Pola (i Poló).

En aquesta ocasió parlarem un poc d'aquesta possessió algaidina situada dins el quarter II, prop del terme de Llucmajor, que llindava antigament per la part de tramuntana amb Sa Mata Escrita; a llevant, amb Son Piris i Son Reus de Rufassa; a migjorn, amb el terme de Llucmajor, i a ponent, amb Albenya per l'anexionada Barcaix. Segons Antoni Sastre de sa Torreta, el seu nom primitiu de Paula denota el seu origen llatí i la possibilitat que sigui anterior a la Conquesta catalana. Amb el nom de Paula figura en els llibres de Quadrado i Bofarull que tracten sobre el repartiment. Per aquell temps tenia quatre jovades d'extensió i va tocar als Cavallers Templaris; per això, segons creença popular, està orientada, la façana, envers Jersusalem.

Segons documets investigats pel llucmajorer Bartomeu Font Obrador i corroborats pel montuïrer Joan Miralles i Montserrat, hi ha indicis suficients per afirmar que aquesta possessió va pertàyer a Ramon Llull i segurament la solitud d'aquells paratges foren font per a la seva inspiració literària. Aquests documents pareix que demostren que les terres de Ramon Llull confrontaven amb el terme de Llucmajor, cosa que succeïa pel puig de Pola, que és el darrer contrafort, en direcció a Montuïri, del massís de Randa. Per altra banda, mossén Atoni Gili, en el seu fitxer corresponent a l'any 1396, hi té anotat que Miquel Arliví, propietari aleshores de Pola "està obligat a pagar uns censals a Ramon Llull i a Berenguer de Palou". Per tant, podem deduir que la família Llull posseïa, poc després de la conquesta, algunes possessions d'aquella contrada, com són Sa Mata Escrita, Pola i molt possiblement Son Trobat. L'any 1443, la possessió pertanyia a Miquel Garau i, posteriorment, l'any 1466, era de Jaume Boscà. Durant l'any 1553 el seu propietari fou Miquel Oliver, que la deixà en testament al seu fill Bartomeu. Per aquell temps el valor estimat de la possessió era de 1.500 lliures.

Pel cadastre de l'any 1603, altres vegadas esmentat, sabem que la possessió estava dividida entre Miquel Vanrell, que tenia terres per valor de 1.100 lliures; Guillem Galí, que en tenia per 600 lliures, i Francesc Gener, per altres 300. Per un cadastre posterior corresponent a l'any 1677, podem esbrinar que els propietaris de la possessió eren Joan B. Cirerol, que la tenia estimada per un valor de 1.000 lliures, M. Joan Vallespir, per 1.500, i Joan Sastre "Perotet", per 300 lliures; això ens demostra que Pola continuava dividida i ja mai no tornaria a assolir la seva primitiva extensió. Durant el segle XVIII la possessió també va ser afectada per un procés de parcel·lació -com altres zones del nostre terme que hem vist-, que afectà sobretot el puig de Pola, abans esmentat.

La història de la possessió més pròxima als nostres dies és de principis del XX, en què només les 12 quarterades que quedaven de Pola, heretades després de successives divisions i posterior parcel·lació, eren propietat de Joan Crespí Cantallops, que en morir es repartiren Joan Verger Crespí, a qui tocaren part de les cases juntament amb 7 quarterades de terra, i Miquel Verger Crespí, que rebé les altres 5 i l'altra meitat de les cases velles, la qual cosa originà Poló, homònima de la que es troba vora la carretera de Randa a Montuïri i que prové també d'un anterior desmembrament de Pola, però de construcció molt més recent. Posteriorment, les primitives cases velles passaren al propietari actual, l'amo en Joan Verger Socies, i l'altra part de la possessió, és a dir Poló, passà també a l'única filla de l'amo en Miquel Verger, que s'havia casat en edat avançada i que avui viu a les veïnes cases noves de Poló, propietat d'Antoni Canyelles.

Actualment, Pola confronta a tramuntana amb terres de Can Badia i de Poló; a llevant, amb Can Moragues; a migjorn, amb els establits del puig de Pola, i a ponent, amb altres establits i terres de Poló.

Les cases de Pola estan molt deteriorades i amenacen ruïna imminent, si no s'hi posa remei. Això és degut sobretot al fet que des de l'any 1914 estan deshabitades, encara que no de cap a cap d'any, perquè després encara foren usades esporàdicament durant els estius, en temps de batre, quan per fer aquesta feina s'empraven la perxa i els carretons. A la part posterior de les cases hi havia un molí fariner de sang, cobert per una porxada avui ruïnosa. Davant les cases hi ha les ruïnes de l'antic forn de coure pa i unes solls de porcs cobertes de volta, avui en desús. A la part posterior tenien també l'estable per a les bèsties de càrrega. També vora el portal forà hi ha un antiquíssim pou de paret seca i al darrere unes piques intercomunicades, que eren utilitzades, en temps de l'amo en Joan, pel seu germà Miquel per prensar-hi el raïm i fer el seu vi casolà, de sabor aspre però que, segons ell, tenia bon bevent.

Les cases velles de Poló, adossades a les de Pola, varen ser habitades fins fa una vintena d'anys per la propietària actual fins que ho deixaren per passar a les cases noves de Poló, vora la carretera. La reforma de les cases velles de Poló tingué lloc devers l'any 1939, quan es dividí la primitiva possessió. En realitat, reformaren tota la casa i construïren dormitoris on abans hi havia els sestadors de Pola. Únicament fou respectada per les reformes l'escala de pujada a la sala-graner, originàriament la principal de la possessió de Pola.

Com hem mig esmentat abans, els darrers estadants de la possessió de Pola foren per ordre cronològic: l'amo en Joan Crespí Cantallops, l'amo en Joan Verger Crespí i el seu fill l'amo en Joan Verger Socies. Aquest darrer, que va néixer a la possessió, ens contà que en temps de son pare vivien del que sembraven i collien, d'una guarda s'ovelles i un grapat de porcs grassos. Un any de bon esplet arribaven a una collita d'ametles de 12 a 14 hectolitres. De tota manera, no els bastava per viure i també havien d'encarregar-se de la possessió propera de Can Mas.

Topònims del lloc de Pola són: la tanca de s'Era, just darrere les cases; la tanca des Carreró, la tanca de Ca n'Estaferra, de tres quartons - a la part de Motuïri- i sa Pleta, de dues quarterades i mitja.

El fill il·lustre per excel·lència de la possessió no podia ser altre que Ramon Llull (1235-1315). Parlar de Ramon Llull seria molt llarg. Només us recordarem que va escriure en llatí, català i àrab, si bé les seves obres en aquesta darrera llèngua s'han perdut. És autor, entre d'altres, del Llibre d'Amic e Amat, Llibre de les bèsties, Llibre de contemplació en Déu, Doctrina pueril, Llibre de Evast e Aloma e de Blanquerna son fill, conegut per Blanquerna, Fèlix o Llibre de les meravelles, Arbre de filosofia d'Amor i molts altres.

Com a curiositat, ens acomiadarem de Pola amb un fragment de català antic (recordem que Ramon Llull fou el creador del català literari) que per ventura fou escrit a les terres de Pola, tan apropades al lul·lià massís de Randa.

"Les vies d'àmor són llongues e breus per ço amor és clara, pura, nédea e vera, subtil simple, forts, diligent, llugorosa, abundosa de novells pensaments e de antics remembraments..." (Llibre d'Amic e Amat).

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.