Son Bou.

La possessió protagonista d'aquest mes està situada al quarter I, a les afores de Pina, en direcció a tramuntana, i antigament devia tenir una gran extensió, comprovable pel fet que quasi totes les famílies pineres tenen establits al voltant de la primitiva possessió. Aquestes parcel·lacions degueren tenir lloc a finals del segle XVII i principis del XVIII, ja que en algunes d'aquestes parcel·lacions, com a Son Bouet, per exemple, hi ha edificacions d'aquesta època.

L'extensió actual de la possessió és de 17 quarterades des de què va sofrir el darrer desmembrament, per herència familiar, de les 6 quarterades corresponents as Corralassos -devers l'any 1961-. Confronta a tramuntana amb Son Gat i Son Xotano, ja dins el terme de Sencelles; a llevant, amb 11 quarterades de la pleta d'en Ferrí, que s'ha establert fa poc i darrerament eren de Son Ribes; a migjorn, amb Son Bouet i altres establits del primitiu Son Bou, i a ponent, amb Can Durí -on conten que va néixer el famós bandoler- i altres establits. Antigament, els límits de la possessió s'ajuntaven amb els de Son Ribes prop de l'actual església dels Sants Metges i vora el cementiri, amb unes 40 quarterades que eren comunes i que passaren a ser propietat de Son Ribes, com a intercanvi, quan els fills de la possessió decidiren edificar l'actual església.

De sempre la història d'aquesta possessió ha estat lligada al llinatge dels Oliver. Així podem comprovar, pel cadastre de l'any 1603, que per aquesta època era propietat de Pere Oliver "Bou", que la tenia estimada en mil cinc-centes lliures. Posteriorment i ja en el cadastre de l'any 1626, hi trobam com a propietari de Son Bou Antoni Oliver, suposadament fill de l'anterior, que tenia valorada una renda en herència "per la sua possessió", manco les abans esmentades 6 quarterades des Corralassos, que quedaren propietat de la seva germana Maria. Aquests darrers Oliver eren parents dels Oliver estadants de Son Perot.

Les cases estan situades damunt una petita elevació del terreny i dominen visualment tota la contrada. Fa uns anys sofrieren una forta renovació interior que les feren perdre el caràcter marcadament rural que havien tingut fins llavors. Els trespol primitiu fou substituït per l'enrajolat actual; la cuina també fou modernitzada i només queda com a testimoni del seu estat anterior el pinte de la xemeneia. El cup de fer vi i el celler també varen desaparèixer, perquè eren inútils, ja que la darrera quarterada de vinya que quedava as Corralassos fa molts anys que va ser arrabassada. L'atarracat de la façana principal, que a primera vista sembla modern, és ben antic, perquè l'amo en Joan sempre l'ha conegut igual i també l'emblanquinat.

Les parts exteriors més antigues i que conserven el seu primitiu aspecte són la façana lateral, encarada a gregal, amb la primitiva escala per pujar la palla al sostre i el coll de la cisterna a l'altre lateral de les cases; aquestes es troben pràcticament envoltades de modernes dependències, principalment estables i solls que donen refugi a les grans aficions de l'amo en Joan: cavalls, ovelles i porcs mallorquins de raça negre.

L'afició als cavalls potser li ve a l'amo en Joan del seu padrí, que ja tenia un parell d'egües mallorquines per a cria, i de son pare, que també tenia muls, mules i someres. Ell començà una vegada acabat el servei militar comprant na Valona a l'amo en Jaume de Son Mesquida, que va tenir cinc nadissos, dels quals cal destacar l'egüa na Pinera, famosa a tota Mallorca perquè va guanyar el Gran Premi i moltíssimes carreres. Foren trenta els anys dedicats al món de l'hípica i 14 de dedicació exclussiva, fa dos anys que va vendre totes les bísties i ara només es dedica a aregar-ne alguna per compromís. La guarda d'ovelles suma 155 unitats repartides entre les pastures de Son Bou i les que tenen llogades a Son Ribes. També la cria de porcs negres de raça autòctona té gran importància a la possessió. El 1989, per exemple, n'engreixaren 35, que es varen utilitzar per fabricar sobrassada a la matança de Can Tià, que volien comercialitzar amb denominació d'origen.

L'amo en Joan ens contà que antigament collien bones anyades d'ametles i figues, però ara els arbres han tornat vells i molts s'han mort, sobretot les figueres. Tampoc a Son Bou no han faltat mai els cans de bestiar, amb 2 o 3 exemplars; precisament quan fèiem aquest reportatge tenien una cusseta petita que suraven ells, perquè la mare havia mort al part.

Les terres de Son Bou poden considerar-se totes de conradís, manco sa Pleta i es Pletó, de devers 4 o 5 quarterades d'extensió. Altres topònims de la possessió són es Coverany a mà dreta de les cases de devers 2 quarterades, dita així perquè a la seva vora hi ha unes antigues coves; l'era Vella, la tanca de S'era (nova), na Cucuina, de dues quarterades i mitja, darrere les cases, i finalment l'abans esmentada des Corralassos, amb història pròpia. Perquè ara deu fer poc més de 62 anys que malauradament desferen el poblat talaiòtic d'aquesta tanca per convertir-lo en conradís. Empraren 40 senalles per omplir els viatges de carro de parells que serviren per empedrar tots els carrers de Pina. Hi trobaren punxes d'os, pedres de foner i gran quantitat de ceràmica. Per adonar-nos de la importància que devia tenir aquest poblat, hem de considerar que hi feren feina, a temporades, durant quatre anys. Transportaven les pedres grosses amb civeres, que són instruments emprats per traginar que en lloc de postissada solien tenir les barres de través separades i clavades a les barres de mà principals; les lloses més grosses eren esmicolades amb picasses allà mateix. Pel que hem sentit contar devia ser un poblat similar, o fins i tot més important, que el que s'està excavant actualment a la possessió de Son Fornés de Montuïri. És llàstima que ningú, segurament per ignorància, no pogués impedir la destrucció d'aquest poblat, vertader atemptat al nostre patrimoni.

Com a nota curiosa esmentarem que per aquella contrada de Pina conten que, en altre temps, les senyores de Son Bou, que devien ser molt estufades, varen vendre les tanques dels Antigois als aleshores veïnats de Son Ribes per fer-se vestits nous. Si fos veritat, seria un justificant claríssim de la decadència posterior de la possessió.

Com sempre, per acabar ho farem amb una estrofa del Cançoner popular de Mallorca que hi fa referència i que diu:

A son Bou ets amos d'era

los fan batre i garbejar;

a l'amo i tot fan segar;

sa madona fa d'aiguera.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.