Retaule de sant Joan.
El retaule de sant Joan està situat a la primera capella del costat de l´epístola. Es tracta d´una obra renaixentista realitzada a principis del segle XVII. Els elements pictòrics hi són presents a la predel·la, carrers laterals i àtic; els escultòrics, en el nínxol central; i els decoratius, en relleu, concentrats en el fris de l´entaulament.
L´estructura arquitectònica es presenta de forma senzilla, en un sol cos dividit en tres carrers, predel·la i àtic. Ens trobam davant un altre exemple de retaule de carrers plans.
El cos principal està conformat per quatre columnes corínties, una mica desproporcionades, amb el terç inferior anellat. La decoració de les columnes és molt senzilla: a la part inferior consisteix en rosaris amb campanes que pengen d´unes anelles, mentre que a la part superior el fust està decorat per acanaladures.
L´entaulament es caracteritza pel seu recarregament decoratiu. L´ornamentació més destacada consisteix en dos models distints de grotescs aplicats al fris: un al carrer central i l´altre als laterals. El primer tipus consisteix en dos grius enfrontats amb uns motius florals que els surten de les cames de darrera. El segon és una màscara que té per extremitats elements vegetals. Es tracta d´un repertori de tradició renaixentista derivat del bestiari utilitzat per l´escultor aragonès Joan Salas, que va ser l´introductor del Renaixement a Mallorca.(195)
La predel·la presenta unes escenes molt simples i esquemàtiques. En els quatre espais rectangulars dels pedestals hi trobaríem els evangelistes identificats pel llibre i el seu respectiu símbol iconogràfic, però només resten tres pintures: les de sant Marc, sant Joan i sant Lluc. Entre els quadrets anteriors se situen altres tres escenes : a l´esquerra ens trobam amb la representació de sant Jordi, a cavall i amb arnès, lluitant contra el drac. El quadre del centre s´obri a una cambra en la que la profunditat ve donada pel trespol enrajolat ; en el fons només s´hi entreveu un portal. S´usa el mateix espai per tal de representar dos moments d´un miracle d´un sant dominicà. A la dreta, el dominic està agenollat sense corona, assistint a una missa. A sobre l´altar, apareix una imatge d´una dona enrevoltada de flames a la que li surt un dimoni de la boca. A l´altre costat del quadre hi apareix el mateix dominic, ara ja sant, rebent un llibre d´un àngel. Per acabar, a l´esquerra del bancal trobam una composició en la que apareix sant Francesc en el moment crucial de rebre els estigmes en el seu costat, peus i mans.
Dissortadament, no coneixem l´autor d´aquesta imatge de sant Joan Baptista que ocupa el nínxol del present retaule. La talla, per altra banda, es troba molt emmascarada per les successives capes de policromia i daurat que se li han aplicat. El Baptista, ben proporcionat, vesteix túnica curta i capa i aguanta amb la mà esquerra un bàcul mentre que, amb l´index de la dreta, assenyala l´anyell que jeu als seus peus. L´escultor posà especial atenció a la musculatura, que deixa veure la primor del cos; i en l´anatomia del rostre, que té els ulls elevats cap al cel mentre posa cara d´èxtasi.
Les quatre pintures dels carrers laterals s´articulen de la mateixa forma. Així, presenten una fornícula clàssica coberta per una petita volta de copinya, on s´hi situen les imatges dels sants; en els angles superiors hi trobam uns querubins i a la part inferior, una mènsula. Les figures col·locades damunt pedestal ocupen gairebé la totalitat del nínxols.(196) Estan representades de tres quarts amb la intenció, ben palesa, d´aprofitar la composició.
La primera imatge del carrer de l´esquerra és la del beat Ramon Llull. El representen vestit amb l´hàbit de franciscà, amb un llibre entreobert a la mà esquerra i una ploma amb l´altra. La cara és la d´un home major, de barba blanca, i ulls grossos que estan concentrats en un petit santcrist situat a la volta del nínxol. Un O bonitas surt de la boca del doctor il·luminat, fruit de la celestial contemplació. Com a símbol del seu martiri porta dues pedres clavades al cap, amb la sang que surt de la ferida degotant per la cara i pels cabells. El sant Joan Evangelista, situat a la part superior de l´anterior, vesteix una túnica verda i un mantell vermell i calça unes sandàlies. Mentre amb la mà dreta beneeix, amb l´esquerra aguanta un calze del qual sobresurt el cap d´una serp o d´un drac. La seva cara és molt fina, de trets perfectament dibuixats i amb un treball precís de les mans. El pintor, amb la clara intenció de donar més volum a la figura, remarca els abundants plecs, sobretot al mantell, amb un ombrejat considerable.
La primera figura de la dreta representa santa Rita, amb l´hàbit dels agustins i una espina clavada al front. En aquest cas la imatge resulta molt més plana que les anteriors. Finalment, sant Vicenç sosté amb les mans un llibre, la palma del martiri i la roda de pedra amb què el torturaren. Cal destacar que el pintor dóna un tractament molt detallista a la dalmàtica de diaca.
La pintura de l´àtic representa el naixement de la Mare de Déu. En el frontó que corona el retaule es veu, sobre un núvol, Déu Pare, amb la bolla del món i nimbe triangular. Segueix fidelment un model creat pels Macip, que els López i tamber Gaspar Oms, com hem vist en el retaule del Nom de Jesús, usen sense massa variacions.(197)
Del procés constructiu d´aquesta obra només sabem que el 1606 els obrers cobraren dues factures de la Universitat per la construcció d´un nou retaule de sant Joan.(198) A més, s´especifica que es paga també per la figura, que entenem com una imatge escultòrica. L´altra notícia que coneixem és del 1629, quan una altra vegada es demanen diners per a pintar un retaule.(199)
La fornícula central va ser renovada el 1856. I així consta en una inscripció situada al pedestal de l´escultura del sant on, a més de la data de renovació, hi apareix la firma de l´autor de la feina, J.M.
Amb els diversos pagaments realitzats per l´obreria sabem com es van dur a terme aquestes actuacions de renovació. D´entrada, l´escultura es traslladà al taller de l´artista, a Palma, on es degué adobar i policromar de nou. Consta perquè es pagaren 5 lliures 6 sous per tornar-la a Algaida. Pel seu treball l´escultor cobrà 22 lliures.(200)
L´altra actuació efectuada consistí en l´esmentada remodelació del nínxol central. Fet de nou, hores d´ara el percebem mal encaixat i dissonant dins el conjunt renaixentista. Està decorat imitant el marbre. La despesa no va ser molt elevada, només 12 lliures 13 sous i 6 diners. A tot això s´hi han d´afegir les despeses pagades a un fuster per posar-la a lloc, així com els transport i el manteniment de l´escultor durant deu dies.(201)
A l´observar la imatge del sant titular sempre es planteja la idea de si està ocupant realment el lloc per al qual va ser concebuda. Miquel Puigserver es de l´opinió que substituí una tela original, atès que les proporcions de l´estàtua i la inserció del nínxol historicista desentonen amb la resta del conjunt.(202) Com es desprèn del comentari de Berard del 1788 queda clar que hi havia una imatge del sant, de bulto y alto, presidint el retaule.(203) Santiago Sebastián va saber veure que es tractava del mateix model usat en l´escultura del mateix personatge del portal Major de la Seu,(204) construït entre 1596 i 1601, seguint el disseny d´Antoni Verger (Palma ca. 1555-1635).(205) És ben segur que l´autor d´aquestes dues estàtues va ser el mateix escultor.
Per acabar, podem dir que el retaule denota una clara influència valenciana, ja que les pintures si no provenen del taller Gaspar, són d´algun altre taller que seguia de prop l´activitat d´aquest artista a principis del segle XVII.
(195) S. SEBASTIÁN: “Arquitectura del Protorrenacimiento en Palma”, Mayurqa, 6, Palma, 1969,5
(196) Els quatre pedestals duen inscrit en llatí el nom del sant : B. RAIM. LULL, S. IOANNES, SANTA RITA i S. VICENTIUS.
(197) G. LLOMPART, J.M. PALOU, J.M. PARDO : Els López dins la pintura del s. XVI a Mallorca, 100.
(198) AM, LIC 881, fol.55. Apèndix Doc. 3 Miquel Puigserver recolleix aquesta notícia del Llibre de Comptes III sense dir però la citació exacta (M. PUIGSERVER POU: Inventario artístico y arqueológico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 35).
(199) AMA, AC 23, fol. 317v. Apèndix Doc. 6. Miquel Sastre entén aquesta dada com que l´obreria començà un nou retaule i afirma, sense dir d´on treu la referència, que l´acabaren l´any següent (M. SASTRE NIGORRA: Monografía histórica de la parroquial de Algaida, 19).
(200) APA (ADM), Obreria de sant Joan Baptista, 1853-1912, 6.10.11, sense foliar. Apèndix Doc. 50.
(201) APA (ADM), Obreria de sant Joan Baptista, 1853-1912, sense foliar. Apèndix Doc. 50.
(202) Concretament deia que: la tela central fue en mal hora sustituida por una estatua (M. PUIGSERVER POU: Inventario artístico y arqueológico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 36).
(203) G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 193.
(204) S. SEBASTIÁN: “Arte”, Baleares, Madrid, 1974, 250.
(205) M. CARBONELL: “Antoni Verger”, GEPEB, 4, 364-366.
Miquel Àngel Capellà Galmés. Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999
