Retaule de sant Sebastià.

A la quarta capella del costat de l´espístola hi podem contemplar el retaule de sant Sebastià. Es tracta d´una obra d´escola mallorquina d´autoria desconeguda, que es construí a finals de la primera meitat del segle XVII i en el que hi són presents molts d´elements d´influència renaixentista.

La composició arquitectònica segueix les pautes de la tradició constructiva de la seva època sense aportar cap novetat. La seva tipologia seria la del retaule de tres carrers plans, dividits horitzontalment en predel·la, cos i àtic.

El discurs arquitectònic utilitzat es concreta en uns senzills pedestals, amb decoració pictòrica de tipus vegetal, que serveixen de base a les quatre columnes corínties, les quals tenen el fust estriat helicoïdalment i conformen l´alçat del cos del retaule. L´enllaç amb l´àtic ve donat per un senzill entaulament, en el qual destacaríem la interessant decoració pictòrica del fris. En els carrers laterals els motius decoratius consisteixen en fletxes entrellaçades, fent al·lusió al titular del quadre, i pomelles de fruites. A la part central s´hi situa un gerro ple de fruites que està flanquejat per fulles d´acant.

Les tres cases de la predel·la mostren les següents imatges: a la dreta es representa santa Clara, de mig cos i a tres quarts, vestida amb l´hàbit  franciscà, mentre aguanta amb dues mans la custòdia eucarística; en el centre, els sants metges, Cosme i Damià, vestits amb teles llargues i mocadors, portant amb les mans un morter i altres instruments al·lusius a la seva condició ; i finalment, a la casa de la dreta, una escena on hi veiem, tal vegada, una predicació de sant Vicenç Ferrer, representat frontalment de mig cos, amb el braç dret alçat i amb un llibre a les mans.

Al cos central, presidint el conjunt dins una fornícula, es troba la imatge de talla de sant Sebastià. Acompanyant-lo, a banda i banda, dues pintures amb les figures de sant Antoni abat i sant Honorat,(172) drets i de tres quarts ocupant gairebé la totalitat de la taula. Les dues representacions es retallen sobre el fons, que l´artista ha resolt senzillament, col ·locant la línia d´horitzó molt baixa i pintant uns celatges iguals als de les escenes de la predel·la.

I ja per acabar amb la descripció iconogràfica, l´àtic presenta una única escena pictòrica dins un format ovalat. Es tracta de sant Roc, vestit com un pelegrí mentre ens ensenya una tumoració o nafra de la cama acompanyat, com és costum, per un ca, que li porta un paneret.

Les poques referències documentals que hem trobat ens permeten afirmar que el retaule es degué construir entre 1639 i 1643. Són unes dades orientatives. En aquest sentit el que volem dir és que la primera fa referència al moment en què els obrers de la confraria comuniquen a la Universitat la seva decisió d´emprendre la construcció d´un retaule nou.(173) Com era habitual, s´acudí als jurats de la vila per a sol·licitar alguna ajuda atès que s´havia pres  la decisió de construir un nou quadre. Els obrers, a canvi, oferien el retaule vell per tal de veure si podia servir per a la capella de la Passió, per mor que les ordinacions de la darrera visita pastoral especifiquen que se n´aixecàs un de nou. La confraria rebé un total de 30 lliures.(174) Un pagament, datat el 1640, el cobraren tenint en compte que es donava el retaule vell per a la capella de la Passió.(175) Finalment, pel que fa a la segona data(1643), que abans havíem esmentat, cal dir que no significa el final del procés constructiu: la factura ens indica que cobraren ajudes de la Universitat per les tasques de daurar el retaule, signe clar que l´obra ja estava prou avançada, i que, probablement, només faltaven les pintures i la talla del sant per a concluir-la.(176)

.

La descripció efectuada per Berard a finals del segle XVIII ens assenyala que el moble portava la data de 1630 i que una família de la mà mitjana, els Ribas, patrocinaren l´obra.(177) Suposam que aquests trets, avui dia desapareguts, es trobaven a la part remodelada durant el segle XIX. És evident que l´any no concorda amb la documentació que s´ha exhumat, per bé que podem pensar que l´il·lustrat malinterpretàs, com passa en altres casos, les dades.

La remodelació és veu reflectida dins el bienni 1864-65.(178) Consistí en la renovació de la policromia de la figura del sant, feina, que costà 53 lliures. Suposam, perquè la documentació no ho diu, que quan es policromà la imatge, també es construí un nínxol nou, ja que una intervenció semblant es féu en el retaule de sant Joan. L´encaix del nínxol no és massa correcte, superposant-se al fris. A més a més, es varen fer una sèrie de reformes a fi d´adaptar la capella als gustos imperants durant la segona meitat del segle XIX. Es comprà un altar, de factura senzilla, i altres ornaments que costaren 35 lliures 5 sous, sense comptar la feina feta per fuster  i picapedrer a l´hora de col·locar-lo.(179)

La darrera reforma substancial es dugué a terme durant els anys 1875 i 1876. Per una banda, consistí en la substitució de l´àtic original per un altre de neobarroc de línies còncaves i convexes, que està rematat per dues palmes de martiri i una corona.(180) A banda i banda de l´entaulament s´hi posaren dues hídries. Desconeixem la identitat dels autors d´aquesta feina, el que sí sabem és que l´escultor cobrà 60 escuts per daurar i pintar la definició del quadre.(181)

Aquesta obra del cap del retaule es pagà amb una deixa que l´ecònom Miquel Bennàsser havia rebut de l´antic rector Joan Company que, segons deien les seves notes, li havien entregat per a invertir-la en ornaments d´aquesta capella.(182)

(172) A la part inferior de cada una d´aquestes pintures hi apareixen dues inscripcions que fan referència a la identitat del sant corresponent: a l´esquerra s. Onorat i a la dreta s Antoni.

(173) AMA, AC 24, fol. 142. Apèndix Doc. 11.

(174) AMA, AC 24, fol. 162v-163.AMA, LIC 883, fol. 320v. Apèndix Doc.12, 14.

(175) AMA, LIC 883, fol. 305v. Apèndix Doc. 13.

(176) AMA, AC 24, fol. 205v-206. Apèndix Doc. 17.

(177) Berard diu el següent sobre la capella:  Sigue San Sebastián, con algo más de acierto, aunque de la idea regular antigua, entre el adorno de débiles cañas y tablas viejas, dorado, del año 1630, como demuestra el indicado patronato de la familia Ribas(G. DE BERARD: Viaje a las Villas de Mallorca, 193).

(178) APA (ADM), Obreria de sant Sebastià, 1853-1903, 6.20.1, sense foliar. Apèndix Doc. 56.

(179) APA (ADM), Obreria de sant Sebastià, 1853-1903, sense foliar. Apèndix Doc. 57.

(180) Pensam, per similituds estilístiques tant pel que fa a la pintura com pel treball de fusta, que un frontó triangular on hi ha representada santa Margalida i el drac seria un tros del que es canvià amb la reforma decimonònica. Avui dia està penjat en els murs d´entrada de la capella del Roser. En el centre hi ha la imatge de la santa amb la palma del martiri mirant el drac. La decoració de la motllura del frontó és semblant a les usades a la cornisa del retaule.

(181) APA (ADM), Obreria de sant Sebastià, 1853-1903, sense foliar. Apèndix Doc. 78. En la documentació també hi apareix el que cobrà el fuster per posar el fragment al seu lloc.

(182) ADM, III/577150,  sense foliar. Apèndix Doc. 60.

Miquel Àngel Capellà Galmés. Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999.