Son Perot.

Aquesta antiga possessió està situada al quarter I, prop de Pina, i s'estén en una llargària de dos quilòmetres i mig, entre el terme de Montuïri i el camí de Santa Rita. Confronta a tramuntana amb els establits de Can Defle, es Rafal i el camp des Pins; a ponent, amb l'esmentat camí de Santa Rita i els establits del primitiu Son Reus; a migjorn, amb Son Miquelet, i a llevant,, amb el puig Moltó del terme de Montuïri.

El testimoni més antic de l'existència de Son Perot és el d'una escriptura signada pel notari Pere Martorell sobre la venda de la possessió, amb data de 17 de novembre de 1437. E venedor era Pere Valldaura i J. Tugores, el nou propietari "d'un Rafal a Pina de la Vila de Castellitx; llinda ab el torrent de Pina, el Rafal de la Sra. Raiona, l'alqueria de Joan Reus i l'altre de Rafal Tugores comprat a Valldaura". Després, Antònia Cardell, filla de Pere Cardell, que havia comprat la possessió, es casà amb Joan Jaume, i s'originà la nissaga dels Jaume, propietaris de Son Perot pràcticament fins a l'any 1700.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que Pere Jaume "per la sua possessió i lo que comprà de Miquel Pou" la tenia estimada en 2.500 lliures. Pel que fa a la renda anual, segons el cadastre de l'any 1626 també sabem que la possessió pertanyia a la vídua d'Antoni Jaume -sense especificar-ne el nom- i que comptava amb una renda de 350 lliures anuals. L'any 1780, quan n'era propietari Jaume Planas, fou adquirida la possessió veïna de Can Massip i aleshores assolí la seva màxima expansió.

La més recent història de Son Perot, ja a finals del segle XIX, és quan Maria Josepa Planas es va casar amb Guillem Massot, amb la qual cosa s'inicià el llinatge dels Massot, propietaris fins a l'any 1998 de la possessió. En morir, passà en herència al seu fill Josep, músic i compositor, que la va passar al seu hereu Guillem Massot i Capó, metge de Marratxí, que n'ha estat el titular fins a l'any 1998. De llavor ençà la propietat de la possessió va passar a Vicente Grande, SL, que tenen intenció, amb plànols dissenyats, de convertir la possessió en negoci d'agroturisme.

Les cases tenen un aspecte antiquíssim, tant pel que fa a l'exterior com a l'interior, i formen tot un cos amb les de Son Massip, amb contraforts laterals de reforçament i un atípic pati interior, que dóna ventilació a la cuina i altres dependències de la planta superior habilitades com a habitatge dels senyors. N'és destacable la finestra gòtica de damunt el portal forà de les cases de Son Massip, així com també l'escut del portal de Son Perot, que no és altre que el de la Inquisició, suposam que manat col·locar per Jaume Planas, aleshores propietari i membre del Sant Ofici, que morí l'any 1799. Altres dependències que en podem destacar són el vell celler, que ocupa el tercer aiguavés posterior de les cases i que conté diverses bótes congrenyades i també l'antiga premsa.

Al costat d'aquest celler hi ha dos grans cups de fer vi amb accés per la façana posterior per un airós portal amb escalonades per pujar-hi les portadores. Davant de les cases hi ha el porxo que protegeix el forn de coure pa que encara usen normalment a la possessió. Més enllà hi ha les solls dels porcs, que antigament representaven una gran riquea per a Son Perot, alimentats per les collides dels seus figuerals. Un poc allunyats de les cases i dins la tanca de l'era de batre hi ha els sestadors, avui en desús.

Diverses generacios de la família de l'amo en Toni Oliver Bauzà, pare del darrer estadant que ha habitat les cases, s'han dedicat a Son Perot. Fa més de 112 anys que hi començà d'estadant l'amo en Miquel Oliver; després en tingué cura el seu nebot, l'amo en Toni Oliver, i quan es retirà, hi passà el seu fill Jeroni. Això succeïa devers l'any 1915. Posteriorment, ja hi entrà d'amo el pare del darrer estadant. Ell ens contà que antigament tenien dos missatges fixos, un pastor, un porquer i una jornalera.

L'extensió actual de la possessió és de 73 quarterades, quasi totes de conradís, llevat dels costers de garriga, vora les cases, i d'una pleta. Antigament, segons fonts orals, era bastant més gran i ocupava es Rafal i els establits dels baixos més apropats a les cases. Entre la carretera de Pina a Montuïri i el torrent hi ha l'hort de Son Perot, d'unes tres quarterades d'extensió i ric d'aigua a causa de l'alt nivell freàtic de l'entorn del torrent. El regava antigament una sínia amb un pou de només quatre metros de profunditat; actualment, un motor fa aquesta feia. Entre Son Perot i es Rafal passava l'antic camí de ferradura que des de Pina menava a Castellitx de la Pau per Son Miquelet i Son Mesquida.

El camp dels Pins temps enrere estava sembrat de vinya, però amb l'epidèmia de la fil·loxera les varen haver d'arrabassar. Darrerament, en temps de l'amo en Toni, ja només en quedaven tres quarterades a la tanca de Can Carut, que foren substituïdes per pastures, devers l'any 1978, per a les vaques. Un testimoni de l'existènica de les vinyes a Son Perot el podem trobar en el llibre de Jeroni de Berard Viaje a las villas de Mallorca, quan diu "produeix primordialment (Son Perot) blat i es conrea la vinya; és propietat del mestre Planas de Ciutat" (1789).

La producció de blat era mol important, sobretot a la tanca que des del costers arriba fins al torrent de Pina; tant és així, que després de la Guerra Civil, en què era tan escàs, la temporada de batre durava de principis de juliol fins a la meitat d'agost. L'indret situat a la vora del camí de Santa Rita rep el nom del camp des Pins, a causa dels grandiosos exemplars existents en aquell redol, sens dubte els més esponerosos de tot el nostre terme.

Hem de destacar la petita història de la Mare de Déu de Lourdes de Pina, que resta arrecerada als costers de Son Perot, a baix de les cases. En temps de Jaume Planas, i organitzada pel bisbe Campins, es féu pelegrinatge a Lourdes, a principis del segle i, en tornar, se li acudí que a escala petita podien fer ua cosa semblant. El seu nebot Marià, de la marina mercant, li va dur les imatges de Marsella i allà fou instal·lada devers l'any 1908. Anualment, organitzaven una gran festa el 16 de juliol, dia del Carme, i assolí tanta popularitat que arribaren a sobrepassar els 400 assistents. Posteriorment, va decaure i la festa es traslladà, només amb una missa, a un diumenge d'agost. La poetessa llucmajorera M. Antònia Salvà, coneguda de la família Planas, va escriure uns goigs dedicats a la verge de Son Perot, musicats després per Josep Massot, pare del penúltim propietari. Hi ha gent que recorda la poetessa assistint a la festa de Son Perot, afectada de progressiva sordesa.

Altres personatges il·lusres relacionats amb la possessió foren l'esmentat Jaume Planas (1843-1914), fadrí i arqueòleg, que arribà a tenir una col·lecció vastíssima d'objectes, fruit d'excavacions i troballes realitzades per tota Mallorca. Aquesta col·lecció es va vendre l'any 1922 per 200.000 pessetes a la família Mateu de Barcelona i actualment forma part del Museu Arqueològic de Barcelona, on té una sala dedicada. Precisament per transmissió oral de Jaume Planas se sap que dins les terres de Son Perot no hi havia restes arqueològiques, almanco en l'època moderna; en canvi, sí n'hi trobà a la veïna Son Miquelet.

Un altre personatge de Son Perot, aquest, però, dels nostres dies, és el fill major de l'anterior propietari: Josep Massot i Muntaner, monjo de l'abadia de Montserrat, historiador, director de nombrosos treballs d'investigació. Només recordarem d'entre les seves publicacions La Guerra Civil a Mallorca, Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra i Vida i miracles del comte Rossi.

Per acabar, ens acomiadarem de Son Perot amb una estrofa del Cançoner popular de Mallorca sobre la possessió. Diu així:

De suaquí veig Son Perot,

Es Rafal i Son Barrera;

i també veig na Valera

que juga amb el rei Bitzoc.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.