Castellitx d'en Barra d'Or.

El topònim d'aquesta antiga alqueria deriva del llatí castellum, que significa "castell", amb el sufix -itx, que prové igualment del llatí -icium i que es repeteix en altres noms toponímics mallorquins (com és Costitx, Felanitx, Fartàritx, etc.). Està situada damunt un petit promontori i això, afegit a la proximitat de dues fonts, degueren ser motius més que suficients perquè fos habitada durant l'època romana; basta recordar que vora la veïna Albenya hi ha restes d'empedrat d'una calçada romana. Recentment s'ha excavat part de les restes d'un molí d'aigua de temps de la dominació àrab, prop del qânat o font de Castellitx, que demostren la importància que ja tenia la població d'aquest lloc.

Les seves terres confronten a tramuntana amb Binicomprat i Castellitx de la Pau; a llevant i migjorn, amb Albenya, i a ponent, amb So n'Alegre i els establits de Treuré i Son Redó.

En el Llibre del repartiment consta que l'alqueria de Castellitx, de 14 jovades d'extensió -equivalents a 225 quarterades-, va correspondre a García Pèrez de Pina i poc després, durant l'any 1236, com molts sabreu, hi va tenir el seu origen la primitiva parròquia del nostre poble, que romangué com a tal fins a la tercera dècada del segle XV, durant el regnat de Sanç I, en què fou definitivament traslladada a l'actual Algaida.

En el cadastre de l'any 1603 podem comprovar que la primitiva alqueria ja s'havia subdividida, perquè hi figuren dops propietaris de Castellitx; per una part, Joanot Anglada tenia estimada la seva possessió en 7.000 lliures i, per altra, Antoni Pujol, en 6.000.

De l'any 1789 tenim notícia de Castellitx pel llibre de Jeroni de Berard Viaje a las Villas de Mallorca, en què figura que produïa principalment blat i vinya, tenia un hort regat per una font i dos molins d'aigua en funcionament. El propietari d'aleshores era el marquès de Solleric, de la noblesa ciutadana. (Hem de ressenyar que l'autor va tatxar el nom de Sicília Forteza perquè suposam que s'havia equivocat o perquè era l'antiga propietària de la possessió).

De Die Balearen hem recollit que l'actual Castellitx d'en Barra d'Or ocupava el sisè lloc en importància del nostre terme municipal devers l'any 1870; el propietari de la possessió era Josep Quint Zaforteza i tenia 148 hectàrees d'extensió, equivalents a 208 quarterades. Afegeix l'Arxiduc que distava 3 quilòmetres del nucli urbà d'Algaida.

Ja dins el segle actual va pertànyer a Jaume Munar fins a l'any 1820, que la comprà Bernat Coll Roca, pare del propietari actual, Ignaci Coll Moragues, que habita al casal de la plaça de Sant Francesc de Palma. Avui aquesta possessió té una extensió de 222 quarterades després de la compra de les tres quarterades que hi ha vora la cova de na Niu, compra que es va dur a terme en vida de Bernat Coll. Les terres de les dues possessions de Castellitx varen estar a punt de ser reunificades als anys 40, però les negociacions no continuaren endavant i finalment el comprador de Castellitx de la Pau va ser Jordi Llull.

Les cases dels amos són antiquíssimes -damunt el portal forà hi ha la data gravada, mig esborrada pel temps, de l'any 1533- i l'interior no ha sofert cap reforma pràcticament des d'aquell temps. En canvi, les cases dels senyors són bastant modernes, ja que foren edificades damunt les restes de dependències anteriors pel mestre picapedrer algaidí Guillem "Tano" quan va comprar la possessió Bernat Coll. Mestre Antoni "Fosca", el seu fill Pere Joan i l'oncle Bernat feren feina a les cases dels senyors i construïren les parets de pedra seca del jardí que les envolta. Els pins que aleshores s'hi sembraren han assolit una gran alçada, sobretot els dos de més avall, perquè les arrels xuclen directament la humitat de la cisterna clivellada del jardí.

Darrerament, els senyors hi vénen poc i les cases fan un poc la sensació d'abandó; això no era així quan la seva germana Aina gaudia de bona salut -morí l'any 1987-, ja que fins als anys vuitanta cada estiu hi solien passar uns dos mesos sencers durant les vacances. Hem de considerar, per altra banda, que Ignaci Coll és propietari d'altres possessions a la part forana, com són Massanella, Comafreda, Can Bajoca i Son Granada, entre les més conegudes.

Davant les cases dels amos hi ha les antigues dependències del sostre de la palla, la portassa, la bugaderia i, arrecerada vora les veïnes cases de Castellitx de la Pau, hi ha la vella pallissa o estable, avui en desús.

Les ja esmentades 222 quarterades de la possessió poden dividir-se en 85 o 90 de conradís i la resta de garriga i pinar. L'ametler predomina a les terres de conradís i un any de bona collita arriba a una producció de 70-80 hectolitres, tot i que està en retrocés perquè els arbres tornen vells. Prop de la font i davant l'hortet hi ha la caseta del garriguer amb un vedat que tenen llogat a una societat de caçadors.

L'amo més antic que recorda Ignaci Coll és un estadant de Felanitx que hi habitava durant la Guerra Civil. Els més recents foren l'amo en Mairata i posteriorment el seu gendre, Pere "Pollo". Després hi habità l'amo en Joan d'Inca i ara farà 19 anys que hi viu l'amo en Felip de Liern. Ell ens contà, quan hi anàrem per fer les fotografies, que també s'encarregava de guardar les claus de l'església de la Pau, és a dir, que feia un poc de donat. Era un servei sense cap benefici, ans al contrari, perquè havia d'aguantar de vegades qualque grup de visitants, escolars principalment, que no feien gens de bé als sembrats o als arbres fruiters.

Com ja hem dit abans, prop del torrent que ve de l'adoberia de Randa hi ha el qânat o font de Castellitx; la mina és bastant curta i no us n'oferim fotografies perquè està envaïda d'esbarzers i altra vegetació. Les aigües arriben a dos safarejos que s'usen per regar l'hort casolà de la possessió. Pel que fa a aquest qânat, l'any 1985 Biel Bibiloni, aleshores estudiant algaidí, va redescobrir, perquè mai no s'havia esborrat de la memòria dels pagesos de la contrada, concretament el dia d'anar a la Pau, l'existència d'un molí d'aigua suposadament d'època àrab -la tècnica de la construcció així ho denota-. Posteriorment, es va formar un equip d'investigació dirigit pels doctors Miquel Barceló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Guillem Rosselló Bordoy, director del Museu de Mallorca. Es va excavar un bon tros de la síquia, que venia del qânat de Castellitx i arribava a un petit embassament, que es pot endevinar mig cobert de vegetació, i també de les ruïnes d'una sitja de carboner, de la barraca i d'un forn de coure pa. L'aigua aquí acumulada era conduïda per una altra síquia al forat del molí i per pressió feia moure les pales, i després se n'anava torrent avall en direcció a l'altre molí, que abans formava part de Castellitx de la Pau i ara és propietat de la família de l'amo en Miquel des Serral.

Volem acomiadar Castellitx d'en Barra d'Or recordant aquesta vella cançó popular que al·ludeix a un dels llocs que consideram més bells de l'antiga alqueria:

Jo ja tenc es paner mig

de móres i olivons

a sa vorera dets oms

baix des puig de Castellitx.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.