Son Coll Vell.

El topònim d'aquesta possessió està format per la partícula son -Concentració de ço d'en- i el llinatge català Coll, derivat del llatí collis de significat topogràfic equivalent a "pas entre muntanyes". Està situada al quarter II i confrontava, abans de les darreres desmembracions, que tingueren lloc a partir de l'any 1952, amb el camí vell de Porreres i terres de Son Coll Nou a tramuntana; a llevant, amb Sa Mata Vella; a migjorn, amb Albenya pel puig d'en Bord; i a ponent, amb Castellitx de la Pau i altres establits. Per aquell temps -a principis dels anys 50- l'extensió de la possessió era de més de dues-centes quarterades.

Pel cadastre de l'any 1603 hem pogut esbrinar que era propietat dels germans Coll següents, d'aquí el topònim: Felip Coll, que tenia valorada la seva part en 1.000 lliures; Antoni Coll "per la sua possessió i lo que ha donat a sos germans" 3.600 lliures, i Miquel Coll, que devia tenir la part més gran, o més valuosa, ja que li estimaren en 4.800 lliures. En el llistat de rendes anuals corresponents a l'any 1626, hi figura Antoni Coll de Son Coll amb una renda de 400 lliures.

Pel llibre de Jeroni de Berard, de l'any 1789, sabem que Son Coll produïa blat, vi i hortalissa. Aleshores, era propietat dels cavallers ciutadans Martorell i Santandreu i estava dividit. Per tant, ja s'havia fet la divisió dels dos Son Coll, que segons relaten fonts orals degué tenir lloc ara fa uns 420 anys.

En la petita història del nostre poble, hi figuren dos fills d'aquesta possessió que ocuparen el càrrec de batle. Foren Antoni Coll i Miquel Coll; el primer en dues etapes, els anys 1598-1599 i 1602-1603, i el segon amb la mateixa característica els anys 1610-1611 i 1616-1617.

En el segle passat la possessió va pertànyer a la família del canonge Danús i posteriorment a la família Landívar. De quan era propietat dels Danús, d'ascendència santanyinera, hi ha el testimoni d'una carta enviada pel pintor Faust Morell (1851-1929) en què relata al cononge Danús que no es mourà de Son Coll Vell fins que no mancabi l'epidèmia de còlera que aleshores Palma patia.

Dels Landívar passà a la coneguda família Cladera i amb aquesta comença, a principis del segle actual, la història més recent de la possessió, que era propietat de dos germans Cladera del puig de Sant Pere i d'una germana fadrina. L'únic amb descendència fou Joan, que deixà la seva part de la possessió al seu fill Pere Cladera, militar de professió, que també heretà la part de l'oncle. En canvi, la part de la tia fadrina fou rebuda en herència pels frares de la Missió. Aquesta darrera part comprenia les 20 quarterades corresponents as Figueral, tocant al camí vell de Porreres, que foren les primeres en establir-se quan devers l'any 1952 l'esmentat Pere Cladera volgué reunificar Son Coll Vell comprant l'herència dels frares; però no ho pogué pagar i va procedir a la venda en establits d'extensió variable d'una a quatre quarterades. Posteriorment, l'any 1955, la seva economia degué anar malament i es va veure obligat a vendre tot Son Coll, que quedà de la manera següent: les cases velles i 45 quarterades foren adquirides per l'amo en Guillem Vila des Serral, que abans ja n'havia comprades 20 en dues etapes; al mateix temps el seu germà Miquel Vila es quedà amb unes 35 quarterades, 10 as Pinar i 25 vora el serral d'en Cortei. L'estadant que hi havia quan succeí la desfeta, l'amo en Biel "Rabent", també es quedà amb 16 quarterades per anar-se'n de la possessió. Avui, la part que fou comprada per l'amo en Guillem i augmentada amb el camp de sa Mata, segregat de Castellitx de la Pau s'ha repartit entre els seus fills Pere, hereu de les cases i 30 quarterades de terra, i Xim de Son Coll, hereu d'altres 40 quarterades.

Els estadants més antics de qui tenim coneixença foren l'amo en "Rossinyol" de Montuïri, durant l'estada del qual succeí un fet luctuós en la història de la possessió amb la mort d'una figaralera a causa d'un tret d'escopeta disparat per un nét de l'amo. Després hi va habitar l'amo en Martí de Son Coll durant gairebé quaranta anys, fins que deixà pas a l'amo en Biel "Rabent", que de l'any 1951 al 55 hi habità com a estadant ens els darrers anys de la seva vida.

Les cases de Son Coll Vell formen un harmoniós conjunt amb les de la veïna Son Coll Nou, situades esquena-paret i d'alt d'un turó, com quasi sempre, des del qual es domina tota la contrada. A principis del segle XX, degueren ser objecte d'una reforma, almanco a la part de la façana exterior; això ens ho fa deduir la presència de finestres balconeres més grosses que de costum i dotades de persianes. Actualment, també s'estan reformant a l'interior, sobretot a la cuina, que ha perdut la seva antiga fisonomia. Estan bastant deteriorades perquè estan deshabitades des de l'any 1964.

Vora el portal forà hi ha la primitiva capella, amb l'escut nobiliari dels Danús i la data gravada, que correspon a l'any 1859, que si no és la de la seva construcció deu ser la d'una reforma dels temps que el canonge Danús en fou propietari. No fa gaire anys, visitant Son Coll Vell amb motiu d'una excursió ciclista, encara poguérem veure restes d'estoles, capulles, roquets, teques...dins una caixa i mig menjat per les rates. En un lateral de les cases, encarat a migjorn, un petit porxo protegeix l'accés a l'antic celler, avui tancat amb porta metàl·lica per arrecerar el tractor i altres ormeigs per conrar la possessió. Vora aquest celler hi ha una semiclastra que dóna pas a la boval, que en temps de l'amo en Martí, per exemple, donava aixopluc a 5 o 6 bísties de càrrega. A la mateixa clastra es troba l'escalonada d'accés a l'antic cup de fer vi que, donada la seva grandària, ens fa pensar com devien ser les vinyes en temps de Son Coll Vell. Vora aquest cup hi ha un aljub amb doble càmera interior, on, segons una contarella popular, una filla de la possessió hi tenia amagat el seu estimat, que no devia ser gaire ben vist pels pares de la joveneta. Els sestadors estaven situats en una pleta abans d'arribar a les cases i servien de refugi, en temps de l'amo en "Rabent", a una guarda de més de cent ovelles. Altres dependències situades a baix de les cases són solls de porcs i una vaqueria més moderna, avui en desús i en mal estat de conservació.

A les terres de Son Coll Vell no hi ha cap font natural, malgrat que estàs enrevoltada d'altres possessions amb antics qânats; però sí hi ha un pou antiquíssim, que abans era públic, situat en un eixample d'un camí que venia de sa Mata Vella, travessava la possessió per baix de ses Pletes i menava a Castellitx de la Pau. Tampoc no hi ha signes que en denotin una existència antiga, només hi ha el topònim i les restes d'un caramull de pedres situades en un garrigó, prop del talaiot de Son Coll Nou. Això ens fa pensar si devia formar part d'un poblat situat prop del turonet on actualment hi ha les cases d'ambdues possessions.

Direm adéu a Son Coll Vell amb uns mots del Cançoner popular de Mallorca referits a la possessió. Diuen així:

Ses perdius de per Son Coll

són molt males d'agafar;

només lis poden tirar

un pic, i encara al vol.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.