JOAN BIBILONI CAPELLÀ “MONET” 1905-1936

Fill de Felip Bibiloni Seguí i de Petra Capellà Mir, va néixer a Algaida, al carrer Nou nº 16, a les tres de l’horabaixa de dia 3 de maig de 1905.

Es va casar amb Antònia oliver Garcies “Gaspana” dia 6 de desembre de 1923. Varen tenir quatre fills, dels quals dos moriren després d’haver nascut. Va quedar viudo. Dia 24 d’abril de 1933 es casà amb Catalina Oliver Garcies, “Gaspana”, germana de la primera esposa i tigueren un fill i una filla.

Acabat de casar anà a viure al Coll d’en Rabassa, però al cap de poc temps tornà a Algaida. Es dedicava a treure marès i també era corredor de bicicleta. En una volta a Catalunya va quedar en molt bon lloc, i amb els dobbers que guanyà posà una botiga al carrer del Colomer i comprà una egua amb la qual es dedicava a traginar esquerda. Mentre la dona tenia esment de la botiga, ell agafà, a escarada, l’esquerda per fer la carretera de Cura que picaren ell i uns quants d’homes que tenia llogats. Més endavant, posà botiga a la casa que havia comprat al carrer del Sitjar nº 2, i a la mateixa hi posà carnisseria i cafè. A més a més, comprava hortalissa als horts de Montuïri i l’anava a vendre a Sóller, primer amb carro i després amb el seu cotxe.

Joan Bibiloni guanyava dobbers: dia 30 de gener de 1934 comprà en Peugeot (PM 4392) i l’any 1935, al febrer, el canvià per un altre de marca Ford. En una ocasió, quan venia de Sóller, es va quedar sense frens i va fer unes quantes voltes de campana.

Sempre s’ha dit que els falangistes li requisaren el cotxe i que l’empraven per anar a assassinar homes; fins i tot, hi va haver qui va veure, en una plaça de Manacor, dins el seu cotxe, alguns algaidins que foren morts a son Coletes. Des de l’ajuntament d’Algaida, dia 20 de novembre de 1936, mitjançant l’ofici número 883 contestaren al recaptador de zona de Palma que “referente al coche, según referencias, presta servicio en aviación; respecto al individuo se ignora su paradero por haber desaparecido de esta villa”.

D’quí es dedueix que el cotxe d’en Joan, durant la primera època d’assassinats incontrolats, fou emprat pels falangistes algaidins i, posteriorment, fou requisat per l’exèrcit.

Pocs dies després del cop d’estat, en Llorenç “Sabater” i en Sebastià “Truc” anaren al seu cafè a avisar-lo perquè s’amagàs, ja que es deia que era en una llista d’homes que els falangistes volien matar. Va estar dos o tres dies a Sóller i després va anar al Pil•larí, a un hort que es deia can Buscaneta. Mentre estava amagat a aquest hort, l’aava a visitar amb freqüència en Miquel Noguera “Barrera”, qui, posteriorment, també fou assassinat.. Durant aquest temps vingué unes quantes vegades, de nit, a veure els seus fills.

En una ocasió, ell i el seu germà Felip anaven d’Algaida cap a Ciutat amb bicilcleta i van veure el seu cotxe que venia per la carretera. En Joan, a la Punta de Son Gual, va voltar cap a Sant Jordi, i el cotxe, carregat de falangistes i guàrdies civils, voltà de cop i començaren a disparar-li amb fusells. Un hortolà que era prop comptà exactament vint-i-cinc trons i encara recorda com xiulaven les bales. Un dels falangistes, enfadat perquè no l’havien ferit, va pegar una culatada al seu germà Felip.

Estava amagat en un bosc que hi havia prop de l’hort i, a l’hora de munyir, anava a la vaqueria, on un fill dels hortolans, que tenia aproximadament 12 anys, li donava pa i llet. En Joan li havia promès que, si li donava menjar i no deia res als seus pares, li reglaria la bicicleta.

Hi ha diferents versions de com saberen o estava amagat; el cas és que dia 18 d’agost es presentà a Can Buscaneta un cotxe amb flangistes i el caporal de la guàrdia civil d’Algaida. Allà mateix estaren a punt de matar-lo a ell i a l’amo de l’hort, però es va aclarir que l’amo no en sabia res, d’en Joan –cosa que era veritat- i decidiren matar en Joan i el nin damunt l’era. Els pares, plorant, els suplicaren que no matàssin el nin davant ells, i els falangistes els feren cas i se’ls endugueren cap a Algaida. Els tigueren tancats a l’ajuntament fis dia 21. Aquest dia els ficaren dins els cotxe d’en Joan i els dugueren al Coll de la Grava, a la carretera que va de Montuïri a Sant Joan, concretament a una finca que es deia Horteta. Des que sortiren de l’ajuntment ja començaren a torturar-lo. Un cop arribaren, abans de sortir del cotxe, un falangista li disparà un tret de pistola a cada cama, alhora que li deia “no em guanyaràs pus mai a córrer”. Després s’hi acarnissaren brutalment, fins al punt que un matrimoni que hi havia per allà prop, a causa dels crits espantosos d’en Joan, deduí que mataven un home a ganivetades. Quan es cansaren de martiritzar-lo, digueren a un caminer de Montuïri si volia matar un home; ell s’hi negà dient que no era feina seva. Tot seguit el fermaren al cotxe i l’arrossegaren fis que va ser mort. Després posarenel cos damunt uns feixos de llenya i prengueren foc. El degueren matar entre les tres i les quatre de la tarda, ja que, a les cinc, on l’havien cremat encara fumejava.

Quan el montuïrer que presencià el fet demanà què farien amb el nin que duien dins el cotxe, estigueren empegueïts de dir que també el volien matar i respogueren “ara mos n’anam de putes i els mos ne durem amb noltros”. Partiren cap a sa Cabaneta i, quan foren a la Creu Vermella, el feren davallar per matarlo però tots es posaren a pixar, moment que el nin aprofità per fugir corrent. Els falangistes disparen les pistoles però no el varen ferir. Pocs dies després, el nin va perdre tot el pèl del seu cos i pus mai no l’hi va tornar sortir. Els seus pares moriren poc temps després, fet que s’atribuí al patiment que els produí aquell succés.

El mateix dia 21 va néixer el seu darrer fill i, l’endemà, quan l’incrigueren en el jutjat, feren constar que el pare, Joan Bibiloni, tenia “31 años de edad, tabernero, vecino de esta villa, hoy ausente de la misma”.

Pel poble deien que on el cremaren, durant anys, no hi creixia el sembrat, però, ben al contrari, almanco dos anys s’hi va fer un bon boldró.

En Joan no era, en absolut, polític, per la qual cosa la seva mort s’ha d’atribuir a motius purament personals.

Rafel Antich. MEMORIA als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.