Son Moll (Nou i Vell).

Aquestes possessions estan situades dins el quarter I, vora l'antic camí que els piners empraven per anar a Palma i que segueix cap al Tancat Prim per ficar-se al terme de Palma per Xorrigo.

Son Moll, antigament, devia ser molt gran perquè les seves terres s'estenien a tramuntana fins a Son Bou; a llevant, vers Son Ribes; a migjorn arribaven a Son Reus Vell, i a ponent limitaven amb Son Maig i Son Llubí. D'aquesta antiga esplendor només queden les sis quarterades i mitja de Son Moll Vell, completades amb les 35 repartides entre els dos Son Moll.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que pertanyien aleshores a Sebastià Oliver Jaume, que tenia estimada la possessió en 1.200 lliures "per lo rafal que li havia donat llur pare". Durant l'any 1789, quan Jeroni de Berard realitzava el seu viatge per les viles de Mallorca, ens deixà els testimoni que la possessió ja era només de mida mitjana, que produïa blat, bestiar i vinya, i que era el propietari el Sr. Carrió de Palma.

A principis del segle XX, Son Moll Vell era propietat de Joan Oliver Coll, després passà a la seva filla casada amb el glosador algaidí Tomeu Tous Santmartí, que morí s'any des grip; finalment la propietat fou deixada en herènica al seu fill Gori Tous Coll, que és l'actual titular de la possessió.

Les cases de Son Moll Vell foren restaurades els anys 1989-1990, perquè amb el pas dels anys ja s'esfondraven. Tenen una sèrie de detalls que les fan molt interessants, arquitectònicament parlant. L'exterior crida l'atenció perquè el frontis principal esquerre té cantonada rodona. També a la cornisa de la teulada hi ha uns raríssims voladissets en forma d'escopinya que sobresurten més que no la canal, bastida d'obra, i que serveixen per protegir les obertures de la façana de les pluges de l'hivern i del sol de gran dia a l'estiu. L'interior era coneguda abans de les obres de restauració perquè hi havia un grapat de curiosos amagatalls (en forma de gerres) per guardar-hi doblers o joies. També és un fet curiós que tant el cup com dos forns de coure pa i les dues cisternes estiguin a l'interior de les cases; fonts orals diuen que era per defensar-se millor del perill que antigament representaven els bandejats o lladres. També fonts orals diuen que les cases de Son Moll Nou, a finals del segle XIX i principis del XX, canviaren de mans molt sovint, i que varen ser propietat successivament dels estaments militar, eclesiàstic i civil. L'any 1914, l'amo en Toni Torrents s'encarregà d'establir la possessió i es quedà amb 15 quarterades i una part de les cases, que després passaren al seu fill Toni i ara són propietat de Joana Trobat de Can Massoles. L'altra part de les cases i 20 quarterades de terra quedà en mans de Miquel Vich Oliver, que les deixà al seu fill Miquel Vich Mulet "Raió", que n'és el propietari actual.

Les cases de Son Moll Nou, dividides en dos grans casals adossats, tenen una considerable llargària de frontis. Les de la part de gregal, de l'amo en Miquel Vich, es diferencien pel grans contraforts exteriors, alçats per evitar que les façanes principal i lateral s'esfondrassin excessivament. També cal destacar-ne el celler i cup de fer vi, situats a la part posterior de les cases de Can Massoles. Després del repartiment de la possessió encara quedaven 8 quarterades de vinya a Son Moll Nou i el seu vi era venut a uns bodeguers de Palma.

L'amo en Miquel Ribes Servera fou el darrer estadant d'una família que hi havia habitat durant 100 anys (de l'any 1803 a 1903); aleshores encara tenien 50 quarterades d'extensió i quan, ja jubilat, recordava les seves vivències a la possessió sempre contava que hi sentia por; en concret deia que de devers el pou d'en Tries venien llumets de Sant Elm o de la part de Pina, o de...

Direm adéu a l'antic Son Moll amb un fragment extret d'una plagueta del glosador que, com ja s'ha esmentat, hi va habitar. Fa referència a un diàleg imaginari entre el conductor d'una diligència i el seu cavall:

Si per mi heu de preguntar

jo qui som ja vos ho dic:

A Son Moll de Pina estic

i es meu ofici és conrar.

i aquell paper el vaig dictar

per fer content a un amic.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.