MIQUEL MULET POU “METGE”. 1879-1936.

Fill de Francesc Mulet Amengual, conrador, i de Maria Pou Vanrell, va néixer a Algaida dia 7 de febrer de 1879, a les 9 del matí.

Vivia al carrer de l’Amargura nº 4, on havia nascut. Era fadrí. El seu ofici era el de picador (treia marès). Juntament amb mestre Guillem “Tano” compraren trasts al cementeri d’Algaida i hi varen fer tombes per vendre. Entre una cosa i l’altra, en Miquel havia fet dobbers i n’havia deixats a uns quants algaidins.

Aquells qui el conegueren ens han assegurat que era una de les millors persones d’Algaida, incapaç de fer mal ni d’ofendre ningú. Políticament era d’esquerres i, més concretament, encara que no sabem si hi estava afiliat, era d’Esquerra Republicana.

El dia del desembarcament de Bayo, el diumenge 16 d’agost, uns quants falangistes anaren a deternir-lo a Son Puigserver, on vivia una neboda seva. Escorcollaren la casa ben a consciència ja que, fins i tot, miraren dins una caixa per veure si hi estava amagat. Més tard el trobaren en una fica que es diu Son Blanc, prop de Son Roig, i se l’endugueren cap a l’ajuntament. Poc després hi anà una neboda per veure si volia que li dugués menjar. Ell li respongué que ja havia menjat i que se n’anàs de pressa, no fos cosa que també la tancassin. Va estar detingut tot el diumenge i tot el dilluns fins que, a les 10 del vespre, juntament amb vuit algaidins més, fou conduït al cementeri de Son Coletes i, després d’immobilitzar-lo a trets, fou banyat amb benzina i cremat. Un cop mort fou llançat dins d’una sitja per fer-ne desaparèixer el cadàver.

Ben segur que en Miquel feia uns altres comptes quan, dia 9 de gener de 1928 sol•licità permís a l’ajuntament per fer-se una tomba al cementeri d’Algaida, permís que li concediren dia 13 del mateix mes.

Tot i ser un home d’esquerres, mai no havia tengut cap tipus d’enfrotament amb els dretans, per això tohom atribuí el seu assassinat a motius personals fins al punt que molta gent assegurava que el mataren per no haver-li de tornar els dobbers que li devien. Es va dir pel poble que hi havia hagut un falangista que li havia fregat els rebuts pels morros i, d’altres, fins i tot, deien que els hi havia fet menjar. També es comentà que els beatos les duien d’ell perquè, en una ocasió, quan passava una processó, no es va treure el capell.

Rafel Antich. MEMÒRIA als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.