BARTOMEU SASTRE GARCIES “CUNIETA”. 1911-1936

Fill de Miquel Sastre Mulet, conrador, i de Maria Garcies Fiol, va néixer a Algaida, al quarter segon nº 5, a les 23 hores de dia 28 d’abril de 1911.

Casat amb Catalina Cerdà Capellà, no tingueren fills; quan se l’endugueren feia a penes mig any que s’havien casat.

El seu ofici era de picador (treia marès), feina que alternava am la pagesia, ja que ajudava el seu pare a conrear les seves finques.

El detingueren el dia del desembarcament de Bayo a Portocristo. Falangistes algaidins l’agafaren vora l’Hort d’en Borràs, quan venia de la Cabana de Llucmajor de dur roba neta al seu sogre, que hi feia de garriguer. Aquest mateix dia, els falangistes, armats, havien anat a ca seva, al Carrer del Sol, i havien amenaçat la seva dona –fins i tot l’encanonaren- perquè els digués on era el seu marit, ja que pensaven que s’havia amagat. El dugueren directament a l’ajuntament, on arribà a haver-hi més d’un centenar de republicans tancats. Hi va estar fins el dia següent; aquest dia, a les 10 de la nit, ja havien amollat a tots els algaidins menys en Tomeu i vuit més que foren portats a Manacor. Allà estigueren aturats en una plaça que estava plena de cotxes i camions carregats d’homes que els falangistes havien de matar aquella nit. A en Bartomeu el varen veure dins el mateix cotxe on hi havia en Miquel Oliver Mir “Talaieta”. Més tard, foren portats al cementeri de Son Coletes; allà li dispararen i, encara viu, fou cremat amb benzina i, un cop mort, llençat dins d’una sitja. Un grapat d’algaidins, beats i falangistes, anaren a Manacor per veure com mataven el rojos republicans.

Com que la família no tenia notícies sobre la seva mort, la seva esposa i la del batle anaren al cementeri de Palma per veure si trobarien la roba del seus marits entre els grans caramulls de roba del assassinats. Posteriorment van sebre que els havien mort a Manacor.

Quan als motius del su assassinat, cal dir que en Bartomeu, tradicionalment, era de família esquerrana, i, amés, formava part d’un grup de tendència comunista. També participà en la brega que hi va haver, entre dretes i esquerres, el dia que unes campaneres vingueren d’excursió amb bicicleta i anaren a visitar l’església amb falda-pantaló.

Dia 6 de setembre de 1936, del Regiment Mixt nº1 d’Artilleria de Palma, enviaren un ofici a l’ajuntament relacionat amb en Bartomeu i quatre algaidins més per “ordenarles que con toda urgencia efectúen su inmediata incorporación a este Cuerpo”. Vora el nom de cada un d’aquests algaidins, a l’ajuntament, hi escrigueren el motiu pel qual no s’havien incorporat a files i, vora el nom de Bartomeu, al mateix ajuntament d’on el tregueren per dur-lo a assassinar, van escriure “no se sabe paradero”. Posteriorment, dia 22 de juny de 1937, el batle d’Algaida (falangista) contestà el requeriment del coronel en cap del Regiment d’Artilleria de Mallorca dient “...Bartolomé Sastre Garcías no se ecuentra en ésta por haber desaparecido... según informes fidedignos adquiridos resulta que despareció, para no volver”. Continua dient “ no habiendo requerido a los padres del referido soldado ya que ellos no podrán facilitar más datos que los consignados”. La cursiva l’he posada jo. Aquí es demostra que els culpables dels assassinats foren clarament el falangistes algaidins ja que el militars no en sabien res de les morts dels algaidins, i ni tan sols s’atrevien a dir a l’exèrcit que els havien assassinats.

Rafel Antich. MEMÒRIA als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.