Fill de Joan Jordà Mut, jornaler, i e Francesca Aina Oliver Santmartí, va néixer a Pina, al carrer de Sineu nº 13, a la una de l’horabaixa de dia 9 de setembre de 1889.

De jove havia viscut uns anys a Palma, on aprengué l’ofici de forner al Forn de la Plaça, el de confiter a Can Valents i a Can Frasquet i el de gelater a Can Joan de s’Aigo. Quan acabà el servei militar anà a viure a Pina i posà un forn a ca seva. No gaire temps després el tancà; aviat l’obrí per segona vegada i treballà de forner aproximadament un any. Després es dedicà a picar esquerda per construir carreteres.

L’any 1914 es casà amb la sencellera Magdalena Fiol Ferragut, amb qui tingué tres fills i tes filles, dels quals moriren un fill i una filla.

Dia 3 d’agost de 1936 uns quant falangistes piners el detingueren a ca seva; li penjaren un quadre de Fermín Galán y García Hernández a l’esquena i el portaren al local de la falange. Possiblement el mateix dia fou portat al Castell de Bellver, on va estar tancat fins dia 5 de març de 1937, data en què, oficialment, fou posat en llibertat.

Des del castell, cada deu dies escrivia una carta o una targeta postal a la seva família. La de dia 10 de març no arribà; La família no hi va donar gaire importància, però a la segona falta ja començaren a sospitar. A més, la seva filla anava periòdicament al castell a dur-li roba neta i a endur-se’n la bruta i, dia 2 de maç, fou el darrer pic que en va recollir. Quan la filla hi tornà no n’hi va haver de bruta.

A causa que no arribaven cartes i que no retirava la roba neta que li deixaven al castell, la família començà a fer gestions per sebre on era en Toni. L’única cosa que pogueren aclarir fou que, segons un llibre de registre d’entrades i sortides de presos que mostraren a la seva filla, havia estat posat en llibertat dia 5 de març.

Molt temps després i per motius burocràtics, s’estengué un certificat de defunció en el qual es posà el seu nom a un mort anònim que, pels dies que desaparegué, havien trobat assassinat a una cuneta, el qual, com molts altes, no havia estat identificat. La veritat és que mai no es va sebre amb total certesa on fou assassinat, encara que el més provable és que fos metrallat al cementeri de Porreres, ja que la majoria de presos del Castell de Bellver i de Can Mir que eren posats “en llibertat” hi eren assassinats; així succeí amb Antoni Trobat “Pixedis” dia 4 ‘abril de 1937 i, un any després, amb Jaume Janer “Mena”. Per altra banda, anys després, digueren a la seva família que la faixa d’en Toni restà penjada molt temps a una figuera prop del cementeri de Porreres. Mai no havia duit corretja sinó que sempre duia una faixa embolicada a la cintura perquè la calentor li mitigava el dolor d’una malaltia renal.

Quan als motius per què fou assassinat, cal dir que en Toni era republicà, afiliat al PSOE i el capdaventer dels esquerrans piners. També havia declarat en el Jurat Mixt, juntament amb Sebastià Jaume Blascos “Martellet”, a favor de Joan Mesquida Plovins “Caragol”; tots tres foren assassinats. Els falangistes piners volgueren justificar el fet d’assassinar-lo amb l’excusa infantil que en Toni i els seus amics esquerrans volien expropiar les terres de Pina als “amos” i se les volien repartir entre ells.

Rafel Antich .MEMÒRIA als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº 2 de la col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.