Molí de Sa Punta.

Es troba situada aquesta edificació al carrer de Cabrit i Bassa, formant una cantonada en angle molt afuat, és a dir acabat en punta –d’aquí el seu topònim-, amb el carrer des Campet. Aquest Molí de Sa Punta va esser el darrer que va funcionar al nostre poble, competint en clar desavantatge amb la Farinera Vella fins l’any 1916.

El darrer moliner que hi molturà fou l’amo en Miquel Mascaró Mulet, que morí l’any 1962 a l’edat de 77 anys i pare del propietari actual, que és l’amo en Guillem Mascaró Munar. La data de la seva edificació no figura gravada enlloc de tot l’edifici però pel que ens contà l’amo en Guillem hem pogut esbrinar que degué construir-se entre els anys 1789 i 1800, ja que la tradició oral familiar diu que quan el padrí del pare de l’amo actual era molt petit anava a veure les obres del nou molí acompanyat de la seva teta des del proper molí d’en Roig, on els seus pares hi habitaven de moliners. Aquest padrí havia nascut l’any 1796 i va morir a 94 anys, quan el pare de l’amo en Guillem era un infant de només 5 anys.

Vegeu als plànols que adjuntam la disposició primitiva del molí, amb tres naus de volta de canó i la torre centrada amb l’eix de l’edificació a la nau intermitja. Primerament es construïren la torre i les naus central i lateral esquerra, és a dir la vivenda i el lloc de feina del moliner; la nau que dóna al carrer Cabrit i Bassa fou la darrera que es va construir i és l’actual portassa.

L’any 1972 aquest molí va sofrir una gran reforma a la seva estructura interior, motivada perquè les dues naus més antigues s’anaven obrint cada vegada més i posaven en perill la integritat física dels estadants. Per mor d’això foren substituïdes per un forjat pla a les parts més deteriorades que corresponen a la cuina nova actual, situada davant la torre, i quasi mitja nau esquerra que dóna cabuda actualment al dormitori davanter i al rebedor d’accés, encarats al frontis principal. La cuina primitiva estava antigament al fons de la mateixa nau esquerra i fou reemplaçada per un rebost més petit. L’accés a la torre també va ser modificat una mica i es va obrir un portal que des del menjador comunica amb altres dependències ja alienes al molí estricte. La nau més “moderna”, o si voleu la que es construí en darrer lloc, conté la portassa que dóna al frontis principal; l’estable, avui en desús, a la part intermitja on encara queda la menjadora i al fons un magatzem de forma irregular, per mor de “sa punta”, habilitat com a paller des que esbucaren l’antic sostre, que estava situat damunt la portassa aprofitant la considerable alçada interior de la bòveda de canó.

La torre del molí té una original estructuració, perquè la molt erosionada escala de caragol mena a quatre successives plantes interiors que tenien una funció específica quan encara es molturava al Molí de Sa Punta. El primer replà estava destinat a la tremuja per ensacar la farina de blat, que molturaven al pis immediatament superior les moles fogueres, situades quasi al mateix nivell del terrat d’envelar. A la diguem-ne tercera planta hi havia la tremuja per ensacar la farina d’ordi i civada que provenia del darrer replà on estaven situades les moles més grosses, anomenades catalanes. Per repicar aquestes moles, les posaven dretes de cantell al mateix replà, dins un buit circular del mur perquè tenguessin més peu de sustentació, mentre es feia aquest treball de repicar-les.

Les moles de blat, o de pedra foguera, foren transportades a Esporles quan l’amo en Guillem tenia devers sis o set anys; les moles catalanes anaren a parar, dos anys més tard que les anteriors, a can Sales de la Cimentera de Porreres. L’amo en Guillem ens contà que davallaven moles, ramell i arbre al mateix temps. L’arbre el llençàren amb la mola des de dalt i quan pegà al carrer es patí en dos trossos, que foren emprats per un ferrers randins que habitaven a s’Hort de des Ca per fer un banc per treballar al seu taller de ferreria. Dels mecanismes del molí ja no queda absolutament res, si exceptuam una gran corda, com el puny de gruixada, que enrevoltada a l’arbre, quan el molí voltava, servia per a pujar o baixar interiorment les moles. També queda el “rest” metàl·lic que unia l’antenada i a l’hora d’envelar o desenvelar l’havien d’estirar.

El replà més alt del molí, com a moltes altres torres, fou utilitzat fins fa poc com a colomer i el capell de la torre substituït per una teulada, una vegada desmuntats els dos congrenys. També podeu observar a les fotografies que una antiestètica xemeneia, provinent de la moderna cuina, s’enfila més amunt que la teulada del molí, per evitar que el vent hi fes regolfar el fum.

Direm adéu al molí d’aquest mes amb una cançó que ens va dictar madò Catalina des Molí de Sa Punta quan hi anàrem per fer el present treball. Aquesta, per raons evidents és favorable a l’ofici de moliner i diu així:

                                            Si anam bruts es fariners

                                            és de farina, honra nostra;

                                            parlau bé, que poc vos costa

                                            que per ventura a ca vostra

                                            no n’hi ha haguda fa un mes.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Es Saig.  Nº127-128. Fotografies del mateix autor.