Retaule del Roser
El retaule major del Roser es construí a mitjan segle XVIII. Va ser un encàrrec de la confraria i del rector Francesc Tugores per a ornar l´altar major de la nova capella edificada entre 1748 i 1755.(109)
Pel que fa a l´estructura arquitectònica, constatam que el nombre de carrers s´ha reduït a un, i que és en aquest únic carrer on s´hi posa tot l´èmfasi, tant escenogràfic com iconogràfic; cosa que es nota, sobretot, en el nínxol central. Els elements que aguanten l´estructura són rocalles, sense haver-hi cap suport tradicional en forma de columna. El coronament és suportat per un arquitrau semicircular, aguantat per dos estípits. Malgrat aquesta indefinició aparent encara el podríem dividir horitzontalment en predel·la, un sol cos i àtic. Un altre element arquitectònic de gran novetat és el dosser que remata l´àtic i que s´estén com a fons per les parets de la capella.(110). Tipològicament respondria al model del retaule fornícula.
La iconografia es concentra ascensionalment en el tram central. A la part de baix s´hi troba el sagrari, emmarcat per dues escenes pictòriques d´escàs mèrit artístic: a l´esquerra hi hauria representat el tema de l´Oració a l´Hort i a la dreta el de la Visitació. El sagrari adopta forma rectangular amb la porteta central el·líptica. A sobre del pla escultòric, en talla, hi ha sis querubins que aguanten una tela, en el centre de la qual hi trobam el Sagrat Cor de Jesucrist.
La imatge de la Mare de Déu del Roser, feta en talla i teles encolades, presideix tot el retaule. Es presenta dreta amb el Nin sobre la mà esquerra i amb un rosari a l´altra. Vesteix túnica llarga, fermada amb un llaç a la cintura, i mantell. La cara serena, mig somrient, està emmarcada per un vel i porta els cabells amollats. L´elegant moviment del cos s´aconsegueix amb la posició endarrerida d´un dels peus, que arqueja la cintura, i ens dóna la sensació que està en actitud de caminar. El discurs iconogràfic continua amb una representació pictòrica de sant Josep amb el nin Jesús aferrant-lo amorosament, asseguts davant un banc de fuster. Porta a la mà dreta una vara de lliris i, a l´altra, un feix d´espigues. La pintura està enrevoltada de talles de querubins. Es culmina el retaule amb una composició típicament barroca amb la representació de la Santíssima Trinitat coronant la Mare de Déu. La iconografia es completa amb tota una sèrie de símbols com són la corona en talla de l´àtic, o bé les espigues, o les roses significant l´amor dels mortals cap a Maria.(111)
Passant a l´estudi històric del conjunt, les informacions que teníem fins ara es remunten al Diccionari d´artistes escrit per A. Furió el 1839 i per ell sabem que l´artífex va ser Josep Sastre, acompanyat de l´escultor Gregori Herrera, que treballaren per 450 lliures a partir de 1758.(112)
En el llibre d´entrades i despeses de l´obra de la confraria del Roser (1747-1855), hi apareix un document on surten detallades totes les despeses que es van fer per ornamentar la nova capella i procurar tot el necessari per als actes litúrgics. El document es titula Memòria del gasto per los adornos de la Capella de Na. Sra. del Roser de esta parròquia de Algayda com es quadro ett.(113)
Aquesta narració documental no fa més que confirmar, gairebé en la totalitat, les notícies que Furió havia anticipat el segle passat. Només que es canvien les tornes pel que fa al protagonisme en l´execució: Herrera hi apareix com l´artista principal, en primer lloc, i també com l´escultor; i Josep Sastre, tan sols com a fuster. Amb tota probabilitat, l´autor de la traça va ser Herrera, a qui se li deuen les formes i disseny rococó mentre que Sastre s´encarregà de la construcció de l´estructura aquitectònica.(114)
Agafant com a bona la data de 1758 aportada per Furió, que no esmenta la font d´on extreu la informació, resulta que el retaule es contruí en dos anys, ja que el 8 de març de 1760 els dos artistes cobraren les 450 lliures.(115) Aquest era el valor que consertaren i ho feren en dues partides: una per mans del Comanador de Sant Antoni, de 291 lliures 17 sous i una altra del rector Francesc Tugores que pujava fins a 158 lliures 2 sous 4 diners.
Cal dir que per a col·locar-hi el retaule abans s´havien fet els pedestals de pedra. Aquests costaren 34 lliures que estan computades en dos pagaments amb data de 29 d´abril i 13 de maig, així se satisféu la feina en pedra esmolada per dos picapedrers de Binissalem, Gabriel i joan Moyà.(116)
El 6 de setembre de 1760, Bartomeu Picornell, fuster, cobrà de Francesc Antich 50 lliures pel valor d´una tenda reial que es contruí a la capella del Roser. En un principi podríem pensar que es tractàs d´un gran mantell que es posa als altars en dies de gran solemnitat. Però a la descripció feta uns 40 anys després per Berard, es qualifica el dosser característic d´aquest retaule com a tenda o pavelló reial.(117) Així, el pavelló el construí Bartomeu Picornell, tal vegada un fuster col·laborador del taller contractat.(118)
El camarí de la Mare de Déu costà 130 lliures.(119) Es va pagar a part de la resta del quadre, en una factura independent, no sabem exactament per quin motiu.
Un cop acabat el procés constructiu, la documentació passa a relatar les despeses destinades a l´acabat del retaule, que és el daurat, i la realització de la talla de la Mare de Déu.
Totes les factures referides al daurat van firmades per Gregori Herrera. I es concentren entre el 26 de setembre de 1761 i el juliol de l´any següent. Per daurar el quadre cobrà, el 1761, 233 lliures 18 sous, mentre que per fer el mateix al cambril l´any següent, 46 lliures més.(120) La feina de decorar suposà que, en dos anys, es comprassin 371 lliures en panys d´or a Josep Arbós, batedor d´or.(121)
El secretari de la visita pastoral de Francisco Garrido de la Vega revisà els comptes de l´obreria el juliol de 1766.(122) Ens aporten la dada del que s´havia despès per l´import del quadre de la sumptuosa i magnífica capella. Pel desembre de 1765 havia costat 1532 lliures, que s´havien pagat majoritàriament amb almoines. Només s´havien excedit en 92 lliures, que volien reemplaçar amb les caritats que recollirien l´any següent, i que, a més, havien de servir per a pagar la ymagen de Maria SSma que se está trabajando. Està clar que un cop acabada la tasca d´ornamentació dels plans escultòrics el retaule s´enllestia amb la construcció de l´única escultura que havia d´ocupar el nínxol central. La figura s´acabà el 1767 o com a mínim amb aquesta data apareix l´albarà de 100 lliures per a pagar la imatge. En el preu s´hi incloïen els materials, la fusta i l´or.(123) L´albarà està signat pel mateix Gregori Herrera.(124)
El retaule estructuralment i iconogràficament ja estava enllestit, només faltaven alguns petits detalls. Així, el 1768 s´encarregà una corona, de deu unses dos octaus i tres tonins, per a la figureta del Bon Jesús de la Mare de Déu.(125) Com a detall curiós, és gràcies a la documentació que sabem que aquesta corona va ser robada i l´any següent se´n va haver de fer una de nova, que costà 27 lliures 8 sous i 2 diners. Pagada, una part amb caritats i l´altra per la devota Francina Anna Mut. La corona grossa de la Mare de Déu, de 90 lliures, es féu el 1767.(126) Cal dir que les tres les contruí l´argenter Joan Pomar. Finalment, s´encarregà una cortina, a fi de tapar el nínxol central, a Francesc Herrera, fill de Gregori, l´escultor del retaule.(127)
La historiografia artística considera que Gregori Herrera practicà una poètica rococó, molt propera al discurs utilitzat per Fra Albert Borguny. Ambdós coincideixen en la influència que sobre ells exerciren els gravats alemanys; més concretament, els dels germans Klauber.(128) No és extrany que, a causa de seguir tendèncias semblants, s´hagin atribuït retaules d´Herrera a Borguny, com el de l´altar major de l´església ciutadana de Santa Eulàlia.(129)
Pel que fa a la tendència estilística, podem considerar el Roser directament deutor del model proposat nou anys abans per l´autor a Santa Eulàlia. Algunes similituds són evidents, sobretot pel que fa a la solució formal general en forma de reliquiari o custòdia i en el coronament del retaule, on per definir un mateix espai, es combinen rocalles convexes i còncaves.
Un cop acabada la construcció del present retaule, la confraria del Roser es preocupà de proporcionar tot un seguit d´objectes necessaris per a les celebracions litúrgiques. Un d´aquest ornaments imprescindibles eren els domassos que engalanaven les parets de la capella en temps de festa solemne. Per aquest motiu el 1767 es feren amb 36 canes de domàs carmesí unes teles noves.(130) Un altre element imprescindible per a la sacristia és el rentamans o lavatori, que fou bastit en pedra de Binissalem pel mateix mestre que féu els pedestals del retaule, Joan Moyà.(131)
El 1768 el rector Francesc Tugores entregà una llàntia pel culte de Maria Ssma y St. Joseph, que costà 216 lliures.(132)
Finalment, per tal de completar la decoració es contruïren unes gelosies amb la finalitat de tapar els finestrals situats damunt les capelles laterals. L´enreixat de la gelosia, l´elaborà el 1749 l´escultor Rafel Torres, de l´activitat professional del qual en saben ben poca cosa.(133) El daurat el realitzà Gregori Herrera, que emprà, entre or i argent, 68 lliures i 22 sous.(134) El conjunt de la gelosia es completà amb la definició feta per Bartomeu Picornell.(135) Era l´espai idoni per a col·locar-hi quatre pintures que completarien el discurs iconogràfic de la capella del Roser.
A les dues gelosies més properes a l´altar major s´hi representen unes escenes protagonitzades per sant Josep: el Somni i la Dormició. Pel que fa a les altres pintures, es tracta de l´Adoració dels pastors i la Predicació de Jesús a la sinagoga.
Els quadrets, els pintà el 1771 Francesc Herrera (Palma?-1778).(136) Els pocs detalls que coneixem sobre la seva vida els devem a A. Furió.(137) Com ha quedat clar es formà i treballà amb el seu pare. Sembla ser que indistintament tan féu feina en pintura com en escultura. De les seves pintures se n´ha dit que mostren ressons marattescos, mentre que Furió les lloava per la seva originalitat i cromatisme.(138)
(109) P. MULET CERDÀ : « Història de la construcció del temple parroquial d´Algaida”, Es Saig, 24.
(110) M. CARBONELL: “Albert Borguny Castelló”, GEPEB, 1, 281. Fra Borguny utilitzà sovint aquest recurs escenogràfic, derivat d´exemples d´arquitectura efímera, en molts dels seus dissenys de retaules. Sembla que l´us del dosser va ser introduït per Andreu Carbonell. Aquest és un element característic de determinats mobles realitzats a algunes esglésies de Mallorca a mitjan segle XVIII (M. CARBONELL : « Els Carbonell », GEPEB,1, 387).
(111) G. LLOMPART : « Nostra Dona de la Rosa y su iconografía en el manierismo mallorquín”, Estudis Baleàrics, 20, Palma, 1986, 63
(112) A. FURIÓ, Diccionario Histórico de los Ilustres Profesores de las Bellas Artes en Mallorca, Palma, 1946(1839), 261. M. CARBONELL: “Josep Sastre Tamorer”, GEPEB, 4, 254.
(113) APA (ADAM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´obra 1747-1855, 8.4.2, fol 68-72. Apèndix Doc. 43
(114) Confirmat-se el que Marià Carbonell havia anticipat a la veu d´aquest artista a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i Escultura a les Balears (M.CARBONELL: “Josep Sastre Tamorer”, GEPEB, 254).
(115) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol. 68. Apèndix Doc. 43.3.
(116) APA (ADM), Confraria de la Mare de D´eu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol 68. Apèndix Doc. 43.1. Joan Moyà apareix documentat com a constructor de pedestals de diversos retaules, com en el de sant Josep de l´església parroquial de Muro (P. FIOL I TORNILA, D. PAYERAS I CAPÓ, S. RIUTORT I TABERNER: 750 anys de l´Església a Muro, 87).
(117) G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 193.
(118) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol 68v. Apèndix Doc. 43.5 Aquest mateix fuster féu una altra feina feina en el retaule que consistí en desfer la glòria, y se gornisa, y los dos àngels, y se corona, y dos plans de escultura, y tornaro clavar(...).
(119) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol. 68. Apèndix Doc. 43.4
(120) APA(ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol 68v Apèndix Doc. 43.6
(121) Concretament el 1762 s´adquiriren 3850 pans d´or. APA(ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747.1855, fol 68v-69. Apèndix Doc. 43.7
(122) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol. 69 Apèndix Doc. 43.11.
(123) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol 70. Apèndix Doc. 43.11.
(124) Berard n´havia adjudicat l´autoria a algún mebre de la família Oms (G. DE BERARD: “Viaje a las villas de Mallorca”, 193).
(125) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol.71. Apèndix Doc. 43.14.
(126) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol. 71. Apèndix Doc. 43.17.
(127) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol 72 Apèndix Doc. 43.22 La pintura de Francesc Herrera Costà 45 lliures. El bastiment el féu un mes després Bartomeu Picornell.
(128) M. CARBONELL: “Els Herrera”, GEPEB, 323 . S. SEBASTIÀN, A. ALONSO: Aquitectura mallorquina y contemporánea, 125.
(129) Berard també atribuí el retaule d´Algaida a Borguny i tampoc no és estrany perquè la similitud entre obres realitzades pels dos artistes és evident(G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 193).
(130) L´import de tots aquests teixits comprats per a la capella pujà fins a 125 lliures, 13 sous i 4 diners. En el document s´especifica el que es pagà per la seda, la seda de carmesí i al velluter per teixir les canes (APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol. 70). Val a dir que per a poder-los penjar es col·locaren unes vases o llistons a les parets. L´encarregat de fer-ne el daurat va ser Gregori Herrera. (APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol. 70. Apèndix Doc. 43.13).
(131) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol 71v. Apèndix Doc. 43.20.
(132) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol. 71. Apèndix Doc. 43.15. Uns altres ornaments que s´incorporaren a la capella foren unes floretes. Les pintà Francisco Herrera el 1771 i es col·locaren a alguna part elevada, ja que per aquest motiu es feren servir posts i ferros d´un fuster. I finalment, el 1772 s´adquirí un santcrist per col·locar damunt el canterano de la nova sacristia, que, dos anys després, un fuster resituà damunt el sagrari de l´altar major (APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´Obra 1747-1855, fol. 71v i 72. Apèndix Doc. 43.19 i 43.21).
(133) Pertany a una dinastia d´artistes actius entre els segles XVII i XIX (M. CARBONELL: “Els Torres”. GEPEB, 4, 320).
(134) Al preu dels materials cal afegir-hi el treball de l´artista, que sumà 82 lliures 4 sous (APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´obra 1747-1855, fol. 68. Apèndix Doc. 43.2).
(135) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´obra 1747-1855, fol. 71v. Apèndix Doc. 43.16.
(136) APA (ADM), Confraria de la Mare de Déu del Roser. L´obra 1747-1855, fol 71v Apèndix Doc. 43.18.
(137) A. FURIÓ: Diccionario Histórico de los Ilustres Profesores de las Bellas Artes en Mallorca, 164-165.
(138) M. CARBONELL: “Els Herrera”, GEPEB, 323. Pel que fa al conjunt de la seva obra se li han atribuït les pintures de dos retaules de l´església parroquial de Muro: el dedicat a l´Assumpció de la Mare de Déu i el de sant Miquel.
Miquel Àngel Capellà Galmés. Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999.
