JOAN OLIVER SANTMARTÍ “SERENÍ”. 1908-1936.

Fill de Joan Oliver Amengual i de Catalina Santamartí Xamena, va néixer a Algaida, al carrer del Campet nº 31, a les 7 de dia 26 de setembre de 1908.

Era fadrí. Vivia amb els seus pares. Havia fet de foraviler a Ca n’Amoròs de Llucmajor i a Son Romaguera, a Randa. Després es va dedicar a treure marès i, darrerament, picava esquerda i també ajudava al seu pare amb les feines de la pagesia.

Era el president de les joventuts socialistes d’Algaida. Ell i en Miquel Jaume “Mindona”, foren els dos únics que sortiren a la plaça amb corbata vermella el dia que es va iniciar el cop d’estat; els socialistes tenien previst fer una excursió i havien fet una bandera roja i tots s’havien comprat una corbata vermella.

Un dia d’agost, quan venia de treballar de Campos, una dona l’avisà que els falangistes el cercaven i se’n va anar a amagar a Sant Jordi, en un hort que es deia Son Ferrer. Una altra versió diu que feia feina Son Ferrer i els dissabtes carregava la bicicleta damunt el camió de línia i venia a Algaida i que, quan es va aturar a l’hostal d’en Tugores, que, aleshores, es deia l’hostal d’en Palanca, la madona el va avisar que el cercaven i, amb la bicicleta, se’n tornà cap a Son Ferrer.

El dia bans d’agafar-lo, els falangistes anaren a registrar ca seva per detenir-lo. Dia 16 d’agost, diumenge, venia de Sant Jordi, per Son Gual, i, quan va a ser a la Comuna, s’aturà a Can Batle. Com que anava dejú, la madona li va fregir dos ous perquè berenàs. Es veu que algú el degué veure i va donar part perquè, abans de que acabàs de berenar, ja havia arribat un cotxe carregat de guàrdies civils i falangistes algaidins. Només havia sortit al corral quan un guàrdia civil carregà l’arma i el va detenir. Els falangistes s’enfadaren molt perquè es pensaven trobar en Pere Capellà, que era cosí dels “Batles” de Sa Comuna. El ficaren dins el cotxe on ja duien a mestre Llorenç “Batle –pare de Pere Capellà-, al qual havien agafat abans d’anar a Sa Comuna. Altres m’han contat que el feren venir a Algaida amb la seva bicicleta i que, quan passaren pel Campet, tiraren la seva senalleta dins ca seva. El dugueren directament a l’ajuntament. Durant dos dies la seva mare li duia menjar però, el tercer dia, quan hi anà, no va trobar cap home tancat i es va mal penar, fins al punt que s’acubà.

La nit de dia 17, juntament amb vuit homes més, fou portat a Manacor i, al cementeri de Son Coletes, fou cremat viu. Els falangistes algaidins en feren befa perquè, quan la benzina amb que l’havien cremat s’acabà, en Joan encara era viu i n’hi varen haver de tornar tirar i tornar pegar-li foc.

Tots aquells qui el conegueren coincideixen en el fet que era un home d’una bondat extremada.

Temps després, un beat i falangista algaidí, parent d’en Miquel, anà, plorant, a demanar perdó a la seva mare i ella li contestà que la plorera l’havia d’haver tinguda quan se l’endugueren per matar-lo.

Rafel Antich. MEMÒRIA als republicans algaidins víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936 .Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.