S'Heretat.

Ens diu el diccionari que el significat d'aquest topònim és "obtenir per transmissió d'ascendents a descendents una propietat". Aquesta possessió és amagada en un idil·lic i amagat racó del quarter III. També és coneguda com Can Caleta i antigament formava part de l'antiga possessió de S'Estacar avui anomenda Son Veny.

Va tenir el seu origen a principis del segle XVI quan els Sastre d'Estacar per afavorir l'inici d'un nucli de població decidiren establir 7 parcel·les d'unes 5 quarterades d'extensió. Aquestes parcel·les l'any 1578 estaven valorades en 171 lliures i 10 sous. Posteriorment, a principis del segle XVII, s'edificà la capella de S'Heretat per ajudar a consolidar aquest petit nucli de població, que fou reservada en propietat per la família Sastre d'Estacar juntament amb una quarterada i mitja que l'envoltava fins a finals del segle passat, en què, ja ruïnosa, fou venuda a la família de l'amo en Guillem Sastre "Tianet" de Randa, que la conservaren fins a l'any 1965. Aleshores va ser adquirida per Alfonso Libano Pérez-Ullibarri -de procedència basca-, que també comprà les veïnes cases de S'Heretat i dues quarterades de terra propietat fins aleshores de Maria Amengual. Aquest Pérez Ullibarri, que ocupava el càrrec de director general de Firestone-Hispania, va restaurar completament les cases de S'Heretat i retingué la propietat fins a l'any 1983, que fou venuda a la família Ferrando-Boned, formada pels germans següents: Magdalena, Agustina, Sebastiana, Simó, Andreu, Miquela, Magdalena, Rosari, Assumpció, Antoni, Pilar i M. Llum.

Els antics set establits o parcel·les de què parlàvem abans donaren lloc, a més de les cases de S'Heretat pròpiament dites, a Son Catalí, Can Carreró, Can Fiol, Can Volta, Can Vic i Son Bauçà.

S'Heretat ja figura, curiosament mal situat, en el mapa del cardenal Despuig i Dameto de l'any 1784, així com també en el d'Antoni Barceló i Pont (1716-1797).

Segons fonts orals, també hi havia unes altres cases antigament conegudes com S'Heretat, que eren les que actualment s'anomenen Can Monjo, veïnades de Can Meví (que en aquest cas coincidiren aproximadament amb el mapa del Cardenal Despuig). Les mateixes fonts orals diuen que canviaren de nom perquè les senyores hereves procedien de Can Mojo de Llucmajor i aportaren el seu sobrenom al terme d'Algaida. És probable que realment fos així, perquè de fet són moltes les famílies algaidines que tenen establits apropats a les cases de Can Monjo i els anomenen S'Heretat, que arriben fins al l'hort d'en Borràs.

Les cases de S'Heretat actual estaven en estat quasi ruïnós quan foren adquirides per Alfonso Pérez-Ullibarri, que amb bastant de bon gust, en general, va dedicar molts d'esforços per restaurar-les. Només hi posaríem una objecció com és que posàs tant a les desmesurades finestres baixes del frontis principal com als portals d'accés tancament d'estil castellà. De tota manera, els propietaris actuals li agreeixen el gust perquè gaudeixen de més llum natural i de més ventilació. També criden l'atenció els dos portals forans, encara que queda bastant clar que el principal és el que queda més centrat a la façana; en canvi, el que està situat vora el forn primitiu de coure pa degué sorgir amb la reforma duita a terme l'any 1966, així com l'accés posterior, resolt mitjançant una curta escalonada que comunica amb la planta alta, ja que el terreny natural és molt més elevat a la façana posterior, encarada a mestral. De l'interior cal destacar la cuina amb el primitiu pinte, situada a nivell inferior, i a la sala gran, dues escales que comuniquen una amb el dormitori situat damunt la cuina i l'altra amb la planta alta.

En un costat de les cases hi ha la cisterna antiga de la possessió, que avui ha quedat en segon terme perquè els actuals propietaris feren un pou a baix de les cases, al fons del comellar, i tingueren sort de trobar aigua abundosa que els sobra per a les seves necessitats. Seguidament construïren un safereig- piscina elevat vora les cases, el qual rep l'aigua del pou mitjançant una bomba impulsora. Aquest darrers propietaris han desmuntat a poc a poc una antiga granja de faisans, manada construir per l'anterior propietari, el basc Pérez-Ullibarri, que sembla que s'havia engrescat fortament amb aquest tipus d'aviram. Al lloc on hi havia aquestes enderrocades gàbies ara hi han instal·lat unes pistes de tennis.

Damunt el coster del puig de S'Heretat, que el camí va resseguint per arribar a les cases, hi ha dues eres de batre, una pròpia de S'Heretat i l'altra, comuna a les possessions que sorgiren dels antics establits. Des d'aquestes eres es domina una bella panoràmica de la contrada que queda emmarcada pel puig de Son Redó i el de Son Veny, d'una banda, i la serralada del puig de ses Bruixes, sa Potada des Gegant i el puig de Son Roig per l'altra. Passades aquestes eres i a l'altre vessant del coster hi ha un pletó poblat d'alzines amb dues petites barraques de roter, utilitzades fns no fa gaire per tancar-hi el bestiar i que són de construcció prou interessant.

Vora les cases i a una trentena de metres hi ha les ruïnes de l'antiga capella de S'Heretat. Era de dimensions més aviat reduïdes i coberta de volta, que encara es pot entreveure al relleu dels murs de càrrega exteriors, que és pràcticament l'única que queda de la capella. Tenia una planta superior que albergava la cambra-dormitori per als oficiants i a la part posterior baixa la sagristia, juntament amb altres dependències. A l'exterior encara es conserva l'antic forn de coure pa amenaçat per la soca d'un corpulent pi comú. El culte a aquesta capella va durar fins a finals del segle passat, perquè segos fonts orals hi fou batejat un infant que, si visqués, tindria avui prop de cent dotze anys. D'aquesta capella es conserven una partida d'ornaments a les cases de Son Calet, tocant a Randa, que són les cases menors de la possessió de Son Veny; entre aquests objectes podem destacar les calaixeres de la sagristia i un valuós quadre el segle XVI que representa el Pare Etern. La campana, en canvi, quedà a la capella i arran de les reformes de les cases de l'any 66 aprofitaren per col·locar-la damunt la teulada.

Per acabar, ho faré, com quasi sempre, amb unes estrofes del Cançoner popular de Mallorca que fan referència a dues possessions que avui, curiosament, estan unides pels lligams familiars dels seus propietaris. Diuen així:

Dalt es puig de S'Heretat

S'hi solen fer margalides

però no són tan garrides

com ses que hi ha a Punxuat.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.