Sa Torre Vella.

Aquesta possessió està situada al quarter IV i també és coneguda com sa Torre des Pou Fondo. El seu nom degué ser motivat per l'existència d'una primitiva torre de defensa de l'entorn de les cases, però ja no en queden vestigis, per la qual cosa no podem endevinar on estava situada.

Confronta a llevant amb el camí de ses Tendes, que del camí Vell mena a Son Capellà; a migjorn, amb el camí Vell o de Cas Brau; a ponent, amb el camí de Mutanya que ve de Llucmajor, i finalment per tramuntana, amb sa Torre Nova. Antigament, era molt més gran, ja que l'esmentada Torre Nova formà part de la possessió fins a finals del segle passat. Molt més anteriors són les desmembracions de Sa Torreta, Sa Torre d'en Calina i els establits entre Sa Torre Nova i la carretera de Manacor.

De sempre aquesta possessió havia estat lligada amb el llinatge dels Sastre; així trobam en el cadastre de l'any 1603 -època segurament del desmembrament de la Torre d'En Calina- que n'era propietari Antoni Sastre, que la tenia estimada en 3.300 lliures; l'altre part de l'antiga possessió estava valorada en 1.100 lliures, i n'era el propietari Andreu Sastre. Pel cadastre de 1626 sabem que a Jaume Sastre de Sa Torre per la "sua possessió" se li assignava una renda anual de 240 lliures. La darrera propietària d'aquesta família fou Maria Aina Sastre, que es va casar amb Pere Fullana en el segle XIX. La història més recent de Sa Torre Vella és la darrera desmembració, que fou el 20 d'abril de 1899, en morir Catalina Vich Amengual, propietària fins a les hores de Sa Torre. Aquesta havia deixat dividida la possessió en dues parts: 17 quarterades als seu fill Joan Oliver Vich per edificar-hi les cases de Sa Torre Nova i les altres 20 quarterades passaven a l'altre fill, Pere Joan. Aquest Pere Joan es va casar en edad avançada, quan tenia seixanta anys, i com que no va tenir descendència deixà la possessió al seu fillol i propietari actual, Pere Fullana Fiol. Cinc anys abans de morir havia llogat les cases a l'amo en Rafel Perelló "Vistós", que encara n'hi habità un altre abans que l'agafàs l'amo en Pere Fullana, de Can Fava, pare del propietari actual. L'amo en Pere morí a les cases de sa Torre l'any 1968.

Les cases varen sofrir una forta renovació interior després de la mort de l'amo en Pere i el trespol primitiu passà a ser de rajoles; es va suprimir tot un banc de pedra adossat a la paret mestre vora l'arc entre aigüavessos. A la cuina es va esbucar la gran campana de la xemeneia semblant a les existents en altres antigues possessions algaidines. Una altra reforma molt anterior afectà el portal forà de les cases, que passà de ser un bellíssim arc de mig punt a mutilat portal rectangular amb el llindar d'una sola peça de pedra viva per sostenir les primitives dovelles. Darrerament, el sostre de la palla, situat a la part posterior esquerra, ha estat substituït per una moderna dependència de nova planta allunyada una cinquantena de metres de le cases: el motiu d'aquest canvi fou perquè el nou sistema de'emmagatzemar la palla, amb feixugues bales comprimides, esbucava el llenyam del sostre acostumat a la lleugeresa dels antics llençols.

Segons ens contà l'amo en Pere, fa una quarentena d'anys la producció més important eren les figues, que servien per engreixar una guarda de 25-35 porcs grassos, amb un sequer format per devers 150 canyissos de figues esteses al sol. Le cases quasi no es podien destriar des del camí Vell a causa de l'esponerós figueral. Actualment, moren cada any una mitjana de 2-3 figueres. Un bon esplet d'ametles arribava als 40 hectolitres i la producció de gra, quan hi havia una bona anyada, omplia 150 sacs a sa Torre Vella.

En una vorera del camí Vell i davant el portell de la possessió podien distingir-se (fins que fou asfaltat ara fa devers 13 o 14 anys) diverses tombes d'enterrament, semblants a les que hi ha vora Punxuat. És probable que siguin de la mateixa època. L'amo en Pere ens contà que aquesta necròpoli s'estenia dins la seva propietat, perquè quan amb el seu pare decidiren adreçar el camí que fent diverses ziga-zaga menava a les cases hi trobaren també altres sepultures que contenien encara restes d'ossos. Segons fonts orals, al costat d'aquestes tombes, vora la paret de sa Torre, hi havia també un pi de grans proporcions conegut amb el nom de Pi de l'Inquisidor, que malgrat les llegendes no devia tenir res a veure ni amb el comdemnats pel Sant Ofici ni amb les tombes primitives -que, com sabeu, eren molt anteriors-.

Gent major del Call Vermell recorden haver vist la rabassa d'aquest pi damunt el racó de la pedrera, on hi ha actualment el transformador.

A la tanca de més a prop de Son lloret també hi ha una cova, de difícil accés, que degué formar-se, com altres del mateix redol, per la falla del comellar del torrent que hi passa a prop, aigües avall, en direcció a Son Capellà; avui aquesta cova és aprofitada pels conills com a lloriguera segura.

Al voltant de l'any 1925 un grup d'algaidins aficionats al ciclisme decidiren construir una pista o voltadora a les terres de sa Torre Nova, tocant al camí de Muntanya. El constructor i màxim impulsor d'aquesta pista fou mestre Melcior Calina, entusiasta també de l'apicultura. Va durar 4 o 5 anys i regularment cada estiu s'hi feien carreres i corredors aficionats algaidis com en Moll dels Planters, en Pou, en Bover Vell i l'amo en Joan Tiu hi prenien part. Les peraltes es conservaren fins fa devers 10 anys.

Prop de les cases hi havia l'antic pou fondo que també dóna nom a la possessió, que tenia 265 pams de profunditat. Una contarella antiga de la contrada diu que quan acabaven el pou, després d'haver-hi superat una forta capa de roca viva (per això va quedar més estret el diàmetre per aquelles pregones fondàries) va venir un buit on hi havia un fort corrent d'aire -aquí ja es malpensaren-, després enfondiren més i trobaren una espècie de cova. Finalment, excavaren tan sols sis o set pams més, perquè quan feien el cocó de recollia d'aigües cregueren sentir una veu que provenia de l'infern -d'on, si no, tan endins- que deia "Me voleu deixar es sedàs". Retgirats, deixaren les eines, sortiren a cel obert i donaren el pou per acabat. Fa uns anys aquest pou va quedar eixut i, com que no era útil, fou tapat amb pedres i terra i en el seu lloc fou sembrat un caqui que hi malviu.

I per acabar, acomiadarem aquesta possessió, més humil i de manco extensió que d'altres del nostre terme, però que també té el seu encant, amb una cançó que diu:

Es segadors de sa Torre

enguany seran es darrers,

perquè en veure cirerers

tod'una arranquen a córrer.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.