Son Miquelet.

Aquesta possessió es troba situada al quarter I, prop de Pina, i antigament els seus límits anaven de Son Perot a Son Mesquida Nou i el puig Moltó, tocant al terme de Montuïri, fins a Son Reus Vell i el camí de Santa Rita.

Pel cadastre de l'any 1603 hem pogut esbrinar que per aquell temps la possessió pertanyia a Antoni Servera i que estava valorada en 1.250 lliures "per lo Rafal dit Son Miquelet". Durant l'any 1626 el seu propietari era Joan Servera, de la mateixa família i se li valorava una renda anual de 80 lliures.

De l'any 1816 hi ha un curiós document, extret de l'Arxiu Municipal d'Algaida, en el qual consta que es concedeix el certificat de noblesa a la família Servera ( de "hidalguia" diu el document perquè és posterior al Decret de Nova Planta, sol·licitat aleshores per Llorenç M. Cervera, cavaller de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild i tinent coronel major del Regiment Provincial "d'esta Ysla de Mallorca". Aquest document descriu la netedat de sang d'aquesta família sense mescla de mala raça de jueus, moros o conversos. També especifica que la mateixa família fou propietària de la possessió de Son Servera fins l'any 1660, i que conserva al nostre terme la de Son Miquelet. Un altre mèrit per aconseguir aquest certificat de noblesa, descrit pel sol·licitant, era que un avantpassat seu, mossén Guillem Cervera, havia defensat, en nom de Carles V, la ciutat d'Alcúdia davant els setges dels agermanats en els anys 1521 i 1522. Finalment, aquest document ens assabenta de l'existència d'una làpida sepulcral, amb l'escut gravat, que aquesta família Cervera, o servera, tenia a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església parroquial, que correspon a la que actualment està dedicada a sant Antoni.

A finals del segle XIX l'extensió de Son Miquelet era de 44 quarterades i el seu propietari Gabriel Servera Ribes estava casat amb la mestra d'escola montuïrera Rosa Miralles. En vida de Gabriel Servera fou engrandida la possessió amb 16 quarterades, sis de les qual provenien de la compra de Can Xereno, possessió veïnada a llebeig de Son Miquelet, de la qual avui ja no en queden ni les ruïnes, emprades per fer el tancament de paret seca. En morir l'amo en Gabriel, l'any 1910, la possessió passà al seu fill Joan Servera Miralles amb només 32 quarterades, perquè repartí les 12 restants als altres dos fills. Joan Servera morí fadrí l'any 1961 i deixà la possessió repartida entre els seus nebots Rosa, Bernat, Cosme i Gabriel Pericàs Servera, als quals tocaren dues quarterades a cada un. L'hereu principal fou Jaume Pericàs Servera, que es quedà amb les cases i les 24 quarterades restants. És l'actual propietari de Son Miquelet.

Confronta actualment amb Son Perot per la part de tramuntana; a llevant, amb establits antics de Can Carut, que era la possessió adossada a Son Miquelet; a migjorn, amb Son Mesquida Nou i altres establits antics de la possessió, i a ponent, amb la vinya d'en Marc i establits primitius que formaren part de Son Miquelet fins a finals del segle XIX.

Les cases formen un conjunt amb les veïnes de Can Carut i dirigides a Xaloc albiren una esplèndida panoràmica que domina tota la clotada dels Baixos de Pina, el puig Moltó i tot el perfil de Montuïri. Fa uns deu anys que resten deshabitades i van camí de quedar ruïnoses, com les veïnes de Can Carut, que darrerament eren emprades com a estables o solls de Son Miquelet i per nidificar-hi anualment les parelles de xorics, tan abundants a la contrada. Els darrers propietaris de la possessió hi habitaren fins a mitjan segle passat i, segons fonts orals, provenien de Montuïri.

Davant les cases i justament on actualment ha crescut un esvelt fasser, hi havia les dependències d'un molí de sang, que foren enderrocades devers l'any 1964. Aquest molí encara fou usat en temps de la Guerra Civil i durant els anys de fam hi hagué el dilema entre lliurar el blat o fer farina d'estraperlo.

L'antic celler està situat al tercer aiguavés de les cases i avui és emprat com a magatzem; al costat hi ha el cup de fer vi, reconvertit en magatzem de palla. El motiu justificatiu d'aquestes dependències era el tros de vinya situada al comellar dels Baixos, que servia per fabricar el vi casolà.

Entre el topònims d'aquesta possessió podem citar: la tanca de s'Era, vora les cases; es Garrigó, sa Pleta, la rota Redona-després alzinar-, es Figueral, l'era Vella, sa Coma -a baix de les cases-, i Can Pubil i Marina -tocant a Son Mesquida-, comprades en temps de l'amo en Gabriel Servera.

En vida de l'oncle Joan tenien sis someres, un cavall i un ase, i arribaren a tenir 18 nodrissons als estables de Can Carut. De tota manera, els porcs eren la treta més grossa d'aquell temps; en tenien una guarda de 25 o 30 unitats i feien dues venudes de porcs grassos: una de porcs engreixats amb els aglans de l'alzinar i l'altra engreixats amb figues quan n'era temps. La caseta del sequer estava situada arran de la partió de Son Perot, just on actualment passa el camí nou d'arribada a les cases. Tenien sempre dues o tres figaraleres de temporada, un missatge i un porqueret. Els porcs eren abeurats en una bassa situada vora el canyar. D'aquesta bassa regaven, mitjançant un enginyós sistema, les marjades de més avall sembrades d'hortalissa. En els anys de bona collita recol·lectaven fins a cent quarterades de blat, d'ordi, de civada i de faves. Avui les 24 quarterades d'extensió de Son Miquelet poden subdividir-se en 18 de conradís i la resta de garriga o alzinar.

Antigament, quan les pluges eren més abundants, ran del bosc que llinda amb sa Coma hi havia una fonteta que rajava quasi tot l'any. La part del torrent que travessa els Baixos de Pina abans era tot prat, fins al punt que arribaren a sembrar-hi arròs. Segons fonts orals, el sementer que està situat entre l'actual carretera i el torrent era de son Miquelet i fou lliurat al puig Moltó a canvi de la canalització del torrent. Per això, avui encara conserva el topònim de na Miquelet.

A les terres de Son Miquelet hi ha un talaiot de planta circular, situat al capdamunt del coster que fa partió amb Son Mesquida Nou. Dins aquest talaiot fou trobada una banya de ceràmica de 50 cms. d'arc, 7,5 de diàmetre de base i 6 mm de gruxària. Això va succeir quan la veïna possessió de Son Perot era propietat e l'arqueòleg Jaume Planas (1843-1914). (Podeu veure aquesta banya fotografiada en el primer tom de la Història de Mallorca, pàgina 369, text de Bartomeu Font Obrador, coordinat per J. Mscaró Passaius).

Travessa Son Miquelet l'antic camí que provenia de Pina i menava a Castellitx de la Pau. Avui només se'n conserva el portell a la partió de Son Perot i uns escalons de pedra recorden a la paret fronterera amb Son Mesquida Nou.

Ens acomiadarem de Son Miquelet amb una vella cançó popular recollida de fonts orals pineres que diu:

D'assuquí veig Son Perot,

es Rafal i Son Barrera,

I son Miquelet de prop,

veïnat de Ca na Valera

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.