Son Lluc.

Aquesta possessió també està situada dins el quarter IV (la divisió entre els quarters III i IV no passa per l'actual carretera de Manacor, sinó pel camí Vell de de Cas Brau, radial al poble). El naixement de Son Lluc procedeix d'una subdivisió de la possessió mare, és a dir, del primitiu es Rafalet, que tingué lloc, segons fonts orals, al voltant de 1800. Com recordareu, es Rafalet, en els moments de màxima expansió, s'estenia des de l'actual carretera de Sencelles o camí des Rafalet fins al terme de Palma per la partió de Xorrigo i les més de 2.000 quarterades d'extensió ocupaven quasi tot el Quarter IV.

Son Lluc confronta a tramuntana amb el camí de na Bubota i més enllà de Can Rian amb el camí vell de Pina o des Tancat Prim; a llevant, amb Can Santet i altres establits; a migjorn, amb el camí de Can Santet i Ca madò Lluïsa, i a ponent, amb Can Xineta i Son Cós de Son Pistola.

La possessió a principis del segle actual era propietat de Gabriel Miralles Oliver, que, com que no tenia descendents directes, la deixà al seu nebot Gabriel Miralles Puigserver -glosador aficionat que a les festes o dinars de matances sempre tenia un acudit per rimar amb qualsevol conversa. Després passà al seu fill i propietari actual Francesc Miralles Capellà que la cuidà fins al seu òbit l'any 1993. Ara és propietat del seu fill Gabriel Miralles Llach.

Les cases són bastant rústiques i fins a l'any 1987 no havien sofert cap tipus de modificació; aquesta fou mínima perquè només afectà la sala-graner i el sostre, que tenia poca ventilació. Per això, obriren finestres a la façana posterior, encarada a tramuntana. Als baixos també instal·laren una cambra de bany. Darrere les cases i adossats a aquestes hi ha els sestadors, que també fa uns anys varen ser ampliats per donar cabuda a l'actual guarda de 150 ovelles.

L'extensió total de la possessió és de 24,5 quarterades, si sumam les 20 de Son lluc i les 4,5 de Can Rian, situades a continuació entre el camí de na Bubota i el camí vell de Pina. Precisament dins Can Rian hi ha una bella barraca de roter, de grans dimensions, que fins fa un parell d'anys s'havia conservat intacta. Però en Biel de Son lluc ens contà que els al·lots del veïnat s'hi enfilaven a jugar i amb gran perill s'estimbaren per un forat que s'obrí a la volta. També ens contà que actualment tenen les cases llogades a uns ciutadans, però no les terres, que ell procura mantenir, i en les quals ha sembrat al llarg de molts d'anys uns 400 ametlers i darrerament 25 figueres joves i quasi 200 garrovers. Cal destacar-ne una alzina (Quercus ilesx) prop de les cases, que és de les més grosses del terme; es necessiten tres persones adultes per abraonar la soca i antigament arreplegaven prop de 20 sacs d'aglans que complien la funció del pinso actual per alimentar els porcs.

A les terres de Son Lluc no hi ha restes prehistòriques, però sí hi va haver fins no fa garire una bassa de grans dimensions, ubicada just darrera la cisterna i que s'alimentava del mateix cap-rec, resseguint el camí de les cases que provenia de Can Santet. Era molt semblant a les que hi ha dins el terme de Llucmajor, d'origen prehistòric, però sense cobertura artificial per l'escalfor del sol estiuenc. Aquesta funció la feien uns pins de fullatge esponerós situats al seu voltant, que també foren arrabassats.

Hauríem d'acomiadar Son Lluc amb unes gloses del padrí de Biel Miralles, però lamentablement no foren anotades a cap plagueta i el temps les ha esborrades de la memòria familiar.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.