ANTONI TROBAT OLIVER “PIXEDIS”. 1886-1937.

Fill de Bartomeu Trobat Sastre, jornaler, i de Catalina Oliver Oliver, va néixer a Algaida, al carrer del Colomer nº 48, a les 7 del matí de dia 15 de maig de 1886.

De jove anà a treballar a Cuba. Estava casat amb Catalina Garcies Sastre “Godona”, amb qui tingué dues filles i cinc fills. Vivien a H’ostal d’en Palanca, on alternava la feina d’hostaler –sobretot feien menjar per els pallolers- amb la de pagès. Deprés passà a l’Hostal d’en Gi i durant aquest temps també feia de pagès i de cabrer. Més envant va fer de picador i de jornaler a fora vila.

Políticament era d’esquerres i molt pròxim al Serrals, encara que no estava afiliat a cap partit polític.

Després del cop d’estat feixista estigué amagat una temporada en una caseta seva, a Rafalet. Els falangistes devien sospitar que s’hi amagava perquè algunes vegades s’hi presentaren però, com que hi anaven amb cotxe, ell s’amagava pel camp. Quan les coses ja s’havien calmat un poc, tornà anar a viure a ca seva, al carrer Nou. Poc temps després s’hi presentà una parella de guàrdies civils i li digueren que es presentàs al quarter (era al mateix edifici que l’ajuntament). Ell es degué sospitar que el detindrien perquè hi dugué un abric i una flassada. L’endemà l’empresonaren a Can Mir, on va estar tancat entre quatre i cinc mesos. La seva esposa li envià un matalàs, llençols i unes quantes mudes de roba. Des de Can Mir va escriure moltes cartes a la seva dona però no n’arribà cap mai a ca seva.

Els falangistes algaidins digueren a la seva esposa que si la seva filla petita feia la primera comunió vestida de falangista, deixarien que visitàs el seu pare. La nina, vestida de falangista, anà a Can Mir i, tot i que ho va fer acompanyada per una falangista algaidina, no l’hi deixaren veure.

Un vespre, d’abril de 1937, passà un camió carregat d’homes per la carretera de Manacor; entre ells hi havia en Toni. Quan el camió fou a l’endret de la Tanqueta –on vivien els seus pares- en Toni va cridar “diós, mumpare, diós mumare”. Uns moments després –segons uns davant l’hostal d’en Mateu i segons uns altres vora el Pont de Cabrera- en Toni va veure un grup d’algaidins que feien guàrdia i els digué “som en Toni Pixedis i em duen a matar”. Aquella mateixa nit, un soldat algaidí que estava destinat a l’Horta venia a festejar a Algaida i, quan va ser davant el cementeri de Porreres els falangistes l’aturaren. Hi havia una filera d’homes morts; en Toni era el que feia sis, començant a comptar per l’esquerra. Per qüestions burocràtiques, aquest soldat declarà davant el jutge que havia vist en Toni al Cementeri de Porreres. Dos testimonis d’aquestes declaracions, amb qui he xerrat, son contradictoris, un diu que el soldat havia declarat que en Toni ja era mort, en canvi l’altre diu que el que digué el soldat era que la fila d’homes estaven drets davant la metralladora. Tampoc té massa importància.

L’endemà es digué per Algaida que havien mort en Toni a Porreres. Un germà seu hi anà per sebre si era veritat el que es deia, però no va poder aclarir res perquè el fosser li digué que, des que mataven gent, els falangistes tenien la clau i eren els amos del cementeri.

Un cop mort, uns quants falangistes algaidins anaren dues vegades a ca seva i, mentre un apuntava a madò Godona amb una pistola, els altres li registraven la casa per robar-li els dobber per anar a fer vegues. A la casa hi havia set fills per mantenir.

Temps després els falangistes deien que no haurien matat en Toni si els fills majors s’haguessin fet falangistes.

No se sabia exactament per què havien assassinat en Toni, però molta gent del poble pensà que un algaidí amb molta influència entre els falangistes, amb qui havia tengut forts enfrontaments, l’havia fet matar. També es digué si, encara que involuntàriament, havia vist certes coses... entre un conco i una neboda.

Un fill seu també estigué a punt de morir assassinat a causa de l’actuació que tingué quan el succés de les campaneres que vengueren a Algaida d’excursió i anaren a visitar l’església i els dretans i les beates d’Algaida les insultaren perquè, segons ells, no anaven adequadament vestides, cosa que aprofitaren per provocar un gran altercat. Un algaidí, que feia de xofer al falangistes quan duien homes a matar, pogué evitar que el matassin tot i que ja tenien les armes preparades per anar-lo a cercar.

Segons el Registre Civil de Porreres, en Toni morí a les 9,30 hores de la nit de dia 4 d’abril i la causa fou “Muerte violenta, a consecuencia de las heridas producidas por disparo de ametralladora”. La inscripció de defunció té equivocada la data de naixement d’en Toni, ja que fa constar que va néixer dia 7 de març de 1988, quan, en realitat, va ser dia 15 de maig de 1886.

Rafel Antich. MEMÒRIA als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.