So Na Móra Vell.

Etimològicament, el topònim d'aquesta possessió deriva de la fruita del morer o, més concretament, de dos grans morers que antigament estaven situats davant les primitives cases, que, quan moriren, devers l'any 30, foren substituïts per altres arbres de la mateixa espècies.

Està situada a l'extrem septentrional del nostre terme municipal, tocant a Sencelles, amb què fa partió a tramuntana així com també amb Son Gat; a llevant limita amb So na Móra Nou; a migjorn, amb Can Campet, Can Coent i altres establits, i a ponent amb So na Móra d'en Mates i la carretera de Sencelles.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que era propietat de Bartomeu Mulet i la tenia estimada en 4.000 lliures -exactament una quarta part de la que en aquell temps era possessió veïna es Rafalet. També sabem, pel cadastre de 1626, que la mateixa família era propietària aleshores de la possessió i en pagava ua renda anual de 240 lliures.

Gràcies a Die Balearen de l'arxiduc Lluís Salvador, hem pogut esbrinar que l'any 1870 era propietat de Llorenç Rayó de Sencelles i tenia una extensió de 184 hectàrees, equivalents a 259 quarterades. Especifica també l'arxiduc en la seva obra -impresa a Leipzig en primera edició- que era la cinquena possessió en importància de tot el terme i que estava allunyada 4,6 quilòmetres de la plaça d'Algaida.

Ja en el segle XX va pertànyer per herència familiar a Catalina Moragues, esposa de Martí Mayol. Per aquesta època la possessió havia minvat a 230 quarterades a causa de les parcel·lacions apropades as Rafalet i la separació de So na Móra Nou. Aquestes 230 quarterades -desglossades en 110 de conradís, una pleta de 105 i 15 del pinar de na Graciana a l'altre banda de la carretera de Sencelles- foren venudes a Gabriel Morell i Oleza en dues tongades. Les primeres 180 quarterades varen ser adquirides l'any 1931 i les 50 restants, el 1933.

Posteriorment i abans de morir, deixà en herència les cases de la possessió i les terres que l'envoltaven, fins a sumar poc més de 200 quarterades, al seu fill Gabriel Morell Molines, i les 28 restants, a l'altre fill Pere, que després les va vendre, la qual cosa originà l'actual So na Móra d'en Mates.

Devers l'any 1975, les 15 quarterades del pinar de na Graciana foren venudes a l'amo en Miquel des Serral, que les va parcel·lar i les va convertir en una de tantes urbanitzacions tan característiques del nostre terme algaidí.

Cronològicament, acabam la història quan l'any 1987 Gabriel Morell, que es trobava malament de salut, va fer donació de a propietat de la possessió als seus fills, que d'acord mutu decidiren posar-la a la venda. El comprador i propietari actual de la possessió és Bartomeu Bover Marí, de Porreres.

Les cases, malgrat ser anomenades So na Mora Vell, no en tenen res, d'antigues, ja que devers l'any 1931, quan les va comprar Gabriel Morell, estaven en un estat quasi ruïnós i quan hi anaren per restarurar-les s'acabaren d'esbucar. Estaven situades a la part posterior de les actuals, tocant al corral de les figueres de moro. El mestre encarregat de la construcció del nou So na Móra va ser el picapedrer senceller mestre Pere Teixidor , ajudat per l'amo en Joan Majoral, i l'amo en Miquel de Pina feia de traginer dels materials per edificar. L'únic que es va aprofitar de les cases primitives va ser l'aljub de l'actual clastra posterior, que abans quedava davant el frontis principal. Per fer les noves cases varen treure el marès de la cisterna actual.

Poc després, i per acabar la renovació de la propietat, els Fosques d'Algaida -mestre Antoni; els seu fill Pere Joan, que sonava en una orquestrina, i l'oncle Bernat- hi feren set quilòmetres de tanca de paret seca. L'any 1932 i 1933 també va ser millorada la flora de la possessió i s'hi sembraren aproximadament 7.000 arbres: ametlers i figueres principalment, així com diverses espècies de fruiters. A prop del figueral, en direcció a Pina, hi ha la caseta del garriguer, llogada altre temps a canvi de la paga del garriguer i del repoblament de la caça. Vora questa caseta hi ha un altre aljub per regar l'hortet de les cases, que sembla que és bastant antic.

Les 70 o 80 quarterades d'ametlerar han arribat a donar, en els anys de bon esplet, una producció de 400 hectolitres; en els anys que podríem dir normals no superen els 250 o 300 hectolitres. També hi ha 11 o 12 quarterades de figueral en direcció a ses Tires de Pins, utilitzat avui com a pastura de la guarda d'ovelles, que oscil·la entre les 120-140 unitats, cuidades per un pastor.

El darrer propietari no recorda haver-hi vist mai vinya a les terres de So na Móra, però indubtablement n'hi havia ja que en queden de testimoni els noms sementer de sa Vinya, que és el més gros de la possessió, i el Pinar de sa Vinya.

Els últims estadants de les cases foren l'amo en Jeroni Martorell "Freixura" de Santa Eugènia, en "Cristo" de Lloret i l'amo en Rafel "Palouet" d'Algaida, que hi va habita durant 25 anys en dues etapes -l'any 1983 ho va deixar per passar a Son Barceló-. L'amo actual, contractat precisament quan fèiem aquest treball, és Antoni Crespí Buades, de sa Pobla.

Gabriel Morell, propietari com hem dit de la possessió fins l'any 1987, ens digué que quan escripturaven antigament els contractes del lloguer hi figuraven unes clàusules ben curioses, com és ara prohibir els animals que pertanyien a les espècies boví, somerí i cabrum -per mor dels arbres joves-, així com també flastomar i qualsevol acte contrari a la religió catòlica, com treballar en diumenge, per exemple.

Quan hi anàrem per fer les fotografies no en poguérem incloure quasi cap d'interior perquè les cases estaven en obres de reforma per habitar-les només els nous propietaris. L'habitatge dels amos s'ha construït totalment de nova planta allunyada un centenar de metres de les edificacions antigues, vora el revolt del camí asfaltat que s'acaba a les cases.

Com a curiositat direm també que al final de la dècada dels seixanta hi construïren una pista de tennis, avui en estat ruïnos, aprofitant l'esplanada que ocupava l'antiga era de batre davant les cases, aleshores ja en desús. Fins i tot arribaren a organitzar un torneig anual, durant l'estiu, en el qual participava el jovent de les cases bones algaidines.

I ja per acabar, ens acomiadarem de So na Móra Vell, com hem fet altres vegades, amb una cançó popular sobre la possessió:

So na Móra, So na Móra

Com no s'ha d'enamorar

de dues joves que hi ha

qui fan cara de senyora.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.