Sa Mata Escrita.

Aquesta possessió, coneguda també amb el nom de sa Mata Vella, ja apareix en el mapa del Cardenal Antoni Despuig i Dameto de l'any 1784, la qual cosa ens confirma la importància, perquè només hi figuraven les més importants de cada terme. És d'origen antiquíssim i segons una creença molt estesa va pertànyer a la família de Ramon Llull des de poc després de la conquesta de Jaume I. Aquesta creença està avui confirmada per uns documents descoberts per l'historiador llucmajorer Bartomeu Font Obrador. Per altra bada, i com molts sabreu, la tradició popular dóna per bo que el beat Ramon Llull inicià la seva obra literària escrivint a l'esponerós fullatge de la llegendària "mata escrita", que encara avui perviu din les terres d'aquesta possessió.

Les terres confrontaven a tramuntana amb Son Coll i sa Mata Nova; a ponent, amb sa Mata des Marquès; a migjorn, amb la carretera de Randa a Montuïri, i a ponent, amb Albenya -pel puig d'en Bord- i Castellitx de la Pau.

La família Llull fou propietària d'aquesta possessió fins a la segona part del segle XV. Durant l'any 1420 era propietat d'un Ramon Llull descendent del creador del català literari; en morir, els hereus la varen vendre a la família Fiol d'Algaida. L'any 1473, figurava a nom de Cristòfol Fiol, que pagava uns censals de 12 lliures i 10 sous per la seva propietat. Pel cadastre de l'any 1594 sabem que Sebastià Oliver, nou propietari de sa Mata Escrita, en pagava una renda de 2 lliures, 9 sous i 4 diners. En el cadastre de l'any 1626 i ja mort Sebastià Oliver, la possessió figura a nom del seu fill Pere i els taxadors l'estimaven en 320 lliures de renda anual.

A principis del segle XIX sa Mata Escrita era propietat de la família Ripoll. L'hereu, el capità de Dragons de Numància Antoni Ripoll Arenes, i un altre tinent de la mateixa família moririen durant la Guerra de la Independència al segon setge de Saragossa, el gener de 1809. El germà d'aquest capità, Josep Ripoll, fou regidor de l'Ajuntament de Palma i morí l'any 1839 (una branca d'aquesta família, els Ripoll Mesquida, heretaren part de la possessió, la qual cosa originà sa Mata Nova a principis del segle XIX).

El besavi de l'actual propietari fou Pere Ripoll i Palou, casat amb Maria Lluïsa Moragues. Va ser un dels fills il·lustres d'aquesta possessió, ja que arribà a president de la Diputació del Partit Liberal. També formà part de la comissió compiladora del Dret Foral de les Balears i va ser proposat ministre -contra la seva voluntat- en temps del govern presidit per Antoni Maura. La seva filla major, Maria Magdalena Ripoll Moragues, es va casar amb Antoni Palou de Comasema de l'anomenada possessió de la Vall d'Orient. Llur fill, Pere Palou de Comasema Ripoll, fou propietari de la possessió fins al seu òbit l'any 1989. La seva esposa Catalina Mir Colomar n'és l'hereva usufructuària actual ja que les terres de sa Mata Escrita passaren als seus fills Miquel, Perico, Carme, Pep Lluís, Catalina, Concepció, Joan i Maria Magdalena Palou de Comasema Mir.

El desmembrament de les 9 quarterades que donaren lloc a sa Mata des Marquès tingué lloc devers l'any 1947 i està situada entre sa Mata Escrita i Son Llobet, vora la carretera que va a Montuïri. Aquests subdivisions han deixat reduïda la superfície de la possessió a poc més de 78 quarterades d'extensió.

L'estandant més antic de qui té record Antoni Palou de Comasema -fill de l'actual propietari- és l'amo en Guillem Romaguera; després l'habitaren successivament l'amo en Llorenç de sa Mata, montuïrer, i l'amo en Joan d'Esporles. El darrer estadant fix a les cases fou l'amo en Pere des Pont, també montuïrer, que hi habità fins devers l'any 1981. Actualment, la duen per compte seu alguns dels germans propietaris; precisament el dia que hi anàrem per fotografiar les cases sembraven i cremaven voreres de la possessió.

Les cases formen un gran nucli i estan dividides entre els dos estaments socials que el formaven; les dels amos encarades a llebeig amb una clastra petita al davant i les dels senyors amb la façana oberta a xaloc. Tant les unes com les altres estan la major part de l'any tancades, testimonis muts d'un temps millor. L'edificació de cals amos és emprada avui com a magatzem agrícola. En un lateral del conjunt de les cases, vora el frondós lledoner, s'hi troba un espectacular celler -usat fins fa poc com a paller- amb una estructura no fa gaire temps restaurada, que encara guarda dues grans bótes congrenyades. Antigament, estava connectat aquest celler amb el cup de fer vi que dóna a la part posterior i que es va reconvertir en aljub quan llevaren la vinya.

Les cases dels senyors tenen gravada la data de l'any 1851 damunt el portal forà, que va coincidir amb la darrera reforma duita a terme pel mestre picapedrer Rafel Balaguer. Una altra reforma molt anterior tingué lloc l'any 1769, ja que aquesta data es conserva escrita damunt el portal d'entrada a la petita clastra de les cases dels amos.

No gaire lluny de les cases i damunt una marjada en direcció al puig d'en Bord es troba l'antiga mata que segons la llegenda donà nom a la possessió. És d'una envergadura extraordinària i per abraonar la soca es necessiten els braços de dues persones adultes.

Just al comellaret de mà dreta arribant pel camí de les cases es poden destriar els sis pous d'aireig de la font de sa Mata Escrita. Es pot accedir pel pou mare des de l'esplanada del lledoner a través d'unes escalonades subterrànies. La longitud total de la mina, o qânat, és de 80,55 metres i consta d'una galeria principal que parteix del pou mare, a més d'una altre per recollida marginal d'aigues que desemboca al començament de la galeria principal. Aquesta galeria secundària és més alta que la principal, amb una volta de mig punt, feta de pedra seca com les parets laterals. Arquitectònicament, és l'estuctura més perfecta de les que va estudiar l'equip d'investigació dirigit pel Dr. Rosselló Bordoy, autor del llibre Les aigües cercades. Aquest qânat és el cinquè en llargària de tot Mallorca i al nostre terme només és superat pel de Son Reus de Randa, amb quasi 300 metres, i supera al d'Albenya, que només arriba a 75,85 metres de llargada total.

Al final de la mina de la font, ja a cel obert, arriba a un gran safareig que antigament regava l'hort de la possessió. Quan fèiem les fotografies hi trobàrem l'amo de sa Mata Nova abeurant el bestiar, i ens digué que des del desmembrament de les dues possessions tenien empriu sobre l'abeurador de la font.

I ja per acabar, volem acomiadar sa Mata Escrita amb una estrofa del Cançoner popular e Mallorca que fa referència a la possessió:

Sa madona de sa Mata,

enguany l'han feta segar;

si se torna descuidar,

l'any que ve la faran batre.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.