Son Barceló.

Aquest mes farem l'exposició sobre la possessió que està situada molt a prop de la zona de sa Tanqueta, vora l'antic camí des Rafalet, avui carretera de Sencelles. Etimològicament, el llinatge de la família Barceló -que foren els establidors que la compraren i que durant més de dos segles en foren els propietaris- és la forma masculinitzada del topònim Barcelona. Sabem que l'any 1787 Son Barceló ja figurava en el mapa d'Antoni Barceló (1717-1797) i que juntament amb es Rafalet i Son Pujol completaven tot el quarter IV.

Les seves cinquanta quarterades varen ser el primer desmembrament de l'antiga es Rafalet, com vàrem veure fa uns quants mesos. l'extensió de la possessió no sempre ha estat la mateixa ja que, durant bastants anys i a causa que algun membre de la família dels Barceló era recaptador de contribució, va tenir problemes amb l'Estat i per pagar a Hisenda varen haver de vendre dos sementers, un a Can Montblanc (es Corany) i l'altre (en Buida Sales), que recobraren. Aquest darrer es deia així perquè havien de menester molt per sembrar-hi i no hi collien quasi res. Confronta a tramuntana amb terres de Son Cotà Vell; a ponent, amb les tanques d'en Montblanc i Son Garbí, i a migjorn, amb son Metler i altres establits. Bona part és terreny conradís, llevat de quatre tanques de pleta i un pinaret. La via del tren travessava tot Son Barceló, de xaloc a tramuntana. L'ocupació de les terres per instal·lar les vies sembla que fou polèmica, ja que l'Estat no els va pagar ni cinc cèntims. Per això, quan les desmuntaren devers l'any 1967, els amos de Son Barceló tancaren les parets i el plet es va acabar.

Les cases actuals al costat de la carretera no són gaire antigues, ja que només tenen devers 115 o 117 anys. Les primitives són els actuals sestadors, al centre de la propietat, al costat dels quals es poden veure restes dels primitus fonaments. Foren per a mestre Miquel "Vinyes", que també va edificar a la mateixa època ca l'amo en Julià i Ca l'amo en Ramon, quan va obrir-se el carrer Mesquida, entre l'Ajuntament i la placeta des Sitjar. També sabem que quan era el mestre picapedrer contractat per l'Ajuntament va dur a terme l'ampliació del cementeri (la part més baixa). Un fill de mestre Vinyes, Tomeu, treballant a l'obra de les cases de Son Barceló va caure d'un bastiment, poc abans d'anar al servei militar a l'Àfrica, i va deixar -escalivat- la feina de picapedrer.

Miquel Barceló, nascut l'any 21, va ser el darrer propietari d'aquesta família de la possessió i la va vendre a Miquel de Can Mir de Palma. Mir era propietari del magatzem de taulons situat on ara hi ha el cinema Augusta i conegut tràgicament per molts de republicans mallorquins que hi patiren presó durant la Guerra Civil i anys posteriors.

Vivien devora el convent de monges de Sant Jeroni, no tengueren descendència i deixaren Son Barceló a una neboda, Aina Mir Colomar, que al cap de mig any (1986) la va vendre a Magdalena Ordinas Matas, que n'és l'actual propietària.

Aquests senyors de Can Mir menaven el seu capellà els diumenges de Quaresma i durant l'estiu per oficiar missa a la capella de Son Barceló. D'altres vegades, també hi deia missa Joan Mulet, ajudat per qualque escolanet algaidí que encara se'n recorda. L'amo en Rafel Joan "Palouet" hi habità prop de trenta anys i des d'aquí volem agrair-li les facilitats que ens va donar per fer aquest treball.

Les cases estan dividides, com molts altres llocs, entre la part baixa, que ocupen els amos, i la planta superior, habilitada per als senyors, amb accés independent. A la planta baixa hem de destacar l'esmentada capella amb altar i retaule, a la qual es té accés des del frontis principal, i la cuina dels amos i modernes dependències, com és ara el bany que els nous propietaris han fet posar. A la casa dels senyors el més destacable és la gran sala d'estar amb balcó a la façana principal, encarada a migjorn.

No voldríem acabar sense contar-vos la petit història del gramòfon que encara avui funciona a la sala d'estar dels senyors. Aquest gramòfon, més conegut als anys trenta com "màquina de cantar" ja era apreciat entre el jovent algaidí, que cada diumenge horabaixa, durant l'estiu, allargava el tradicional passeig des de la plaça a sa Tanqueta, fins a les barreres de Son Barceló. Ens envaeix una certa melangia quan volem imaginar aquelles diversions dels nostres pares i avantpassats, aquelles parelles escoltant la màquina meravellosa que, perquè la sentissin millor, algú treia al balcó de les cases.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.