Retaule de l´Assumpta.

El retaule dedicat a l´Assumpta es troba a la primera capella del costat de l´evangeli. Es tracta d´una obra d´estil barroc, de la segona meitat del segle XVII, en la qual encara perduren elements decoratius tardorenaixentistes.

L´estructura arquitectònica, que s´aixeca sobre un sòcol de pedra, es configura a partir d´un cos dividit en tres carrers, predel·la i àtic. El carrer central és quasi el triple de gran que els laterals, cosa que respon a unes necessitats funcionals motivades per la ubicació  de la tomba de la Mare de Déu a la predel·la. Pel que fa a la tipologia es tracta d´un retaule de carrers plans o façana.

Els quatre bassaments, amb mènsules decoratives en els centrals, aguanten sengles columnes compostes  de fust tripertit per anells. Les columnes laterals tenen la part inferior del fust decorada amb elements geomètrics, la central amb un estriat helicoïdal i, a la superior, el fust es torna salomònic amb un roser que s´enfila per les corbes. Les dues centrals són idèntiques a les anteriors; però canvia, com és lògic, la decoració. A la part superior i inferior s´hi apliquen diferents motius en forma de grotesc, mentre que la part central del fust és de tipus salomònic, però llis. A sobre s´hi aguanta l´entaulament, amb un senzill fris ornamentat amb elements vegetals i volutes. La culminació del conjunt ve donada per un àtic rectangular, emmarcat per unes aletes conformades per motius auriculars i volutes. A banda i banda s´hi troben dues escultures exemptes de dos àngels gesticulant.

La part central del retaule presenta un petit nínxol amb volta de cassetons on hi ha la imatge de l´Assumpta. Està flanquejat per dos estípits tripartits rematats per un entaulament que aguanta un frontó partit. En el centre hi trobam l´escut heràldic dels Amengual. A cada costat d´aquests elements arquitectònics, es desenvolupa un ric repertori decoratiu, consitent en encadenaments de motius orgànics, tal com fulles d´acant o els fistons de fruites i motius inorgànics (volutes i teles penjades). La influència manierista és ben clara, sobretot pel que fa als elements estructurals que envolten el nínxol.

El centre de la predel·la és ocupat per la imatge de la Mare de Déu morta, que podem contemplar a través d´un vidre. Devers els anys 30 hi havia pintures en el lloc del vidre tapant completament l´obertura del sarcòfag. La qualitat formal d´aquesta fotografia de Miquel Puigserver no ens ha permès identificar el que hi havia representat.(58) L´escultura és una talla barroca de fusta daurada i policromada, amb teles encolades, que la historiografia situa a mitjan segle XVII.(59) A les taules del fons hi ha la representació pictòrica dels apòstols assistint al trànsit de la Mare de Déu, i dos àngels músics. A banda i banda del nínxol, en els carrers laterals, hi trobam les següents escenes: a l´esquerra s´hi representa santa Catalina de Ricci agenollada resant davant una imatge del Crist crucificat en actitud d´abraçar-la;(60) a la dreta hi trobam la beata Lucia de Narni de genollons i enrevoltada d´àngels en l´acte de rebre els estigmes.(61)

L´Assumpta que s´ubica en el nínxol, apareix dreta sobre un núvol, enrevoltada d´angelets.(62) Té les mans plegades damunt el pit i la vista dirigida cap a dalt. A banda i banda, és a dir, a cada carrer lateral, s´hi desenvolupen dues escenes pictòriques. A l´esquerra, a la part inferior, hi apareix sant Gaietà representat amb el nin Jesús en braços, seguint el model iconogràfic d´aquest personatge, utilitzat durant el XVIII, mentre se li apareix la Mare de Déu.(63) Al carrer de la dreta s´hi situa sant Felip Neri, de genollons, contemplant la Mare de Déu amb l´Infant. Pel que fa a les dues pintures que hi ha just a sobre de les anteriors, cal dir que estan tapades per un envernissat barroer que no permet fer cap tipus d´identificació iconogràfica.

L`atic contempla una sola pintura en la que hi ha representat sant Tomàs d´Aquino, teòleg dominic, amb el so sobre el pit. L´autor de la Summa Theologica figura en primer terme, en èxtasi, només aguantat per dos àngels pels cordons de l´hàbit mentre se li apareix la Mare de Déu amb el Nin.

Una de les poques notícies que podem associar, per bé que indirectament, amb el retaule és el fet que el 1703 es féu una corona de la Mare de Déu del Goigs, L´autor va ser l´escultor Pere Bauçà.(64)

Respecte a la Mare de Déu Morta, donada la seva gran qualitat, alguns autors han pensat que arribà a Algaida provinent d´algun convent desamortitzat. Concretament, el pare Gaspar Munar afirma que es tracta d´una imatge del XVIII procedent, ensems amb el llit, de la destruïda esgésia de St. Francesc de Paula.(65) Un argument en contra d´aquesta idea és que la imatge jacent s´adapta, amb total exactesa, a les dimensions del nínxol. Per altra banda, segons un inventari del 1902 hi havia dues imatges d´aquesta iconografia, suposam que de diferent època.(66)

Associat al retaule funciona el llit que serveix per muntar el monument de la Mare de Déu el 15 d´agost. El d´Algaida es conserva en molt mal estat. Hom creu obrat al segle XVIII.(67)

El juny de 1713 els obrers de la confraria de Nostra Senyora dels Goigs demanaven a la Universitat un llit nou, ja que consideraven que estava molt deteriorat. El Consell determinà que un mestre l´examinàs i, si tenia adob, que digués el que hi faltava.(68) L´acta de la reunió de la Universitat del setembre del mateix any reflecteix que no es va prendre cap decisió per mor de la diversitat de vots. El mestre els havia dit que en cosa de 8 0 9 L lo posaria que duraria com si fos nou.(69)

No hem localitzat cap altra notícia, al llarg del segle XVIII, sobre el monument. Per aquest motiu no sabem si se´n construí un de nou o bé si s´adobà. Per completar les dades referents al llit afegirem que un inventari del 1918 es torna a constatar el deteriorament del conjunt.(70)

Pensam que la imatge central del retaule la comprà la confraria el 1862 pel preu de 94 lliures i 15 sous.(71) I que sustituí la figura original, que tal vegada és una de les que hi ha col·locades actualment damunt els canteranos de la sacristia.

Durant la primera meitat d´aquest segle el moble patí una desafortunada actuació que consistí en l´envernissat de tota l´estructura arquitectònica, tapant les restes de daurat i donat-li un aspecte insòlit. La mala traça arribà fins al punt que l´envernissat afectà tant les pintures del cons central com les de l´interior del sarcòfag.

Ignoram quins van ser els autors de l´obra, emperò el que sí podem afirmar és que el treball escultòric se pot situar dins l´art retaulístic practicat a Mallorca durant la segona meitat del seglelXVII. Algunes de les pintures podrien ser de ben entrat el segle següent. Baltasar Morey considerà que el promotor d´aquest moble va ser Miquel Amengual Rebassa, rector de l´església entre 1647 i 1679.(72)

(57) P. FIOL I TORNILA, D. PAYERAS I CAPÓ, S. RIUTORT I TABERNER: 750 anys d´ Església a Muro, Muro, 1998, 48-54.

(58) M. PUIGSERVER POU: Inventario artístico y arqueológico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida,50.

(59) La descripció feta en el catàleg de l´exposició titulada Nostra Dona Sta. Maria dins lArt Mallorquí ens serveix per a constatar la profunda impressió que causà: La cara, bellíssima, és de gran serenor. El cap va cobert per un mantell que cau per damunt del cos, tapant part de la túnica, formant grans plecs, certament il·lustratius de les formes barroques. Sobre el pit, les mans juntes en actitud de pregària. Els peus nuus, molt realistes  (Nostra Dona Sta. Maria dins l´Art Mallorquí, 152).

(60) Es tracta d´una religiosa italiana del segle XVI que va ser canonitzada el 1746. Al peu del pedestal del Sant Crist hi ha la inscripció: St. Chatarina deRitxi. Si no es modificà, la inscripció ens indica que les pintures són posteriors a la canonització i, per tant, uns anys més moderns que la resta del retaule.

(61) Porta la inscripció: Beata Lucia de Narni. Es tracta d´una monja italiana, del segle XVI, que solia rebre amb freqüència aparicions divines.

(62) El pare Munar indica que el nínxol de l´Assumpta, imatge que considerava del segle XVII, es tancava amb una tela pintada amb la representació de la Mare de Déu pujant als cels amb els braços oberts. Identificà l´escut nobiliari com les armes de la família Sastre (G. MUNAR :Devoción de Mallorca a la Asunción, 115).

(63) G. LLOMPART: “Los Gozos populares de San Cayetano en el Levante Español”, RDTP, 20, Madrid, 1964, 466. En el segle anterior solia aparèixer representat com advocat de la Divina Providència.

(64) AMA, AC 23fol. 23-24v. Apèndix Doc. 35.

(65) G. MUNAR: Devoción de Mallorca a la Asunción, 115. No aporta la referència d´on es treu aquesta informació.

(66) APA (ADM), Inventaris, 1902, 4.5.1, sense foliar. L´inventari diu el següent: Dos figuras de la Virgen, en actitud de muerta, en una especie de sarcófago cubierto por una tela pintada talladas en madera, una vieja otra regular.

(67) Nostra Dona Sta. Maria dins L´Art Mallorquí, 152.

(68) AMA, AC 27, fol 93v. Apèndix Doc.36

(69) AMA, AC 27, fol. 94v-95. Apèndix Doc. 37

(70) APA(ADM), Inventaris, 1951, 4.5.1, sense foliar. En aquest altre inventari de la mateixa carpeta, però de l´any 1951, es fa una petita descripció de l´estat del conjunt: Escalinata para el lecho de “Assumpta”. Inservible. El lecho de “Assumpta”. De madera dorada. Muy deteriorada.

(71) APA (ADM), Obrería de l´Assumpció, 1853-1912, 6.5.1, sense foliar. Apèndix Doc. 53.

(72) B. MOREY CARBONELL: “Els rectors Amengual d´Algaida i el santuari de la Pau de Castellitx”. Certamen Literari de Castellitx. Obres premiades, 147-149, 152. Desconcerta una mica que no fos enterrat a la capella en la qual havia pagat el retaule i en canvi ho fes a la de la Passió, on també el 1741 hi sepultaren el seu nebot. Tal vegada els promotors d´aquesta obra foren els altres Amenguals del poble.

MIQUEL ÀNGEL CAPELLÀ GALMÉS: Els retaules de l´església d´Algaida . Institut d´Estudis Baleàrics – Ajuntament  d´Algaida, 1999.