Joan Balaguer Mulet.


JOAN BALAGUER MULET.  Va néixer a Algaida, al carrer del Laberint (quan ell va néixer, calle Laberinto) dia 29 de juliol de 1921. Fill de Miquel Balaguer Palou i de Joana Aina Mulet Pou. El pare i el padrí patern de Joan Balaguer eren mestres d’escola, i és per això que Miquel Balaguer vingué a viure a Algaida quan hi destinaren el seu pare. Va esser mestre d’Algaida, Pina i Es Carritxó (Felanitx). Tenia coneixements de topografia, ja que va esser qui feu la distribució de les parcel·les del Puig de Cura, amb l’ajuda del seu fill Joan.                                                                                                                  

El matrimoni Balaguer Mulet tingué set fills: Josep, Antoni, Miquel, Joana, Catalina, Joan i Anita. Miquel va fer, juntament amb Pere Capellà, la carrera de mestre a Palma, on es desplaçaven diàriament amb bicicleta. Una vegada acabada la carrera va emmalaltir de tuberculosi i, després d’un any i mig de malaltia, va morir dia 12 de març de 1936.

 

Joan es va casar dia 14 de setembre de 1948 amb Margalida Rotger Rigo. Varen tenir tres fills: Miquel, Joana i Jaume.

 

De nin es va aficionar al dibuix i a la pintura, per la qual cosa va estudiar tres anys a l’escola de Belles Arts de Palma amb el professor D. Pere Barceló Oliver.

 

Una altra afició que sempre acompanyà Joan Balaguer fou el teatre. Un conco del seu pare, que també nomia Joan Balaguer, era comediant professional i actuà a molts indrets d’ Espanya i també feu actuacions a l’extranger. Poc temps abans de la guerra civil, per acord municipal, l’Ajuntament de Palma decidí dedicar-li un carrer però amb la contienda civil aquest acord es va demorar i un cop acabada la guerra feren falta carrers per posar noms de falangistes i militars golpistes, amb la qual cosa es quedà sense carrer.

 

Joan Balguer Mulet començà a fer comèdia amb el grup de teatre d’Acció Catòlica d’Algaida. La seva primera actuació fou al teatre de ca ses Menes, on hi havia el cine d’Algaida; anys després fou l’Academia San Marcos. Aquest local està damunt el que ara és el bar s’Acadèmia. Com ex-alumne crec recordar que la bodega es deia “Bodega Janer” però era coneguda per “Ca’n Bayón”, miner asturià de Langreo,  que duia el negoci  propietat de la seva esposa, de can Mena.

 

Joan Balaguer recorda algunes comèdies en les que actuà:

 

Aigua de pluja, de Gabriel Cortès.

 

Sa madona duu es maneig, de Pere Capellà.

 

L’amo de son Magraner, de Pere Capellà.

 

El rei Pepet, de Pere Capellà.

 

Siau benvingut.

 

Sa padrina, de Joan Mas.

 

Un estudiant de dia (on també actuaren els seus fills Miquel i Jaume).

 

Els reis.

 

Lo que passa per Ciutat. Monòleg.

 

En Tòfol i na Simona. Sainete de l’algaidí Bernat Fullana “Sevillano”.

 

Va ser el narrador a la comèdia El rei Pepet, al teatre Xesc Forteza, amb motiu del 50 aniversari de la mort de Pere Capellà.

 

Des de l’any 1960 fins a l’any 1980, a casa seva, va fer de professor de dibuix.

 

El seu ofici fou el de fotògraf. Es va dedicar a la fotografia l’any 1944 als 23 anys influenciat pel seu germà Josep, fotògraf aficionat,  i sobretot pel fotògraf professional campaner Joan Amer Lladó, amb qui va fer feina un any i mig a Campos i de qui va aprendre l’ofici. Mentre feia feina amb Joan Amer vivia al convent de les monges del Sagrat Cor on hi havia una tia paterna que era monja i mestra d’escola.

 

La primera càmera fotogràfica que va tenir va esser una Kodak Retina que comprà a ca’n Julià, a Ciutat. A casa seva encara guarda algunes de  les seves càmeres. Crida  l’atenció una de format gros, enorme, de fusta. També hi podem veure:

Fujica

Woiglander

Rolleicord

Bronica

Agfa

Hasselblad

Kodak

El material el comprava a ca´n Julià, i algunes vegades a ca´n Vila. El revelador, tant de negatius com de positius, i el fixador no venien preparats; comprava els diferents productes químics i feia la mescla al seu laboratori. El motiu de què no es poguessin comprar preparats era que,  tan reveladors com fixador, caducaven molt aviat. Bany d’aturament  no n’empleava; aturava l’acció del revelador amb banys d’aigua.

 

 

 En el seu laboratori sempre va fer blanc i negre. Quan es va posar de moda el color duia els rodets a revelar i a positivar a laboratoris de Ciutat.

 

També va viure la moda de colorejar fotografies, que ell ens diu que no es deia “colorejar” sinó il·luminar”. Amb l’arribada del color va desaparèixer la moda d’il·luminar.

 

 Usava format universal, format mig i format gros; les plaques eren de 13x18 i les tallava i adequava als format de la càmera.

 

 Retocava positius i negatius de format gros amb bastanta freqüència. Com a curiositat recorda el gran nombre de corbates que va pintar a les fotografies.

 

Joan Balaguer és el fotògraf d’Algaida. Ens ha deixat un arxiu fotogràfic que és la història gràfica d’Algaida del segle XX.

 

L’any 1986, als 65 anys, es va jubilar.




Text de Rafel Antich., Juliol 2014.