Son Mesquida Nou.

Aquesta possessió, com el seu nom indica, és un desmembrament de la primitiva Son Mesquida Vell -que vàrem veure l'any passat. Està situada al quarter I, prop de la carretera d'Algaida a Sant Joan, i confronta a tramuntana amb Son Miquelet i altres establits de sa Vinya de Son Mesquida; a migjorn, amb l'esmentada carretera de Sant Joan, i a ponent, amb Son Mequida Vell i altres establits de la vella possessió mare.

Etimològicament, el cognom Mesquida prové de l'àrab mäsgit, és a dir "mesquita", que és el lloc on practiquen els musulmans la seva religió. Antigament, aquesta possessió fou coneguda també amb el nom de Formiguera.

La família Mesquida de Formiguera, de la noblesa general del regne, fou propietària de les terres de Son Mesquida Vell des del segle XV fins a les acaballes del segle XVIII, quan tingué lloc la segregació que originà Son Mesquida Nou. Personatges d'aquesta família foren els capitans Antoni, Carles i Diego Mesquida, nascut el primer el 3 de gener de 1585 i pare dels altres dos, que formà part de l'exèrcit com a síndic del regne de Mallorca.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que Andreu Mesquida tenia valorada la possessió en 8.000 lliures i en 1.500 la veïna Cabrera, aleshores també de la seva propietat. Pel de l'any 1626 podem observar que a Andreu Mesquida se li valorava una renda anual de 500 lliures. Durant els anys 1739 a 1742 fou batle d'Algaida Antoni Mesquida de Formiguera, fill d'aquesta possessió, que posteriorment repetí en el càrreg de l'any 1749 al 1751.

La família Mesquida de Formiguera acabà el domini de la possessió quan, en morir Andreu Mesquida sense descendència, el 17 de juliol de 1793, la propietat passà al seu germà Antoni, casat amb Josepa Castelló, que repartiren Son Mequida Vell entre les seves filles Maria Francisca i Isabel, casada la primera amb Miquel Guiscafré, que heretaren les cases velles i part de les terres, i la segona, casada amb Socies Sitjar, de Llucmajor, que foren hereus de Son Mesquida Nou i les 176 quarterades que les envoltaven. Aquesta família dels Socies ha estat fins avui propietària de Son Mesquida Nou, però amb moltes subdivisions que ara intentarem explicar. A principis d'aquest segle el propietari era Francesc Socies, casat amb una Morell d'Albenya, que deixà la possessió a la filla Francisca casada amb Joan Bibiloni Font dels Olors, de Montuïri (manco les 61 quarterades corresponents a sa Vinya, que deixà a l'altre fill Francesc). Posteriorment, el dia 29 de novembre de l'any 1965, les 115 quarterades que quedaven de la possessió tornen repartir-se entre l'hereva i propietària actual, Joana Bibiloni Socies, que es quedà amb les cases i 75 quarterades, i el seu germà Joan, que heretà les 40 quarterades corresponents a l'hort de Son Mesquida.

La part de sa Vinya de Son Mesquida, propietat de Francesc Socies, utilitzada al cup de Son Reus de Randa, ha sofert un procés de parcel·lació que ha afectat 17 quarterades, de les 61 que tenia abans. El mateix procés ha seguit s'Hort, propietat de Joan Bibiloni, que ha quedat reduït a 10 quarterades entorn de les cases, vora la carretera de Sant Joan. Els nous propietaris d'aquest establit són, entre d'altres, Jordi "Suredí" amb 11 quarterades, Toni Amengual de Son Reus amb 4, Biel de Son lluc, amb 8 i Antònia de Can Puntes amb 4,5.

Les cases de Son Mesquida Nou estan situades damunt un turó que domina una àmplia panoràmica de la contrada. Durant els anys 53-54, varen sofrir una gran transformació que els en féu perdre el primitiu aspecte. Tant és així que només en queda el testimoni exterior, el portal forà de les cases, de mig punt, amb data gravada damunt la clau de 1771. La teulada a doble vessant fou canviada per un forjat pla amb terrasses a la planta superior, que envolta les dependències dels senyors, de nova construcció i amb accés independent. A la planta baixa, amb habitatge per als amos, també s'ampliaren les finestres del frontis principal, s'hi posaren persianes i es modificà la cuina, també s'hi construí una cambra de bany situada al fons de la portassa.

Vore les cases i a la part de mestral, hi ha els sestadors de les ovelles, que avui utilitzen com a soll de porcs. Unes altres solls estan situades a la part posterior de les cases, que només utilitzen els porcells acabats de néixer. A l'altre lateral de les cases i separades d'aquestes per una esplanada, hi ha el paller, de dos aiguavessos, amb arcades interiors que el parteixen per la meitat. Adossat al paller hi ha una dependència que crida l'atenció per la inusual grandària que assoleix tenint en compte el seu ús primitiu, que no és altre que un colomer, construït en temps de l'amo en Miquel "Puput" de Sant Joan.

Els amos més antics de qui tenim notícia són, per ordre cronològic, els següents: l'amo en Pep Romaguera, que hi entrà l'any 1880, juntament amb la seva germana, casada després amb Jordi Amengual Amorós, els quals quedaren d'amos a la possessió; aquesta família hi habità fins a l'any 1950. A continuació, hi entrà durant 14 anys l'amo en Miquel "Puput" de Sant Joan i posteriorment l'amo en Bartomeu Parets de Randa, que hi va conrar de l'any 64 al 69. El penúltim estadant va morir recentment i hi habità durant 7 anys. Des de l'any 1981 s'encarrega de la possessió el matrimoni format per Pere Font i M. Francisca Mayol de Montuïri.

La madona ens digué que els propietaris ara hi vénen poc, sobretot des que Joana Bibiloni, la propietària, està delicada de salut. Ara només hi romanen, estades curtes, durant el mes de setembre. També ens contà que sembren ordi, civada, ciurons i favó, principalment per alimentar les 40 truges i els porcellets, únic bestiar de la possessió

Les 75 quarterades que resten a Son Mequida nou poden subdividir-se en 35 de conradís i la resta de garriga o pinar, repartides entre la pleta Grossa i la Petita. Darrere els sestadors hi ha la tanca des Figueral, on encara queden unes 80 figueres, 25 albercoquers i uns 40 garrovers, i la tanca de sa Vinya, que fa anys que fou arrabassada.

Dins les terres recentment establides que eren de l'hort de Son Mesquida, que avui pertanyen a Antònia Oliver de Can Puntes, hi ha una cova prehistòrica situada al coster posterior del xalet nou. Un poc més amunt, just a la paret que confronta amb Son Miquelet, hi ha les restes d'un antic talaiot. Fa anys l'actual propietària va rebre un comunicat del Patrimoni Historicoartístic en què se li demanava que es conservassin les ruïnes d'aquest talaiot, amb la particularitat que fins ara no han sabut on estava situat.

Finalment, i per acabar, ens acomiadam de Son Mesquida Nou amb un versos del Cançoner popular de Mallorca del pare Ginard que fan referència puntual a la possessió. Diuen així:

A dins Son Mesquida Nou

jo hi estaria llogada

sense paga ni soldada;

digau a l'amo si em vol.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.