Fill de Pere Joan Antich “Móra”, taverner, i d’Isabel Fiol Massot, va néixer a la plaça d’Algaida nº13 a la una del migdia de dia 14 de juliol de 1902.

De jove havia après l’ofici de ferrer a can Colau. Posteriorment va posar una ferreria juntament amb en Jaume “Poloni”. Més tard posà ferreria a can Putxo, davant on fins fa poc temps hi havia el taller mecànic de la Seat, i encara tornà canviar de local i posà la ferreria a ca seva, al número 7 de la Tanqueta; ell i la dona vivien al pis i tenia el negoci a la planta baixa.

Sempre va fer de ferrer, fins i tot quan li va tocar fer el servici militar ho va fer com a sergent ferrador a Reus.

Estava casat amb Joana Maria Mulet Janer, “Ferrina”. Tingueren una filla.

Fou nomenat gestor (regidor) de l’ajuntament d’Algaida, en sessió extraordinària, dia 7 de març de 1936. En sessió ordinària, que tingué lloc el mateix dia 7, fou designat per representar la Comissió Gestora al Consell Escolar de Primera Ensenyança. En la sessió ordinària de dia 2 de juliol s’acordà, per unanimitat, nomenar-lo organitzador de les festes de Sant Jaume. El cop d’estat es produí vuit dies abans de les festes de Sant Jaume.

Com que sentia dir que trobaven esquerrans assassinats a les cunetes, es va fer por i s’anà a amagar a Ciutat, a ca unes cosines fadrines. Ja que mai no havia tengut grans enfrontaments amb les dretes, va tornar a Algaida. De tots maneres, no se n’acabava de fiar i estava amagat en un enfonyall que hi havia prop del lloc comú. Els falangistes l’anaren a cercar a ca seva però no el saberen trobar.

Un amic de la família, guàrdia civil, hi anà i els digué que seria millor que s’entregàs, que ell l’acompanyaria a l’ajuntament per evitar que li passàs res. Així ho va fer però en Llorenç hi va quedar tancat; també hi havia tancat el seu germà Francesc. Un fill d’aquest els dugué menjar i una pell de xot a cada un perquè no haguessin de dormir en terra.

El dia després del desembarcament a Porto Cristo anaren amollant gent que tenien tancada dins l’ajuntament. En un grup de cinc persones que deixaren fugir hi havia en Llorenç. El caporal de la guàrdia civil s’enfadà molt i reprengué als falangistes que l’havien amollat tot dient “pareix mentida que no entengueu lo que vos diuen” i va fer tornar enrera en Llorenç. Aquest mateix dia, ja de nit, ficaren en Llorenç i vuit algaidins més dins cotxes i els portaren a Manacor. Allà, al cementeri vell, segons contà l’algaidí que conduí el cotxe on anava en Llorenç, li dispararen a les cames i, un cop immobilitzat, fou col•locat damunt un caramull de feixos de llenya i li prengueren foc.

La seva dona i les d’Antoni i Pere Llull anaren a Manacor i es dirigiren a la guàrdia civil i a l’ajuntament i, fins i tot, al cementeri. Per tot els digueren que no en sabien res, dels seus homes. Els mostraren una llista de morts en que no hi constaven els seus noms.