Retaule del Nom de Jesús.
El retaule del Nom de Jesús es troba ubicat a les parets d´entrada a la capella del Roser. L´hi col·locaren el 1982 després d´anys d´estar penjat a la rectoria.(84) Antigament, fins que es desmuntà, estava a la capella que avui es troba sota l´advocació de sant Antoni.(85)
El retaule està dividit en diversos fragments. El tros major el conformen la predel·la i el primer cos sencer. El que seria el segon pis i àtic del quadre està dividit en quatre bocins: dos estan penjats just davant del fragment anterior a la capella del Roser; l´altre es troba a la capella de les Ànimes, i el tercer, estava inclòs, abans de la restauració, en el retaule medieval de sant Pere i sant Pau de l´església de Castelllitx.(86)
L´autor d´aquest quadre va ser Gaspar Oms I (Palma 1540-1614), que el finalitzà el 30 d´agost de 1593.(87) Ho sabem ja que la pintura central, dedicada a la Circumcisió de Crist, porta una inscripció amb la data i signatura de l´artista.(88) Així, doncs, ens trobam davant el moble retaulístic més antic conservat a l´església d´Algaida.
La historiografia mallorquina creu que aquest pintor es formà en el taller dels López o que, com a mínim, en va ser un digne seguidor, i va ser així com assimilà el llenguatge pictòric dels valencians, el qual imitava models italians.(89) Gaspar Oms realitzà tot un seguit de retaules del Nom de Jesús, en els quals es reprodueix la mateixa iconografia i la mateixa estructura. Només adopten lleugeres variacions pel que fa a la disposició de les escenes i al tractament pictòric, per la qual cosa podem dir que definí un model que s´emprà per a tota una sèrie de retaules que s´estendrien per les esglésies de Mallorca.(90)
Per a l´església d´Algaida realitzà també una sèrie de petits encàrrecs; així, el 1695 pintà un sancrist i una cortina per la Casa Santa.(91)
L´esructura del moble algaidí no està allunyada del model proposat pels retaules medievals, consistent en l´encreuament d´elements horitzontals i verticals. En sentit horitzontal es dividiria en predel·la, dos pisos i àtic. Consta de tres carrers absolutament plans, com pertoca a un retaule reneixentista, i es caracteritza per desenvolupar les escenes al voltant de la principal, major en tamany, situada al carrer central. (92)
L´organització arquitectònica es presenta a partir dels pilastres d´ordre dòric, de capitells i basaments molt simplificats.(93) La divisió entre cosssos es dóna amb un senzill entaulament.
La decoració es troba reduïda al daurat de les fustes i a unes senzilles cintes de fullam, conformades per un tronc revestit de fulles d´acant, daurades, sobre fons verd.
El repertori iconogràfic del present retaule ens instrueix evocant-nos els fets més remarcables de la vida de Crist. Als carrers laterals es presenta cronològicament un cicle de temes de la Passió. Al carrer de l´esquerra tendríem: a la predel·la, la Cena, i, al cos central, l´Oració a l´hort i Jesús davant el Sanedrí. Mentre que al segon cos hi trobaríem l´Escarni de Crist i una escena que rememora el moment en què Jesús és enviat d´Herodes a Pilat. (94) Al carrer de la dreta hi localitzam la continuació de la història: a la predel·la, la Flagel·lació; i, al primer cos, la Coronació d´espines i l´Ecce Homo. Ja per acabar, unes altres dues escenes conformarien el segon cos: es tracta de l´enclavament de Crist a la creu i la Crucifixió.
El carrer central contemplaria aquestes escenes: al bancal, la presentació de Crist al Temple i la Fugida a Egipte. El tema central, que és la Circumcisió, s´ubica en una habitació en la que la perspectiva ve donada pel trespol d´enrajolat bicolor, i per la disposició al fons de l´estança d´una estructura arquitectònica, que s´obri a l´exterior amb un arc de mig punt, en la qual destaca la línia formada per tres columnes dòriques i el seu entaulament. Ara bé, hàbilment el pintor limita gairebé la meitat del fons disposant-hi una cortina estirada. En el primer pla de la composició, sobre un altar cobert per teles, hi apareix el nin Jesús manotejant en el moment que el sacerdot el circumcida. Aquest tema principal del retaule s´explica perquè les confraries del Nom de Jesús celebraven la seva festa el dia de la Circumcisió.(95) S´entén com una premonició, a través de la sang, de la futura passió de Jesucrist.
El quadre del Baptisme, que correspon al segon cos, presenta com a eix de simetria i centre de la composició la figura de Crist. Aquest és representat de tres quarts, amb les mans juntes sobre el pit, cobert només per un drap de color blanc. El pintor es preocupa per dibuixar, amb un ombrejat, tota la musculatura, remarcant-ne les formes anatòmiques. Preocupació que s´estén també al tractament de la cara, on pinta amb tot detall la barba i els cabells. Sobre dues grans roques que tanquen l´escena, a banda i banda de Jesucrist, ens trobam sant Joan en primer pla, mentre l´està batejant i, en un pla intermedi de la composició, un àngel. En ambdós destaca el treball volumètric dels cossos, que resulten monumentals. L´efecte s´aconsegueix remarcant considerablement l´ombrejat dels plecs dels mantells. El fons es resol amb u paisatge de muntanyes, des d´on davalla el riu Jordà. A la part superior del quadre, entre núvols, hi apareix la figura de Déu Pare amb l´Esperit Sant, i una filactèria que va de banda a banda amb la frase: HIC. EST. FILIUS. MEUS. DILECTUS.INQUO.MIHI.BENE.CONPLACUI.(96)
Aquesta escena no és més que una còpia molt fidel d´un model creat pels Macip en el Baptisme de Jesús de la catedral de València.(97) Model que trobam en una taula de la catedral de Mallorca que es consiera obra de Joan de Joanes.(98) La pintura de Gaspar Oms és a més esquemàtica i hieràtica, amb un tractament menys detallístic dels personatges i del paisatge.
Un altre dels fragments que correspon a l´àtic del retaules té com a tema les Temptacions. Estructuralment està coronat per un frontó triangular, en el centre del qual hi ha el monograma del nom de Jesús. En el fris de l´entaulament hi ha una filactèria amb la següent inscripció: SIT NOMEN DOMINI BENEDICTUM. Crist i el diable, vestit amb roba de jueu i amb aparença humana tret dels peus, apareixen en el primer pla de la composició disposats simètricament i asseguts damunt unes roques. Ès la primera temptació, en la que el maligne ofereix dues pedres perquè les converteixi en pa. A la muntanya del fons, situada a l ´esquerra, es desenvolupa la segona temptació, amb el dimoni volant. A la dreta, una gran ciutat, Jerusalem, en la que, d´entre els edificis, destaca la monumental cúpula del temple amb el seu pinacle, on s´hi desenvoluparia la tercera temptació.
En el carrer central, llegint-lo de baix a dalt, s´hi exposa cronològicament un cicle de temes que abarca des del moments més destacatas de la infantesa de Jesús fins a l´inici del seu ministeri públic. Els carrers laterals contenen un repertori d´imatges de la Passió, més o menys complet, que s´inicia amb la Cena situada al carrer de l´esquerra de la predel·la, i s´acaba amb la Crucifixió, que és un dels fragments desmuntats del segon cos. En especial, el primer grup d´imatges serveix per a explicar la devoció dels confrares vers la figura del nin Jesús.(99)
El pintor, en aquest retaule, s´ha preocupat per construir l´espai de forma realista, amb presència de fons escenogràfics o bé paisatgístics; per bé que la construcció perspectiva d´aquest és simple, i en algunos casos no massa reeixida, fins al punt d´esser ingènua. En alguna de les escenes s´usa una llum característica provinent d´un horitzó vermell, com si es tractàs del moment en què es pon el sol. També procura dibuixar enèrgicament les figures, mantenint-ne la proporció, i donant gran importància al tractament dels plecs dels vestits. Un altre punt a destacar és que usa una paleta pictòrica en la qual predominen els tons càlids, sobretot vermells i magentes, que solen aparèixer combinats amb verds. En definitva, es tracta d´una bona mostra del tipus de pintura practicada per Gaspar Oms i el seu taller a finals del segle XVI.
(84) Es Saig, 21, Algaida, 1982, 14.
(85) M. PUIGSERVER POU: Inventario artístico y arqueológico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 36. M. SASTRE NIGORRA: Monografía histórica de la parroquial de Algaida, 25.
(86) M. CARBONELL: “Els Oms”. GEPEB, 3, 367. Ja el 1930 M Puigserver endevinà que el fragment situat just damunt el nínxol de la Mare de Déu pertanyia al retaule renaixentista (M. PUIGSERVER POU: Inventario artístico y arqueológico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 83,84).
(87) Es tracta del primer membre d´una dinastia d´artistes que seran protagonistes de l´art mallorquí al llarg de centúries. Vegeu G. RABASSA: “Los Homs y el convento de Santo Domingo”, MAMEG, 6 Palma, 1994, 69-77. M. CARBONELL: “Els Oms”, GEPEB, 364-384.
(88) La inscripció està situada a la taula on s´hi representa el nin Jesús en el moment de la Circumcisió. És la següent: GASPAR. HOMS A 30 D AGOST 1593.
(89) G. LLOMPART, J.M. PALOU, J.M. PARDO: Els López dins la pintura del segle XVI a Mallorca, Palma, 1988, 51.
(90) J. JUAN TOUS: “La pintura mallorquina (siglos XVI al XVIII)”, Historia de Mallorca, coord. per J. Mascaró Pasarius, 5 Palma, 1974, 198 . Alguns exemples són el de Santa Maria la Major d´Inca de 1587, el de la mateixa advocació de l´església parroquial de Petra de 1590 o el de l´església de Sant Bartomeu de Sóller que, com el d´Algaida, està fragmentat en diverses peces.
(91) AMA, LIC 880, fol. 205v i 207. Apèndix Doc. 2.
(92) J.J. MARTÍNEZ GONZÁLEZ: “Tipología e econografía del retablo español del Renacimiento”, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 30, Valladolid, 1964, 7.
(93) Són idèntiques a les usades en el retaule de la mateixa advocació de Sta. Maria la Major d´Inca (Jesucrist a l´Art Inquer, Inca, 1996).
(94) Segons l´Evangeli de St. lluc, 23, 11: Herodes, amb la seva escolta, el desprecià i burlant-se d´ell el vestí amb una túnica blanca i el retornà a Pilat.
(95) G. LLOMPART: “Devoción e iconografía popular del Nombre de Jesús en la isla de Mallorca”, Mayurqa, 7 Palma, 1972, 56
(96) És el moment en què, després del Baptisme, s´obrin els Cels i es veu com l´Esperit Sant davalla en forma de colom sobre Jesucrist (Mateu, 3, 13-17).
(97) J. ALBI: Joan de Joanes y su círculo artístico, València, 1974, 489.
(98) El conjunt de l´obra atribuïda a Joan de Joanes, o d´influència directa, conservat a Mallorca es completa amb tres obres més de la Seu de Mallorca: Jesús entre els doctors, Sant Jeroni i un sant Penitent. A totes aquestes hi hem d´afegir una altra pintura conservada en el Museu de Mallorca (J.M.PALOU, J.M. PARDO: Sobre una taula de Joan de Joanes a Mallorca i la pintura del segle XVI, Quaderns de Ca la Gran Cristiana, 3 Palma, 1984).
(99) P.J. LLABRÉS: “Un retaule d´Oms, signat i datat (1592-93): El del Roser de l´Antiga parròquia d´Inca”, I Jornades d´Estudis Locals, Inca, 1994, 68.
Miquel Àngel Capellà Galmés. Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999.
-
