MIQUEL NOGUERA RIGO “BARRERA”. 1901-1939.

Fill de Bernat Noguera Pizà i de Catalina Rigo Garí, va néixer a Algaida, al quarter nº 70, a la una de dia 17 de novembre de 1901.

Es casà amb Maria Oliver Amengual, amb qui tingué un fill i una filla. De jove anà a treballar a Cuba. El seu ofici, en tornar a Algaida, fou de picador (treia marès). També fou l’encarregat a Algaida d’una fàbrica de sabates de Llucmajor. Darrerament, abans de detenir-lo, feia de picapedrer en una capella del Pil•larí. Des d’allà anava a veure a Joan Bibiloni “Monet”, a l’hort de Can Buscaneta, on estava amagat i on anaren a cercar-lo guàrdies civils i falangistes algaidins. De Miquel Noguera, els seus amics, tots, coincideixen en el fet que era l’home més tranquil que mai no hi ha hagut a Algaida. Ens contaren moltes anècdotes que així ho corroboren.

El detingueren els falangistes algaidins a ca seva, a Algaida, i quan el duien cap a Palma, segons contà ell mateix a la seva esposa, el feren davallar unes quantes vegades del cotxe per simular que l’anaven a afusellar.

Segons la causa 81/36, ell i vint-i-un homes més foren acusats de rebel•lió i de pertànyer a banda armada. Denou d’ells foren condemnats a mort perquè foren acusats d’anar armats; entre ells, en Miquel. Dia 3 de març de 1937, el comandant jutge de la Comandància Militar de les Balears escrigué al batle d’Algaida per demanar informació sobre la conducta política i social de “Miquel Noguera Rigo “Barrera” que se halla procesado en la causa nº 81 que instruyo”. Dos dies després, dia 5 de març, el batle d’Algaida contestà al jutge militar mitjançant l’ofici nº 104 que “dicho individuo es una persona de malos antecedentes, poco formal y vago... Era o estaba afiliado al partido socialista y propagandista del mismo”.

Després de detenir-lo va estar tancat al castell de Bellver, al camp de concentració de Sant Joan de Campos, en un altre camp de Pollença i, finalment, a Can Mir, a Palma. Quan estava tancat a Campos, la seva dona i la filla d’en Jordà de Pina, qui també fou assassinat, l’anaven a veure disfressades de pageses, amb un carro, i, perquè en Miquel pogués veure els seus fills, els duien tapats amb flassades davall el banquet del carro.

La nit de dia 4 de setembre de 1939 li donaren pa i peix per sopar. Aquesta nit va escriure tres cartes: una a la seva mare, una a la seva esposa, i, la tercera, en nom d’un amic del Pil•larí –a qui també havien d’afusellar i que no sabia escriure-. A la seva dona li deia “...mañana, a las seis de la madrugada, seré fusilado...”

El matí de dia 5, la seva dona, juntament amb una germana i amb un germà d’en Miquel, esperaven a Can Mir perquè li havien dit que fos allà si el volia veure perquè l’havien de traslladar. No l’arribà a veure però li digueren que en aquells moments el duien a matar; ella caigué acubada.

A les sis i mitja en punt del matí, i després d’haver renunciat a la confessió perquè, segons digué al capellà, no tenia res a dir, fou afusellat al cementeri de Palma. La viuda féu col•locar una creu on li havien dit que havien enterrat en Miquel. Avui, damunt aquest lloc, hi ha tombes noves.

La seva defunció està inscrita el mateix dia 5 de setembre de 1939, en el tom 136, pàgina 39, del Jutjat nº 2 de Palma, sense especificar la causa de la mort.

Rafel Antich. MEMÒRIA als republicans algaidins víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.