Son Coll Nou.

Etimològicament, el topònim d'aquesta possessió està compost per la partícula Son, contracció de "ço d'en" i el llinatge català Coll, que prové del llatí "collis", que significa "pas entre dues muntanyes". És un desmembrament, com el seu nom indica, de l'antiga possessió de Son Coll, que va tenir lloc, segons fonts orals, fa més de 420 anys.

Està situada al quarter II i confronta a tramuntana amb establits que antigament pertanyien a la possessió i amb un bocí del camí que més enllà de sa Mata Escrita menava a Castellitx. Per tots els altres indrets quedava envoltada per les terres de Son Coll Vell o per primitius establits que deriven de la vella possessió.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que era propietat des germans Coll -d'aquí el topònim-. Felip Coll, que tenia valorada la seva part en 1000 lliures; Antoni Coll, "per la sua possessió i lo que ha donat a sos germans", 3.600 lliures, i Miquel Coll, que devia tenir la part més grossa, o de més valor, 4.800 lliures. En el cadastre de l'any 1626 -referit a la renda- fa menció d' Antoni Coll de Son Coll, amb una renda de 400 lliures anuals.

Pel llibre de Jeroni de Berard -de l'any 1789 i reeditat el 1983 per l'Ajuntament de Palma- sabem que Son Coll produïa blat, vi i hortalissa; que aleshores era propietat dels cavallers Martorell i Santandreu, ambdós ciutadans, i que estava dividit. Per tant, ja s'havia consumat la separació entre els dos Son Coll. Posteriorment, en concret l'any 1820, sabem que va comprar Son Coll Nou Honorat Font, senyor avi d'Isabel Font i Salvà, que la va rebre posteriorment en herència. I arribam als nostres dies en què el propietari actual n'és Francesc Salvà i Font, fill de l'esmentada Isabel, emparentada també amb la poetessa llucmajorera M. Antònia Salvà.

l'extensió de la possessió fins a l'any 1922 era de 108 quarterades, però per aquells anys se n'establiren 60, precisament les més apropades al camí Vell de Porreres. L'encarregat de fer els establits fou l'amo en Biel Camps de Sant Joan.

Les cases de Son Coll Nou, les dels amos i la residència del senyors, juntament amb la veïna Son Coll Vell, formen un gran nucli situat damunt un turonet que domina tota la contrada. Les cases dels amos estan orientades a mestral, d'esquena a les de Son Coll Vell, i degueren construir-se quan es va dividir la possessió. Són una mostra admirable de l'estil rústic arquitectònic. N'hem de destacar el bell portal forà, així com el mutilat arc interior entre aiguavessos.

Just al davant de les cases dels amos i formant una semiclastra amb aquestes hi ha les cases dels senyors, de construcció molt més recent, de començament del segle XIX. A la part posterior hi ha l'entrada del celler, coberta per una porxada que suporta la terrassa-mirador, amb vistes damunt l'hortet de la possessió que és a la vora. Al fons de la clastra hi ha dependències de les vaqueries, solls, i, més avall, els sestadors que aixopluguen la guarda de més de cent vint ovelles.

L'amo en Montserrat Mascaró Pocoví -de Montuïri-, que habità a Son Coll Nou durant cinquanta-tres anys, ens contà que el seu pare, de nom Miquel Mascaró, hi havia entrat d'estadant l'any 1922 i que per aquell temps l'ocupació primordial eren les trenta quarterades de figueral destinades a engreixar porcs. La collita de blat també era important: vuitanta o cent sacs de l'època. En conjunt i comptant altres tipus de gra com faves, ordi, xeixa, etc. arribaven en els anys de bona anyada a una producció anual de prop de cinquanta tones.

L'amo en Montserrat també ens contà que té memòria que devers l'any 1968 netejaren els baixos de la casa senyorial i cremaren brutícia i papers vells, entre els quals hi havia restes de l'escriptura de la subdivisió de Son Coll Nou. En temps de l'amo en Montserrat ja només quedaven sis o set quarterades de vinya; pero vi, no n'havia vist fer mai. Per això les botes varen ser estellades fa uns cinquanta-cinc anys perquè ja eren inútils. L'amo en Montserrat ara fa dotze anys que es va retirar a Montuïri i donà pas al seu fill Miquel Mascaró Amengual, que n'és l'amo actual.

A les terres de Son Coll Nou no hi ha cap font natural, però sí dos pous per abeurar el bestiar; un d'aquests és públic i està situat en un eixamplament vora el camí que ve de Sa Mata Escrita. Aquest camí, segons fonts orals, és antiquíssim i enllaçava la zona de Santanyí-Campos-Porreres amb la primitiva parròquia de Castellitx. Un altre camí que complia les mateixes funcions, que venia de Pina, travessa les terres de Son Coll Nou, passant vora les cases i per la part de baix de les pletes de Son Coll Vell arribava també a Castellitx. Avui aquests camins no s'utilitzen, malgrat que se'n conserven la majoria de cantonades.

Vora aquest darrer camí i un poc més avall de les cases hi ha el talaiot de Son Coll, de planta circular i catalogat en el Corpus de Toponímia de Mallorca de J. Mascaró Passarius. És el més ben conservat del nostre terme i té un diàmetre aproximat de sis metres. Al centre d'aquest talaiot, en lloc d'una columna de lloses per sostenir el sòtil, hi havia una gran soca d'ullastre que fou retirada no fa gaire anys. Una altra característica d'aquest talaiot és que té dos portals: el gros de l'accés principal i un altre més petit que sembla només útil per al bestiar. Seria convenient que els organismes responsables destinassin part del seu pressupost a restaurar-lo.

Un dels personatges d'aquesta possessió fou Antoni Salvà i Ripoll, pare de l'actual propietari, advocat, secretari del Banc de Crèdit Balear durant molts d'anys i director de la revista mensual de literatura, arts i ciència La Nostra Terra. Va ser un dels signants, l'any 36 de la "Resposta als Catalans", més conegut com el "Manifest", que entre altres coses deia: "l'afirmació d'una llengua és també l'afirmació d'una cultura... I en ratificar publicament l'adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura no renunciarem a la varietat del parlar mallorquí, dins la unitat inexpugnable de la llèngua catalana. Som i serem fidels..."

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.