Son Pujol Nou.

Aquesta possessió està situada al quarter IV, vora el primitiu camí de Muntanya i a la part més septentrional del nostre terme municipal, tocant als de Sencelles i Santa Eugènia. El topònim està compost per l'abreviació de ço d'en i pel llinatge català Pujol, que prové del llatí vulgar podiolum i que vol dir "muntanya petita". Aquesta família dels Pujol fou propietària durant molts d'anys de la possessió i l'ús continuat d'aquest llinatge féu canviar el seu primitiu nom de Cisterna per l'actual de Son Pujol.

Confronta a tramuntana amb els esmentats termes de Santa Eugènia i Sencelles; per llevant, amb Son Pujol Vell; a migjorn, amb Liern de Can Joia, Liern de Can Gina i altres establits de la primitiva possessió des Rafalet, i finalment a ponent, amb Xorrigo per l'antic establit de sa Cova.

La història d'aquesta possessió anà lligada fins a finals del segle passat a la veïna Son Pujol Vell, que és originàriament la seva possessió mare. Així coneixem per documents dels nostre Arxiu Municipal que l'any 1603 era propietat dels germans Llorenç i Miquel Pujol "de la possessió dita de la Cisterna" i que estava estimada en 2.400 lliures. Pel cadastre de 1626 és conegut el propietari d'aleshores, que era Pere Antoni Pujol, de la mateixa família i amb una renda anual valorada en 425 lliures per la possessió. La història de Son Pujol Nou, com a possessió independent, és de finals del segle XIX quan el darrer propietari de tot Son Pujol, Pere Joan Aloy i Costa, casat amb Francisca Amer, deixà dividida la propietat en dues parts per a cada fill: la més petita en extensió comprenia 97 quarterades i les cases velles i va tocar al fill Miquel Aloy Amer, militar de professió; l'altra part, de 165 quarterades, majoritàriament situades a l'altre costat del camí vell de Muntanya, quedà en mans de la filla Aina Aloy Amer, que durant el temps que tardaren a edificar les noves cases va emprar com a posada la caseta del Sequer, situada a devers 100 metres de l'actual Son Pujol Nou. Després la possessió passà a la seva filla Antònia Maria Pujol Aloy, per donació amb escriptura amb data de 21 de desembre de 1928. El propietari actual és Bartomeu Mulet Pujol, fill d'Antònia Maria, anteriorment esmentada.

L'extensió actual de la possessió, després d'una ampliació per herència familiar del veí tancat d'en Carut de 22 quarterades, ha quedat formada per 187 quarterades, tres quartons i 66 destres, que poden subdividir-se en 50 quarterades aproximadament de conradís i la resta de garriga i pinar.

Les cases no tenen gaire interès arquitectònic i són relativamet modernes, ja que, com dèiem abans, varen edificar-se a les acaballes del segle passat. Estan dividides en dos habitatges; el més allunyat del camí de Muntanya és el dels amos; el més apropat havia de ser el dels senyors, però per diverses circumstàncies no s'arribà a acabar i només fou utilitzat esporàdicamet per viure-hi el garriguer o recentment com a magatzem.

Davant el frontis principal de l'habitatge dels amos hi ha una gran cisterna amb coll redó i davant la destinada als senyors, un grandiós exemplar de pi comú (Pinus halepensis), que només té uns 87 anys d'edat i proporcina una agradable ombra durant els calorosos estius de Son Pujol. A la part posterior de les cases hi ha un altre exemplar raríssim de la flora de la possessió: una mata (Pistacia lentiscus) molt més antiga que el pi anterior i s'assembla més a una alzina per l'alçària que ha arribat a assolir i la gruixa extraordinària de la soca. Pi i mata són emprats avui per l'aviram de la possessió com a dormitori. Darrerament a les cases també hi ha estable i les solls de porcs, avui en desús.

Vora les barreres d'accés a la possessió i fent fer un petit revolt a l'antic camí de Muntanya, hi ha el primitiu aljub de Son Pujol, cobert de volta i de més de dues-centes tones de cabuda amb un enginyós sistema per distribuir l'aigua a les piques d'abeurar el bestiar. Aquest pou, segons fonts orals, fou manat costruir per la senyora des Teix per calmar la set de les guardes d'ovelles transhumants que els pastors conduïen des de sa Marina de Llucmajor fins a la serra de Tramuntana -d'aquí el nom de camí de Muntanya. Quan netejaren l'aljub, davers l'any 1954, tragueren del fons 14 pams de sediments i fang.

A l'altre costat del camí de Muntanya, o carretera de Santa Eugènia, hi ha la tanca de sa Copa d'Or, d'unes 3 quarterades d'ametlerar, i la de Son Matet, amb 5 quarterades de pinar. Altres topònims d'aquesta possessió són la tanca de s'Era, tota de conradís, llevat un racó d'on en altre temps treien marès; el figueral Vell i el figueral Nou, ambdós d'unes 12 quarterades d'extensió, que antigament donaven una important producció de figues que, per exemple, en temps de l'amo en Jordi servien per engreixar una quarentena de porcs. En la mateixa època tenien també guarda d'ovelles que, per manca de sestador, tancaven dins la cova del sementer Nou. Altres coves com sa Fresca i sa Llarga estan siuades dins el tancat d'Enmig.

Els darrers estadants, per ordre cronològic, de Son Pujol Nou foren: l'amo en Miquel Vila, des Serral, però sense habitar-hi assíduament; després va establir-s'hi l'amo en Jordi Amengual Romaguera, de Son Mesquida, que s'encarregà de la possessió des de l'any 1950 fins al 1962. Després hi entrà l'amo en Bernat de Son Pujol, dit així perquè son pare ja hi havia habitat des de l'any 31 fins devers l'any 44. L'amo en Bernat fou el darrer estadant fix de les cases; hi va viure durant 11 anys després de casat i 13 anteriorment amb els seus pares. Darrerament s'encarrega de la possessió el garriguer de sempre, Toni Sastre Fullana "Godó".

Les garrigues de Son Pujol des de fa molts d'anys estan llogades a una societat de caçadors; aquesta deu ser sens dubte la treta més grossa de la possessió.

Com a nota curiosa esmentarem que quan es va fer la divisió entre els dos Son Pujol va quedar escripturat que tenien dret de pas tant els de Son Pujol Vell per arribar a les primitives cases, travessant per les terres de la nova possessió, com els de Son Pujol Nou per creuar la possessió mare en direcció as Rafalet. També hi ha un altre camí amb nom curiós: el de s'Era Esfondrada, que travessant les terres de Son Pujol Vell fineix a Biniali.

No volem acabar la descripció d'aquesta possessió sense que hi falti una glosa extreta del llibre del pare Rafel Ginard Cançoner popular de Malloca. És més llarga que de costum, quasi una codolada, i diu així:

Es gall des garriguer canta

ses hores tota sa nit

i es de Son Maig m'ha dit:

-Jo les cantaré amb so sol.

Respon es de Son Pujol:

-Jo també t'ajudaré,

perquè es de Ca s'Estender

va contrari an es govern.

I es de Son Pep de Liern

sempre pica ses gallines.

I si l'amo diu mentides

segur que anirà a l'infern.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.