Es Rafalet.

Aquesta vegada parlarem d'una antiga possessió avui ja inexistent. El seu topònim, rahl, ve de l'àrab i signica "casa de camp". Suposam que el turonet on hi havia les cases fou poblat durant l'època talaiòtica: recordem que a molt poca distància es troben els jacimets arqueològics de Son llubí, Can Falet i la Miranda. A les ruïnes de les cases s'han trobat restes de ceràmica romana, àrab i medieval, així com també dos sitjos -espècie de cisternons utilitzats pels àrabs i romans per guardar-hi gra, oli, i, de vegades, vi-, un situat davall un mur de les antigues cases i l'altre, segons diuen les fonts orals, a baix d'un safareix a l'altre costat de la carretera de Sencelles.

Es Rafalet en els moments de, diguem-ne màxim esplendor, tenia més de 2.000 quarterades d'extensió. Les seves propietats s'estenien des d'un poc més enllà del camí de la possessió -l'actual carretera a Sencelles- a llevant fins a la partió de Xorrigo a ponent. Per tramuntana confrontava amb Son Pujol i el terme de Sencelles i arribava fins a l'actual carretera de Manacor, a Migjorn; a l'altre costat del camí de Manacor també tenia la planeta de Son Gual. Per adonar-nos de la magnitud d'aquesta possessió, ens hem de fixar en la superfície total del terme d'Algaida, 12.285 quarterades. Com podeu veure, comptava amb una part considerable del terme, pràcticament tot el quarter IV.

En el cadastre de 1603 estava estimada en alou propi en 20.000 lliures i pertanyia a Joanot de la família dels Pax, que en fou propietària durant prop de 300 anys. També sabem que el seu propietari, Nicolau de Pax, pagava 1.000 lliures de renda anual l'any 1626. La darrera propietària de les 136 quarterades des Rafalet que quedaven després de successives parcel·lacions va ser Teresa Kirchhofer i Balaguer, vídua de Francesc Balaguer i Puigdorfila, que va posar en subhasta pública tota la propietat, incloses les cases, que quedaren en poder de Miquel Mut Jaume, després de pagar sis-centes pessetes per les dues quarterades i cent-cinquanta destres que les envoltaven. Sabem que aquesta subhasta tingué lloc el 5 de gener de 1897 perquè Miquel Jaume "Caragol", nét del comprador, conserva l'escriptura de la transacció.

Algú es pot preguntar com és possible que la possessió més gran del nostre terme es fes malbé i desaparegués pràcticament en poc més d'un segle de decadència. Resposta clara i contundent no en tenim, però sí suposicions: a uns propietaris que habitaven a Palma i vivien d'esquena als problemes del camp, els era més fàcil parcel·lar en alous i censals que conrar una possessió de terra prima o exposar-se a les freqüents epidèmies de la ramaderia, que sens dubte devia ser la principal font d'ingressos de Rafalet.

Hem pogut consultar una escriptura d'una de les parcel·lacions, la de l'any 1838, en que s'especifiquen les condicions de l'establiment. El seu propietari n'era Francesc Marià Villalonga i Escalada.

Les cases devien ser monumentals o, almanco, les ruïnes així ho fan suposar. Tenien una gran clastra interior, amb aljub central, a la qual també donava la capella. Sabem la situació d'aquesta per un topònim del lloc, la figuera de sa Capella. A l'altre costat de la clastra, hi ha l'única dependència o habitacle que resta dreta i és el pastador, que té un airós portal de mig punt per entrada.

Una de les causes que contribuí a l'ensorranament ràpid de les cases fou que es desmuntaren els encadenats d'angles (cantonades) per construir en altres llocs, com, per exemple, Can Sant de Plaça i la actual des Rafalet, vora les antigues ruïnes. Hauríem de fer menció també de l'existència d'un altre aljub, exterior al recinte antic, situat per davant la casa nova des Rafalet, al qual tenien empriu els nous propietaris de les parcel·lacions de la vella possessió. Aquest aljub té una fibla o clavegueram estreta i profunda que, segons ens digué Miquel "Caragol", fou reconstruïda per l'amo en Joan "Tiu".

Per acabar, i com anècdota, també hem vist el document-inventari que es conserva de la visita del bisbe Salvà a la capella des Rafalet l'any 1853, en què fa referència al propietari encarregat de la custòdia, l'honor Francesc Lladó, i als ornaments del culte, mobiliari de la capella i, fins i tot, al pes de la campana de damunt la teulada, que feia duos o tres arroves.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.