Retaule de la Immaculada Concepciˇ.


Retaule de la Immaculada Concepció.

 

El retaule de la Immaculada es troba a la cinquena capella de la banda dreta, si miram cap a l´altar. Es tracta d´una obra, d´estil barroc, de la qual no en tenim cap notícia d´arxiu que ens doni informació sobre quin va ser el moment de la seva erecció.

 

Per les característiques de l´estructura arquitectònica pensam que deu ser obra de la primera meitat del segle XVIII. Només hi són presents els elements d´escultura exempta i els relleus decoratius; els pictòrics han desaparegut totalment.

 

Ens trobam davant un retaule fornícula d´un sol carrer, predel·la i àtic aguantat sobre un sòcol de pedra. L´estructura es concreta en les sis columnes d´ordre compost del cos del retaule. Les dues amb el fust salomònic són exemptes i avançades al cos, de tal manera que donen una certa idea de convergència i divergència; fet que podem entendre com l´intent de donar mobilitat a la planta recta del moble arquitectònic. La resta d´elements sustentadors es completa amb dos suports en forma d´estípit. L´entaulament dóna pas a un àtic que es caracteritza per venir definit per un frontó curvilini, de corbes convexes i còncaves, sense base.

 

La decoració es concentra bàsicament sobre el fust dividit en dues parts pels anells de les columnes. Es tracta d´un repertori ornamental arcaic, amb influències clares del segle XVII. Es pot remarcar el treball a la cartel·la que decora l´espai central de la predel·la amb un esgrafiat sobre el fons daurat. També podem destacar els motius vegetals (fulles d´acant i flors) i els àngels que, entrellaçats, conformen l´estructura de les polseres.

 

El programa iconogràfic s´articula a partir de la imatge de la Immaculada, que ocupa el nínxol central. Està enrevoltada d´angelets que se situen a la coberta de la fornícula. La iconografia es completa amb l´alt relleu de la figura del Pare Etern, ubicat ben enmig de l´àtic. Apareix representat de front, sobre núvols i enrevoltat de capets àngels ; amb el braç dret alçat en actitud de beneir i amb el de la dreta aguantant la bolla del món. A sobre el pare s´hi situa l´Esperit Sant. El discurs s´arrodoneix amb tres angelets de talla exempta. Dos porten sobre el cap el sol i la  lluna, mentre que el tercer anuncia, amb una trompeta, la glòria. Tot el conjunt s´entendria com la figuració clàssica de la Immaculada amb el Pare, que imagina l´ideal de donzella escollida per a infantar el Verb etern.(167)

 

Només hem trobat alguna referència puntual sobre actuacions fetes a la imatge que presideix el retaule. D´entrada, pensam que la figura actual s´hi col·locà cap a 1918 o uns pocs anys abans.(168) Amb motiu de la proclamació del dogma de fe de la Immaculada, a mitjan segle XIX, es feren una sèrie de reformes a la capella. El 1855 un devot costejà una nova taula per a l´altar, així com una corona.(169). Aquest mateix any es féu una renovació de la figura, que costà unes 6 lliures.

 

Anys després, el 1864, la confraria va fer arreglar el pis del nínxol, cosa que suposà la corresponent intervenció d´un escultor.(170) Entre el 1870 i el 1871 es renovà una altra vegada l´escultura de la Puríssima. És de suposar que se li canvià tota la policromia barroca a fi d´adaptar-la als nous temps. L´escultor cobrà, per aquesta feina, un total de 79 escuts.(171)

 

Pensam que la primitiva imatge barroca d´aquest retaule es guarda col·locada damunt un pedestal dins la sacristia.

 

(167) Nostra Dona Sta. Maria dins l´Art Mallorquí, 35.

(168) APA (ADM), Inventaris, 1918, 4.5.1, sense foliar.

(169) APA (ADM) Obreria de la Puríssima, 1853-1916, 6.16.1, sense foliar. Apèndix Doc. 49.

(170) APA (ADM), Obreria de la Puríssima, 1853-1916, sense foliar. Apèndix Doc. 54.

(171) APA (ADM) Obreria de la Puríssima, 1853-1916, sense foliar. Apèndix Doc. 63.

Miquel Àngel Capellà Galmés. Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999.