Marina Vell.

Etimològicament, Marina prové del llatí i significa "casa de la mar", la qual cosa, com sabeu, no podem explicar en sentit literal si tenim en compte la situació geogràfica d'aquesta possessió. Si de cas, l'única explicació d'aquest topònim és que des de la seva posició es divisa la mar a la llunyania.

Per altra banda, l'extensió actual de la possessió és de 180 quarterades, si hi afegim les aproximadament 40 que hi aportà la compra de la veïna Son Xigala, devers els anys 50, i que avui tenen llogada. Aproximadament unes 100 quarterades són de conradís, i poc menys de la meitat és garriga baixa o marina (heus ací una definició més lògica que en fa del topònim el diccionari Alcover-Moll: "marina: extensió de terra inculta poblada de mates i arbusts").

Sabem, més que res per tradició oral, que en el segle passat i l'anterior Marina va tenir una sèrie de parcel·lacions que donaren lloc a altres petites possessions prop de la carretera de Manacor. Així sorgiren Can Marineta, Can Rafel de Marina, Can Gabriel de Marina, ses Reganes de Marina, etc. Per tant, les seves propietats arribaven fins a l'actual carretera de Manacor, per tramuntana. A ponent confrontaria, i confronta, amb el terme de Palma per la urbanització de Son Gual; a migjorn fa partió amb les terres de sa Comuna, sa Cova i Son Amagat, i per llevant és veïnat de Son Verdera, Son Xigala i Can Ferrà.

Alguns topònims d'aquesta possessió són, entre d'altres, la tanca de sa Vinya, tocant a Can Marineta, vora el camí de Cas Brau, que donava una important producció de vi i que fou arrabassada devers 1933 a causa de la fil·loxera, com tantes i tantes d'arreu dels nostre terme; la tanca des Figueral i la de s'Era. Prop del camí de les cases hi ha el pinar de sa Senyora, on es fan bons esclata-sangs, guardats zelosament pel garriguer, etc.

La producció d'ametles és important a Marina Vell, ja que oscil·la entre 10.000 quilos els anys de bon esplet i els 6.000 quan l'anyada es presenta magra. També hi ha una bona guarda d'ovelles escampades per les pastures de Marina: actualment als sestadors n'hi dormen unes cent deu. Una altra treta, suposam que important, és el lloguer del vedat, els esclata-sangs i la caseta del garriguer a una societat de caçadors.

Les cases actuals, encara que es diguin Marina Vell, no tenen res d'antigues, ja que les primitives foren pràcticament arrasades i edificades de bell nou devers l'any 1900.

Cal destacar la clastra posterior de les cases, a la qual també donen les mal anomenades cases velles, amb el seu rellotge de sol, habitades antigament pels estadants o amos, ja que són de data posterior a les cases dels senyors i emprades avui com a magatzem. A les cases principals destaca sobretot la torre, per l'altària considerable que assoleix i que la fa visible des de tota la contada. A l'interior hi ha una peça que crida molt l'atenció i és l'antiga capella, avui convertida en cambra-dormitori a la planta baixa, amb esvelts arcs mescla de flamíger i de ferradura. Antigament, tenia un portal exterior que donava als jardins del frontis principal, encarats a migjorn. El marès per edificar les actuals cases fou extret d'una pedrera que hi ha prop, just al lloc que actualment ocupa l'hortet.

La propietària actual de la possessió és Catalina Barceló Vidal, vídua de Jaume Veny Bonet, que la va comprar l'any 1950 a la família Massanet, que habitaven al carrer dels Àngels, travessia de Sant Jaume, a Palma. Els darrers estadants dels quals es té memòria a la possessió foren l'amo en Damià de Campanet i, després, l'amo en Miquel "Gofis", que més tard hi quedà de garriguer amb el nou estadant en Bernat de Can Serra, que dugué la possessió durant quasi quatre anys. Posteriorment habità a les cases de Marina l'amo en Toni Torres durant vuit anys fins que ho deixà l'any 1996. De llavors ençá se n'encarrega, només de les terres, l'amo en Joan de Son Canals.

Hauríem d'esmentar l'anècdota que els vicaris "Joia" i "Barraca" s'alternaven cada diumenge horabaixa per dir missa a la capella de Marina Vell. Hi assistia molta gent del Call Vermell i de zones properes. Encara es recorda, entre la gent major de per allà, l'acudit del vicari Barraca quan la senyora li preparava el berenar de cada diumenge i li preguntà com volia que li preparás l'ou, si estrellat o remenat, i ell respongué "millor mesclat un amb l'altre".

Per acabar, com hem fet altres vegades, recordarem una vella cançó popular sobre Marina Vell, encara que sigui molt de passada:

D'assucinos veig Marina

i sa Basseta i Cas Brau

i sa Torre de n'Arnau;

allà on habites, Tonina.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.