Retaule de santa Catalina Tomàs.

El retaule de santa Catalina Tomàs es troba ubicat a la sisena capella del costat de l´evangeli. És una obra barroca d´escola mallorquina que es construí a finals del segle XVIII.

Es tracta d´un treball en què  predominen els elements pictòrics per sobre els escultòrics. Ens trobam davant un quadre que té una composició molt similar a la del retaule de sant Miquel. En aquest sentit els dos coincideixen en el fet que no hi ha cap element sustentador que en determini una estructura arquitectònica de façana, com les que hem vist a altres retaules ja analitzats. Per aquest motiu l´obra ha perdut la tradicional divisió, en horitzontal i en vertical, en carrers i pisos. El disseny recorda, a grans trets, el dels reliquiaris característics del segle XVIII.

El més destacat del treball escultòric són els motius decoratius en talla de motllures i rocalles, que delimiten les tres escenes pictòriques. El cos del retaule es troba emmarcat per un dosser de fusta, que s´ha pintat de color vermell a fi d´imitar uns domassos que pengen. Cal dir que el daurat només s´ha aplicat a zones puntuals dels elements decoratius. En canvi, on era predominant el daurat en uns altres mobles cronològicament anteriors, ara s´hi apliquen blaus i verds, que volen imitar les qualitats de pedres tals com el marbre o el jaspi. Es tracta de la tècnica decorativa dels jaspiats.

Pel que fa a la iconografia, el discurs s´articula a partir de tres imatges. La principal, major en tamany que les laterals, fa referència a la titular del retaule, santa Catalina Tomàs. Hi apareix representada de cos sencer entre núvols i enrevoltada d´angelets. Pensam que les dues escenes dels costats, que dissortadament no hem pògut identificar, no tenen res a veure amb la venerada valldemossina. A la imatge de l´esquerra hi apareix un bisbe amb una devota agenollada al seu davant; mentre que a la dreta s´hi representa una monja vestida amb un hàbit blanc en el moment d´una levitació.

El procés constructiu del present retaule el podem situar entre 1789 i 1795. La primera data és la de la descripció de Berard, que encara veu aquesta capella sota l´advocació de sant Domingo.(165) La segona fa referència a la vista de l´església feta pel bisbe Bernat Nadal i Crespí que ja contempla l´altar dedicat a la Beateta.(166) El més probable és que la decisió de construir-lo es prengués amb motiu de la beatificació de la valldemossina, el 1792.

(165) G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 194.

(166) ADM, vis. pas. de Bernat Nadal (1795-1819), fol. 210. Apèndix Doc. 47.

Miquel Àngel Capellà Galmés. Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999.