Son Maig.

En aquesta ocasió parlarem un poc de la possessió de Son Maig, situada al quarter I, prop del camí vell des Rafalet o carretera de Sencelles, que divideix les terres de la possessió. Aquest topònim està compost per la partícula Son -contracció de ço d'en- i el nom maig, cinquè mes del calendari.

Confronta a tramuntana amb el camí vell de Pina; a llevant, amb Can Bover i establits de migjorn, i també amb un tros de l'antiga línia del ferrocarril, que fou retirada devers l'any 1967.

Aquesta antiga possessió apareix tant en el mapa del cardenal Despuig (1745-1813) com en el d'Antoni Barceló (1717-1797), malgrat ser-hi amb la primitiva grafia de Son Matx. Pel cadastre de l'any 1603 ens hem assabentat que era propietat aleshores de Sebastià Oliver Jaume "de lo rafal que li havia donat llur pare" i que estava valorada en 1.200 lliures. L'any 1226, la possessió estava dividida en dues parts (seria d'aquesta època el desmembrament del primitiu Son Maig), una part, la de Son Maig "de la viuda" amb una renda anual de 154 lliures, l'altra era propietat de Miquel Oliver de Son Maig i la renda era quasi la mateixa, 146 lliures. Sabem que l'any 1789 la possessió pertanyia a la família Ribes de Cabrera, propietària aleshores d'altres possessions algaidines, i que produïa blat, vinya i bestiar de llana primordialment.

La història més actual de la possessió és de quan era propietat, a principis del segle actual, de Bartomeu Ramonell Miralles, militar, de Can Matxo, que va casar-se a Palma anb una senyora de "ses set cases"; tingueren un fill, Gabriel, al qual son pare, que morí relativament jove, posà com a condició en el testament que, si no acabava els estudis d'apotecari, no podria gaudir del seu patrimoni. Gabriel es va casar amb Francisca Obrador Rosells, de Felanitx, i tingueren dues filles, Coloma i Teresa, que fou l'hereva de la possessió quan es va casar amb Bartomeu Rosselló -metge inspector de zona-, i que morí de part quan va néixer el fill Bartomeu Rosselló Ramonell, que n'és el propietari actual, metge també com son pare i titular de Porto Cristo.

En temps de Teresa, l'extensió de Son Maig era de poc més de 39 quarterades, però per llegítimes posteriors ha arribat a assolir les 52 quarterades actuals. També formen part de la possessió la tanca des Camp Pla, la més gran, de 17 quarterades de superfície; el sementer dels Sestadors, amb la dependència que li dóna nom i que aixoplugava altre temps una nombrosa guarda d'ovelles; es Velar, d'onze quarterades, amb ametlers i figueres, tocant al talaiot de Can Felet i creuada en un racó per l'antiga via del tren que anava de Palma a Felanitx. També hi ha una pleta de tres quarterades d'ullastres i mates.

El conjunt de les cases de Son Maig forma un petit nucli semblant a una alqueria, amb les veïnades de Ca l'amo en Pere i les de la Senyora Raconera, de construcció més recent que les de Son Maig. Aquestes edificacions, segons fonts orals, són resultat de l'esmentat desmembrament de Son Maig. Les cases no deixen veure cap tipus de reforma moderna i, si no fos per la veïna dependència de la vaqueria, semblaria com si el temps s'hagués aturat a tot aquell redol; però malauradament, denoten també una sensació de decadència difícil de dissimular. Davant les cases hi ha un vell aljub amb dos colls, compartit amb les cases de Ca l'amo en Pere. Una altra cisterna anomenada de Ca la Torre i que està situada vora el camí vell de Pina antigament, segons hem sentit a dir, era d'ús públic, però darrerament servia per abeurar el bestiar de la possessió.

Al cantó de les cases de Son Maig de Ca l'amo en Pere hi ha un primitiu rellotge de sol i, al davant, l'estable amb el sostre de palla corresponent i una antiquíssima escala per pujar-hi. A les terres de Son Maig no hi ha ruïnes prehistòriques, malgrat la proximitat del talaiot de Can Felet, però segurament abans n'hi havia; basta veure les grans parets de pedra seca a la partió de la tanca des Velar i deduir que degueren ser costruïdes aprofitant les restes d'un primitiu poblat. També hi ha una cova en un dels establits de Ca l'amo en Pere, emprada avui per refugi del bestiar.

Els darrers estadants d'aquest segle a Son Maig, per ordre cronològic, foren l'amo en Miquel "Pedreres", que hi va néixer, i son pare, que hi habità durant 35 anys. Després hi va passar l'amo en Jaume Juan Oliver, pare de l'amo en Rafel "Palouet", que durant 19 anys es féu càrrec de la possessió. Més tard hi va entrar d'estadant l'amo en Joan "Senceller", que l'any 1979 es retirà al seu poble d'origen, i darrerament s'encarrega de les cases i del lloguer de les pastures Pere Mulet "Fosca".

Tant l'amo en Rafel com l'amo en Miquel "Pedreres" ens contaren que primordialment engreixaven porcs amb la producció del figueral i tenien guarda de bestiar de llana; sembraven cereals o gra i recollien les bones, i dolentes, anyades d'ametles.

Un dels personatges d'aquesta possessió fou Bartomeu Ramonell Miralles "Matxo", que fou tinent coronel de Sanitat; va estar destinat durant molts d'anys a les colònies d'Àfrica i després al regiment de cavalleria d'Inca com a metge. Gràcies a la seva influència alguns joves algaidins quedaren exclosos d'anar a fer el servei militar o milloraren els seus estudis. Morí als 54 anys d'edat, dia 10 d'abril de 1919.

Un altre personatge, aquest, però, de Ca l'amo en Pere, les cases veïnes de Son Maig, fou precisament Pere, famós al nostre poble per les seves, diguem-ne excentricitats. Era molt pelut, menjador i forçarrut. Conten d'ell que una vegada anava amb el seu carro per un camí estret quan de sobte va topar-se amb un altre que venia en sentit contrari; en lloc de recular o intentar fer maniobres, va baixar i sense pensar-s'ho dos pics, va abraonar el carro i somera posant-los damunt la paret. També diuen que en una altra ocasió va carregar-se un pi damunt les espatles i l'arrossegà des de la garriga de Binicomprat fins al molí d'en Xina per adobar-li una antena que s'havia fet malbé. L'amo en Pere va morir a Son Maig l'any 1914.

I per acabar direm adéu a aquesta possessió amb una cobla popular que hi fa referència. Diu així:

Jo venia de Son Maig

i ella de So na Móra,

jo li vaig dir: garridona,

botau per aquí que és baix.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.