Son Alegre.

Aquesta antiga possessió es troba situada vora el camí del cementeri i antigament era coneguda amb el nom de Montblanc (amb aquest nom figura, per exemple, en el mapa del cardenal Despuig, 1745-1813). Casualment, els darrers propietaris de la possessió amb l'antic nom foren sencellers i al seu poble ja hi havia el casal de Son Alegre.

Confronta a tramuntana amb Can Tropell i altres establits que abans eren de Son Alegre, ja que abans les terres de la possessió arribaven al quarter de la Guàrdia Civil; a llevant, amb Castellitx d'en Barra d'Or i el Cementeri Nou; a migjorn, amb Son Divertit i Son Redó, i a ponent, amb les pletes de Can Mulet i el pinar de Can Marc o des Porrassar.

L'extensió actual és de 60 quarterades, de les quals unes trenta-cinc són de conradís i la resta de garriga o pinar, que són les que ocupen les terres més elevades.

En el primer terç d'aquest segle tingué lloc la darrera venda de la possessió. El nou comprador vingué acompanyat del seu gendre i no quedà gaire convençut de l'operació perquè les seves intencions eren fer establits d'un parell de quarterades i veia dificutats que sorgirien amb el traçats dels accessos per mor de l'accidentat terreny; la transacció es dugué a terme amb el seu gendre, que la posà a nom de la seva esposa, Catalina Salvà i Salvà, de Llucmajor. Després passà a la seva filla, Catalina Boscana Salvà, que finalment la deixà en herència al seu fill i propietari actual Antoni Oliver Boscana.

Les cases tenen frontis de considerables dimensions perquè comprenen l'habitacle dels amos, a llevant, i el dels senyors, a ponent. Són bastant antigues, però no tenen gaire interés arquitectònic. Les cases dels senyors foren reformades l'any 1936 i de llavors ençà han estat usades en poques ocasions, malgrat que estan moblades i a punt de ser habitades. Les cases dels amos també necessitaren mà de mestre devers l'any 1946 perquè s'esfondrava la canyissada i no bastaven tot els plats i ribelles de la casa per aturar les goteres un dia de bona ruixada. Darrere la casa dels senyors hi ha la dependència dels sestadors, avui en desús des que llevaren la guarda ara fa uns dotze anys i les ovelles foren substituïdes per bous i vaques que avui omplen la nova dependènica situada arran de l'anterior. Darrere les cases dels amos hi ha les solls de porcs i al costat hi ha una cova artificial construïda per l'extracció de marès i habilitada una part per donar cabuda al cup de fer vi i l'altra com a celler. La tanca des Figueral de 7 quarterades i la des Mig, d'unes 4, estaven sembrades de vinya abans de la fil·loxera. Davant les cases i allunyat un centenar de metres, hi feren un pou que dóna un cabal de 20.000 litres/hora, en els anys de pluges normals, s'entén, ja que els de forta sequera es noten grans oscil·lacios del nivell freàtic.

L'estadant més antic de qui es té memòria a la possessió de Son Alegre fou l'amo en "Collet" de Montuïri; després hi passaren els pares de l'amo en Miquel "Magí" i, més endavant, l'amo en Pep "Vaquer". Aquest darrer en sortí l'any 1951 i poc després hi entrà l'amo en Joan Mas Moll, que descendia de Campos, i habità Son Alegre durant 47 anys fins a la seva mort ocorreguda l'any 1998. Actualment, s'encarrega de la possessió el seu gendre Tomeu Garau, ajudat del seu fill Joan de Son Alegre.

Com hem esmentat abans, quasi la meitat de les terres de Son Alegre són de garriga i pinar; per això suposam que una de les tretes més importants deu ser el lloguer del vedat amb la caseta del garriguer, sitada pinar endins cap a Son Divertit, a una societat de caçadors.

Com anècdota esmentarem que en el temps que fou batle d'Algaida Gabriel Oliver Puigserver "es sastre Torres" (1937-1940), la senyora de Son Alegre va fer donació d'un tros de terra perquè poguessin eixamplar l'accés principal del cementeri, que era tan estret que el carro dels morts quasi no hi podia maniobrar. Aquest cementeri nou fou construït a principis del segle XIX, quan les Corts de Cadis de l'any 1812 dictaren normes sanitàries que obligaven a canviar els emplaçaments dels que estaven adossats als temples parroquials, que era el cas d'Algaida.

I per acabar, acomiadarem Son Alegre amb unes estrofes del Cançoner popular de Mallorca que tant poden referir-se a Son Alegre d'Algaida com al de Sencelles, perquè casualment amdós confronten amb els seus respectius cementeris. Diu així la variant recopilada a Algaida:

Son Alegre és un bon lloc

per habita xebel·lins:

tot són alzines i pins,

es cementeri dedins

i ses cases que hi surt por.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.