p.d.). Després, durant 3 o 4 anys més s'encarregaren de la possessió l'amo en Pep i madò Joana Jordà, de Pina. Posteriorment, l'any 1965, hi entrà l'amo en Jordi Amengual Romaguera de Son Mesquida, que hi habità durant dos anys per donar pas a l'amo en Miquel de Cals Elois que durant quatre anys tingué cura de la possessió. Finalment, hi trobam els actuals estadants, que són l'amo en Joan Torrents de Llubí, casat amb madò Maria Arrom de Sencelles, que des de fa uns 18 anys habiten a Son Pujol Vell. Ells, amb tota amabilitat, ens contaren les seves llargues vivències a la possessió, que ens feren cavil·lar comparant l'abismal diferència que hi ha entre una com aquesta, que sempre ha estat habitada, i d'altres que, per diferents motius, només el silenci, l'abandó i potser la ruïna hi són presents.

Com quasi sempre, ens acomiadarem de Son Pujol Vell amb un versos del Cançoner popular de Mallorca que hi fan referència:

Son Pujol està tancat,

ses senyores ja no hi són

i ara em colgaré dejorn

i dormiré descansat.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.