Son Mesquida Vell.

Etimològicament,el llinatge Mesquida prové de l'arab mäsgit, que vol dir "mesquita" -lloc on practicaven la seva religió els musulmans-. Antigament, aquesta possessió era coneguda amb el nom de Formiguera i només a partir dels inicis del segle XIX trobam la denominació actual.

Confrontava abans de l'any 1920, quan començà la seva decadència, amb Son Reus i Son Mesquida Nou a tramuntana; la carretera de San Joan la separava de Cabrera a llevant i migjorn, i a ponent, amb altres establits. Després de la segregació de Son Mesquida Nou, al voltant de l'any 1800, la possessió quedà reduïda a poc més de 130 quarterades d'extensió.

Els Mesquida de Formiguera, de la noblesa general del Regne, foren propietaris d'aquesta possessió des del segle XV. Els capitans Antoni, Carles i Diego Mesquida, nascut el primer dia 3 de gener de 1585 i pare dels altres dos, formaren part de l'exèrcit de Felip IV. Antoni Mesquida de Formiguera passà a la corona reial com a síndic del regne de Mallorca durant l'any 1636.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que Andreu Mesquida tenia valorada la possessió de Formiguera en 8.000 lliures; pel de l'any de 1626 i pel que fa a la renda anual, tenia valorades aquestes rendes en 500 lliures i en 130, les de la veïna Cabrera, també de la seva propietat.

El llinatge Mesquida de Formiguera s'extingí de la propietat de la possessió quan morí Andreu Mesquida, el 17 de juliol de 1793, sense descendència. Els seus béns passaren al seu germà Antoni, casat amb Josepa Castelló. Tigueren un fill, Antoni, mort sense descendents mascles, per aquet motiu, es reparteixen l'herència les filles Francisca i Isabel, casada la primera amb Miquel Guiscafré i Massanet d'Artà, que es quedaren amb Son Mesquida Vell, i la segona, casada amb Francesc Socies Sitjar de Llucmajor, que foren hereus de Son Mesquida Nou i hi edificaren.

Posteriorment i ja dins el segle XX, sabem que la darrera hereva d'aquests Giscafré es va casar amb Guillem Pou i tingueren tres fills, que per deutes familiars i per tenir hipotecada la possessió, no arribaren a gaudir-la en herència. Per això, la varen vendre en tres tongades en morir Guillem. Aquesta mort es produí a Son Mesquida -un atac de cor- un dia que feien preparatius per a tondre les ovelles. L'amo en Jaume Nadal Capó, que per aquell temps ja hi habitava d'estadant, fou l'encarregat de fer els establits i vendre les parcel·les. En primer lloc, es va vendre la part del fill major, després l'herència de la filla i, finalment, la part del petit, Miquel Pou Guiscafré. L'amo en Jaume es quedà amb les cases i 14 quarterades que les enrevoltaven, així com també altres establits que li agradaren fins a sumar unes 35 quarterades. Fa poc les ha repartides entre les filles, Catalina i Maria Nadal Vich, i ha dividit literalment les cases.

L'amo en Jaume ens contà que quan hi va entrar d'amo tenia dos missatges, un porquer, un pastor i un jornaler de cap a cap d'any. També a la temporada de les figues llogaven u grapat de figaraleres pineres, així com els tomadors d'ametles, i a les millors anyades es tomaven devers 200 hectolitres. Una altra treta important foren els cavalls de carreres, dels quals sobretot destacà una egua extraordinària, Jasmina d'Or, que va guanyar moltíssimes curses. L'any que l'havien de vendre i amb la barrina mig feta, acordaren amb el comprador que si guanyava el Gran Premi la vendrien en 200.000 pts. de l'any 1971, i si perdia, la rebaixarien a 50.000. Va guanyar i el nou propietari tan content n'estava que encara va regalar 15.000 pts a la madona. L'amo en Jaume encara se'n recorda de la seva estada a Madrid per fer una exhibició de carreres de trot amb cabriol a l'hipòdrom de la Zarzuela, modalitat que era desconeguda fora de Mallorca.

Abans de l'amo en Jaume hi habità d'estadant durant 17 anys Miquel Jaume "Caragol" i els darrers estadants fixos foren Joan Maria i la seva dona, que ho deixaren l'any 1972 quan el seu fill s'havia d'embarcar per anar al servei militar.

Les cases darrerament han sofert diverses modificacions i han perdut part del seu antic caràcter. Allà on abans hi havia un trespol interior empedrat, ara hi ha una capa de ciment, així com també a la clastra que dóna a la façana posterior. Amb les reformes ha desaparegut un curiosíssim lloc comú de tres forats, un vora l'altre, per "fer les feines" en companya, suposam, reemplaçat avui per un bany modern, i també una finestra a la part de ponent que, juntament amb l'escut d'armes dels Mesquida al portal forà, eren segons l'amo en Jaume, els detalls més valuosos de les cases.

El cup és grandiós i no ha canviat gaire des de fa molts anys. A les fotografies podeu veure els esvelts arcs ogivals que aguanten el sostre de la coberta. Encara hi resten dues bótes de grans proporcions, emprades avui per emmagatzemar-hi el gra, testimonis d'un temps millor quan Son Mesquida, devers, l'any 20, encara tenia trenta quarterades de vinya, que foren casualment les primeres que es varen vendre.

En unes dependències que donen a la clastra posterior hi ha l'antic forn de coure pa i, en unes altres, les restes d'un molí de sang. Aquest molí ja era citat en un contracte d'arrendament de febrer de l'any 1668; el lloguer era per a quatre anys i quatre esplets, sense poder rescindir el contracte "per ningun cas fortuït o infortuït, diví o humà". Aquest document permet conèixer que Son Mesquida era terra bona dedicada al conreu del blat i la vinya. No parla encara d'ametlers ni figueres perquè, suposam, encara no n'hi devia haver de sembrats.

Al costat mateix de la carretera de Sant Joan i un poc més avall de les cases hi ha unes ruïnes de l'antiga sínia de Son Mesquida que servia per regar l'hortet casolà de la possessió.

Els senyors tenien l'habitatge a Son Mesquida Vell i durant l'hivern hi solien passar dos dies a la setmana. Durant l'estiu romanien as Carregador d'Artà, que els venia d'herècia paterna de Can Giscafré. La posada de Son Mesquida estava situada allà on és ara el carrer de Mesquida -d'aquí el seu nom-, vora l'Ajuntament, i que va habitar -la meitat de la casa que queda en peu- madò Jerònia de Can Rosseió i ara l'ocupen les actuals propietàries, les germanes "Xico", després d'una gran reforma interior.

Finalment, tenim notícia d'una execució pública feta a Algaida i que al seu temps degué ser molt comentada, ja que el condemnat fou Andreu Mesquida de Formiguera, suposadament autor de la mort violenta de mossèn Antoni Mesquida. La causa degué ser una tràgica desavinença familiar. Aquesta execució tingué lloc a Algaida el mes de juliol de 1652.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.